Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
cartell de deseiximents
Història
Dret
Document de dret feudal mitjançant el qual un vassall, al·legant algun greuge, es deseixia del seu senyor, o sigui se sostreia de les seves obligacions de fidelitat i es considerava amb possibilitats de fer-li guerra sense incórrer en traïció.
Als segles XIV, XV i XVI foren freqüents al Principat de Catalunya i, sobretot, al Regne de València els cartells de deseiximents entre cavallers, els quals, d’aquesta manera, pretenien de donar estat legal a baralles privades i a bandositats El cartell de deseiximents signat pel requeridor era presentat al request per un notari sovint l’anunciava un trompeter i hi assistien cavallers que actuaven de testimonis eren redactats amb unes fórmules precises, es fixava clarament a partir de quants dies requeridor i request començarien a hostilitzar-se en el cas que el darrer no…
Aleix de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1645-76), de nom Aleksej Mikhajlovič Romanov.
Fill de Miquel I, primer tsar de la família Romanov Decretà el codi de Sobor 1649, que donava forma jurídica al sistema de servatge i donava així satisfacció als propietaris rurals En donà també als comerciants amb l’abolició dels privilegis dels estrangers i amb l’estatut duaner del 1653, que suprimia les barreres duaneres locals Arran de la guerra contra Polònia 1652-67, Aleix annexà Smolensk i tota la Ucraïna oriental amb Kíev a Rússia, però la desgraciada guerra contra Suècia 1656-58 no li permeté d’aconseguir un accés a la Bàltica A l’Àsia, l’imperi arribà fins al Pacífic i la…
encíclica mortuòria
Història
Carta en què hom anunciava la mort i feia l’elogi d’un personatge important i que era portada de catedral en catedral i de monestir en monestir per tal de recaptar-ne respostes i pregàries.
guerra dels Malcontents
Història
Alçament armat promogut el 1827 a Catalunya pels ultrareialistes, que consideraven massa suau la política repressiva de Ferran VII contra els liberals.
Les queixes principals es referien a la negativa a restablir la inquisició, a l’indult bé que molt parcial atorgat als liberals, a la permanència en l’exèrcit i els càrrecs públics de gent tinguda per liberal i a la relegació dels voluntaris reialistes els antics guerrillers del Trienni Constitucional, els caps dels quals foren apartats en bloc de l’exèrcit, amb llicència illimitada, i aviat deixaren de percebre els sous promesos Les esperances ultrareialistes, posades primerament en Ferran VII, s’anaren decantant cap al seu germà Carles la conspiració de la cort, mostra de la qual fou la…
Lliga Regionalista
Míting a Tarragona de Francesc Cambó, un dels màxims representants de la Lliga Regionalista
© Fototeca.cat
Història
Partit polític fundat a Barcelona, el 25 d’abril de 1901, per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català, a fi de presentar-se conjuntament a les eleccions d’aquell any.
La fusió fou secreta fins després de les eleccions, que suposaren un èxit per al nou partit Aquest fou presidit per Bartomeu Robert i Ybarzábal, i en els seus estatuts afirmava el propòsit de lluitar per l’autonomia catalana dins l’Estat espanyol Com a vehicle d’expressió pública tenia el diari La Veu de Catalunya L’èxit assolit a les eleccions del 1901 no es repetí a les del 1903, i el partit feu crisi d’altra banda, la captació de sectors dretans empresa per la Lliga li llevà les simpaties de l’ala liberal, que se n'escindí 1904, la Lliga esdevingué, així, un partit específicament dretà,…