Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Salvador Quemades
Història
Anarcosindicalista.
Secretari del Sindicat d’Arts Gràfiques de Barcelona, fou un dels organitzadors del Congrés de Sants del 1918 Molt relacionat amb Salvador Seguí, formà part del comitè regional de la CNT a Catalunya en 1918-21 i tingué un destacat paper en la signatura del pacte de la CNT-UGT del 1920 Fou designat aquest mateix any delegat de la CNT al segon congrés de la Tercera Internacional, juntament amb Eusebi Carbó i |ngel Pestaña, però no pogué arribar a Moscou Intervingué en la Conferència de Saragossa del juny del 1922, però posteriorment restà marginat del moviment llibertari, criticà l’…
congrés de Sants
Història
Reunió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya, celebrada els dies 28, 29 i 30 de juny i 1 de juliol de 1918 a l’Ateneu Racionalista de Sants (Barcelona).
Hi participaren uns 160 delegats en nom de 153 societats i sindicats obrers i 73860 afiliats 93 dels quals delegats en nom de 54572 obrers barcelonins, el 73% del total de treballadors representats Fou la primera reunió regular de la CNT des del 1911 i significà la manifestació de la reorganització confederal iniciada el 1915 Els principals temes discutits foren lògicament organitzatius i se centraren en la discussió dels sindicats únics Sindicat Únic com a base orgànica de la Confederació, a més de la qüestió de la tàctica de l’acció directa i del contingut anarcosindicalista de la CNT En…
Rafael Farga i Pellicer
![](/sites/default/files/media/FOTO/A010490.jpg)
Rafael Farga i Pellicer
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent obrer.
Fou tipògraf i parent de Josep Lluís Pellicer i d’Antoni Pellicer i Paraise Membre de l’Ateneu Obrer de la Classe Obrera, en fou secretari el 1869, fou un dels creadors de la Direcció Central de les Societats Obreres octubre del 1868 i el principal animador, a partir del 1869, del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona 1869, així com del seu òrgan de premsa, La Federación 1869-74 Al principi estigué molt lligat al republicanisme federal, però, després d’assistir a les reunions que Fanelli celebrà pel gener del 1869 a Barcelona i al congrés de Basilea de la Primera Internacional…
Bloc Obrer i Camperol
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_Bloc-Obrer-Camperol.jpg)
Cartell del Bloc Obrer i Camperol
Història
Organització política catalana, de caràcter marxista, fundada a Barcelona (1930) com a resultat de la fusió del Partit Comunista Català (independent) i la Federació Comunista Catalanobalear, oposada a la direcció del Partido Comunista de España.
Dissidents de la Tercera Internacional, els seus principals dirigents —Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Pere Bonet, Víctor Colomer, Estartús, Estivill, Daniel DMontserrat, Jaume Miravitlles, Rebull David Rey , Sesé, Tona Nadalmai i Joaquim Maurín com a secretari general— propugnaven una federació de nacions socialistes dins l’Estat espanyol reivindicaven la lluita revolucionària, l’internacionalisme proletari, basat en l’autonomia dels partits nacionals i el dret d’autodeterminació de Catalunya S'oposaren a l’apoliticisme subversiu de la FAI i a la política social moderada de l’…
anarcosindicalisme
anarco-sindicalisme Primera pàgina del diari “Solidaridad Obrera”
© Fototeca.cat
Història
Política
Doctrina que atribueix als sindicats un paper fonamental en la reivindicació laboral obrera i en la lluita per a la consecució de la revolució social.
La fusió del pensament bakuninista i l’acció societària a través dels sindicats obrers donà un primer moviment anarcosindicalista, fort especialment a la península Ibèrica Però fou amb la Confédération Génerale du Travail CGT, de França fundada el 1895 que l’anarcosindicalisme prengué una gran volada i perfilà els trets essencials de la seva doctrina apoliticisme acció directa segons la qual, els conflictes entre el capital i el treball havien d’ésser solucionats per negociació directa entre obrers i patrons, sense acceptar la mediació de l’estat o la dels organismes de…
Salvador Seguí i Rubinat
Salvador Seguí i Rubinat
© Fototeca.cat
Història
Economia
Dirigent obrer.
Establert amb la seva família a Barcelona 1888, fou aprenent de pintor Des de molt jove era conegut amb el motiu el Noi del Sucre Aviat es destacà per la seva inquietud política assistí a mítings obreristes i es veié atret per l’ideari anarquista Una formació autodidàctica li permeté de superar una escolarització deficient i feu evolucionar la seva ideologia cap a posicions més obertes El 1904, arran d’un míting lerrouxista, en voler intervenir-hi s’organitzà un aldarull que provocà una mort detingut, estigué empresonat nou mesos, malgrat la seva innocència Impulsà la creació del moviment de…
Marcel·lí Domingo i Sanjuán
Marcel·lí Domingo i Sanjuán
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Fill d’un guàrdia civil, residí a Agramunt i, a divuit anys, a Tortosa, on estudià magisteri i exercí de mestre i on començà la seva actuació com a periodista polític en defensa del republicanisme federal i de la justícia social El seu ideari incidí especialment en els treballadors del camp i també a la mateixa Tortosa fou creat, per exemple, el grup polític femení conegut per “Les Marcellines” El 1911 passà a formar part del consell general de la Unió Federal Nacionalista Republicana UFNR, i el 1914 fou elegit diputat a les corts espanyoles El 1915, amb Francesc Layret, promogué la creació…
federalisme
Al·legoria del triomf del federalisme (1873), a les pàgines de “la Campana de Gràcia”
© Fototeca.cat
Història
Política
Corrent del pensament polític que concep la construcció d’un ordre mundial mitjançant un sistema de pactes ( foedera ) entre els diferents pobles, les diferents nacions o els diferents estats.
Correspon al moviment històric federalitzador, entès com un procés de creació de noves unitats polítiques més àmplies i complexes, les quals integren i mantenen les particularitats dels grups humans que pacten llur federació Aquest procés federalitzador es mou en dues direccions contraposades però convergents la centrípeta, o unificadora d’unitats polítiques preexistents, i la centrífuga o descentralitzadora d’una entitat política unitària, la qual es transforma en una federació d’entitats polítiques menors, tot i que el lligam d’unió subsisteix Si la primera direcció tendeix a crear a la…
Enric Prat de la Riba i Sarrà
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Enric_Prat_de_la_Riba.jpg)
Enric Prat de la Riba i Sarrà
Història
Política
Polític.
Vida i trajectòria política Fill d’hisendats, estudià lleis a Barcelona 1887-93 i es doctorà a Madrid 1894 El 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista, del qual fou secretari de la secció de dret i filosofia i lletres 1888-89 i president 1890-91, càrrec des del qual pronuncià un remarcable discurs nacionalista El 1891 fou elegit secretari de la junta de la Unió Catalanista i intervingué en la preparació i els debats de la seva assemblea de Manresa que aprovà les anomenades Bases de Manresa Redactà íntegrament les proclames de la Unió La qüestió social i la política 1891, editada amb motiu…