Resultats de la cerca

El 1954 ocupà el país i enderrocà el govern d’Arbenz amb el suport dels EUA fou nomenat president i substituí la constitució del 1945 per la del 1956 Dissolgué els partits d’esquerra, neutralitzà els sindicats obrers i suprimí la llibertat de premsa Fou assassinat per un membre de la seva guàrdia

Germà de Francesc Doctor en dret i filosofia i lletres, des del 1888 fou arxiver municipal de València Publicà Lo rat-penat en el escudo de armas de Valencia 1900, Las casas de los Estudios en Valencia 1902, La puerta de Serranos 1915 i altres monografies

Integrà el govern provisional 1944-45 arran de l’enderrocament de la dictadura del general Jorge Ubico President de la república 1950 pel Partido de Acción Revolucionaria, impulsà la legislació i les conquestes revolucionàries i endegà una reforma agrària que el contraposà amb els interessos de l’empresa nord-americana United Fruit Castillo Armas, amb l’ajuda militar i financera dels EUA, s’emparà del poder 1954 i Arbenz s’hagué d’exiliar

Doctor en arquitectura 1966, projectà l’arxiu central de l’administració de l’estat Alcalá de Henares, 1968, els plans d’urbanització de diverses poblacions valencianes i edificis religiosos a Algemesí, la Pobla de Vallbona, etc Participà en les obres de restauració del monestir del Puig i de la catedral de València Fou president de Lo Rat Penat 1962-72 Publicà El escudo de armas de Algemesí 1955, La repristinació de la catedral de València 1971 i Llinatges d’un poble Valencià Algemesí 1975, entre altres treballs

Estudià a Madrid, on residí uns quants anys com a professor de la facultat de medicina De nou a Barcelona, collaborà en diversos diaris, fundà una “Revista de Ferrocarriles” 1887 i el butlletí “Pro Patria” 1895, òrgan de la Biblioteca Museu Balaguer, de Vilanova i la Geltrú, de la qual fou conservador Compilà diversos catàlegs de colleccions artístiques i publicà, a més a més, Armas y armaduras 1895, La joyería y la orfebrería en España 1908 i Cau Ferrat Colección de hierros de Santiago Rusiñol sd

Capità d’infanteria el 1704, fou el primer militar català que prengué les armes a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria Participà en la presa de Gibraltar 1704 i fou ajudant del príncep Jordi de Darmstadt El 1705 tornà a Barcelona, i emigrà a Viena abans de la caiguda de la ciutat A l’exili escriví unes interessants Empresas y sucesos gloriosos que consiguieron las armas de Carlos VI en Alemania , utilitzades per l’historiador Francesc de Castellví, que hom guarda a la Biblioteca Imperial de Viena El 1717 treballava a la secretaria del segell reial, a Viena

Estudià a Salamanca i fou gentilhome de cambra del futur Felip IV de Castella En regnar aquest, el seu oncle Baltasar de Zúñiga fou primer ministre, i quan morí 1622, el comte duc ocupà el seu lloc Hereu ideològic dels arbitristes i de la tradició imperial, concebé un programa polític basat a mantenir l’hegemonia dels Habsburg hispànics a Europa Però l’esgotament financer i de recursos humans de Castella —per la immensa pressió fiscal i la crisi del comerç americà— condicionava aquesta política a una profunda reforma econòmica i militar, que, amb tot, els triomfs assolits el 1618…

Comte de Cleonard Fou capità general d’Andalusia, on sufocà un alçament dels generals Córdova i Narváez 1838, i ministre de la guerra 1840 La seva actitud reaccionària mogué la camarilla d’Isabel II encapçalada pel confessor del rei consort i sor Patrocinio a fer desbancar Narváez com a cap de govern 19-20 d’octubre de 1849 Però Narváez s’imposà i li féu deixar el gabinet, que pel seu caràcter efímer fou anomenat el gabinete relámpago Escriví una documentada Memoria histórica de las escuelas militares de España 1847 i una Historia orgánica de las armas de infantería y caballería…

Aquest parell de mots sembla haver sorgit de l’ambient cultural del rei, referint-se a la resposta atribuïda a Alexandre el Gran quan tallà amb l’espasa el nus gordià “tant és tallar com desfer”, és a dir, llibertat de decisió per a assolir el resultat desitjat Que no té res a veure amb la diarquia de Ferran i Isabel ho demostra la comunicació d’Alonso de Zuazo a l’emperador Carles el 22 de gener de 1518 sobre la conquesta de les illes antillanes '' Éste es el verdadero modo de desatar el nudo de Gordión, que el Rey Católico traía por divisa cabe sus armas ' L’afegitó posterior…

Format a Mèxic i a París, el 1939 s’incorporà al servei exterior del seu país Fou ministre d’afers estrangers 1957-61 i ambaixador al Brasil 1962-64 Des de la seva creació, el 1964, presidí la comissió preparatòria per a la desnuclearització de l’Amèrica Llatina, que culminà amb la signatura del tractat de Tlatelolco 1967 en 1971-75 fou representant del seu país a l’ONU i des del 1977 presidí la delegació mexicana en la Conferència de Desarmament de Ginebra Actiu pacifista i impulsor del desarmament nuclear, escriví una vintena de llibres La desnuclearización de América Latina , 1967 La…