Resultats de la cerca

Hom pot fer remuntar la invenció de la llança a l’època paleolítica, en què la punta era de sílex tallat, posteriorment substituït per metall Utilitzada per a mantenir l’enemic a distància, la llança fou feta més llarga progressivament A l’edat mitjana hom emprà la llança curta i la llança llarga i pesant, que fou l’arma dels cavallers Perdé la seva importància des de la fi del s XV, i amb la utilització de les armes de foc caigué en desús i esdevingué una arma secundària

Tesant la corda fins a corbar l’arc, bé amb la mà o amb l’ajuda d’un croc, d’una gafa o d’un armatost, adquireix l’energia necessària per a impulsar el projectil cairell, passador, sageta o virató collocat en una canal longitudinal de l’arbrer i subjectat per la nou, una peça de banya o d’acer en forma d’ungla que manté la corda tibant i que hom pot moure per mitjà de la clau Modificant la corda i la nou, hom podia llançar també pedres de poc pes Armar o ballesta del segle XVI © Fototecacat parar la ballesta era l’acte conjunt de tesar la corda i de collocar el projectil a la canal La…

El 1832 inventà una escopeta de canons basculadors, primera arma pràctica de rerecàrrega, molt semblant al sistema d’obertura modern, que es carregava amb un cartutx format per un tub de cartó tapat en un dels extrems per un casquet de llautó sense fulminant, també inventat pel mateix armer Houler perfeccionà aquest casquet incorporant-hi el fulminant i una agulla lateral que el feia esclatar en ésser percudida pel martellet de l’arma

Les concòrdies o unions unió sovintejaren molt i foren l’arma més eficaç durant els s XVI i XVII, al Principat de Catalunya, per lluitar contra els bandolers

Aquesta arma, pesant i poc manejable, al començament només fou aplicada a la infanteria, però al final del s XV aparegueren ja arcabussers a cavall L’arcabusser substituí progressivament el piquer

L’atac francès, iniciat a trenc d’alba del 15 d’agost de 1285, després de l’èxit inicial assolit contra un grup de peons, fou rebutjat pels cavallers catalans, dirigits pel mateix rei, que fou a punt d’ésser traspassat per una arma enemiga

Fou utilitzada a l’edat mitjana com a arma de pressió sobre els sobirans Algunes vegades la noblesa revoltada recorria a la disposició del rei, com s’esdevingué amb Alfons X de Castella 1282 i Enric IV 1645 de Castella i amb Joan II de Catalunya-Aragó 1462

Expulsats els fenicis que dominaven la ciutat, hi fou entronitzat pels grecs 410 aC i el seu domini s’estengué per gairebé tota l’illa Enemic dels perses, s’alià amb Atenes i Egipte ajudà els atenesos contra Esparta i els armà una flota, que derrotà l’espartana a Cnidos 394 Després de la pau d’Antàlcides 387 la seva esquadra fou derrotada pels perses a Cítion 381, i Evàgores fou obligat a reconèixer la sobirania persa sobre l’illa

Pot presentar diverses formes la més antiga i més comuna, d’uns dos metres de llargària, té, sota la punta punxeguda o plana, una destral de tall convex, pla o còncau i, a l’altre costat, una punta o ganiveta punxeguda o corbada avall com un garfi també hi ha alabardes de doble destral D’origen oriental, passà als països germànics, que l’estengueren per Europa des del s XIV Actualment, només l’usen alguns cossos de guàrdies de gala, principalment els guàrdies suïssos del Vaticà