Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Miquel Arcàngel Fargas i Roca
Miquel Arcàngel Fargas i Roca
© Fototeca.cat
Història
Política
Metge i polític.
Estudià a Barcelona amb Bartomeu Robert i Jaume Pi i s’especialitzà en ginecologia, especialitat de la qual fou catedràtic a la facultat de medicina des del 1893, i fou un dels introductors de la cirurgia ginecològica Entre altres treballs, publicà un notable Tratado de ginecología 1903-06 Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques 1897-98 i 1902-04, de l’Acadèmia de Medicina 1914 i de la secció de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans 1911-16, i presidí el Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana 1913 Com a polític, fou un dels fundadors de la Unió Regionalista…
Miquel Arcàngel Baltà i Botta
Història
Política
Químic, farmacèutic i activista polític.
Per branca materna descendia d’uns piemontesos, refugiats a Catalunya a l’època de Garibaldi Era cunyat de Josep Maria Batista i Roca i d’Alfons Maseras i deixeble de Ramon Turró Regentà una farmàcia, a Barcelona, que fou centre de reunions polítiques Fou un dels fundadors, principal dirigent i instructor de l’entitat clandestina Societat d'Estudis Militars Fou empresonat 1925-27, però la causa, sorprenentment, fou sobreseguda i s’exilià a França El 14 d’abril de 1931 fou un dels caps de la guàrdia cívica del president Macià El 1939 tornà a exiliar-se, i aviat s’establí a Cuba,…
confraria
Història
Nom donat, als Països Catalans, del s. XII al s. XVIII, a les associacions professionals de menestrals ( gremi
) i a d’altres professions, sota una advocació religiosa.
Al començament de la baixa edat mitjana les confraries religioses es desenvoluparen notablement, especialment amb finalitat benèfica exercida per les corresponents almoines i entre els membres d’un mateix ofici Amb el desenvolupament de la indústria menestral, aquestes confraries prengueren cada vegada més funcions de corporació professional, fins al punt que als Països Catalans i a d’altres països de l’occident europeu les corporacions obligatòries dels oficis, amb ordinacions aprovades pels reis i lligades a l’organització municipal, foren anomenades confraries no perderen,…