Resultats de la cerca

Comte de Salvatierra Afiliat al partit conservador, fou alcalde de València 1903-04 i 1913-15, on es concità l’odi dels dirigents anarquistes, que l’assassinaren, juntament amb la seva cunyada, la marquesa de Tejares

Una revolta de la Bètica l’obligà a transferir la capital a Mèrida La facció contrincant elegí rei Atanagild 551, que demanà l’auxili de Justinià Aquest envià el patrici Liberi, que obligà Àkhila a retornar a Mèrida, on els propis guerrers l’assassinaren

Governador de Mèsia, derrotà els gots i prometé a les seves legions una indemnització, per la qual cosa el nomenaren emperador Anà cap a Itàlia i, després de derrotar Trebonià Gal a Terni, fou reconegut pel senat L’assassinaren els seus soldats en no complir el pacte promès

Muller d’Agamèmnon, s’uní a Egist, i ambdós assassinaren el marit d’ella quan tornà a Argos El seu fill, Orestes, induït per Electra, la filla, matà els adúlters Apareix en algunes tragèdies de grans autors grecs Agamèmnon i Les coèfores d’Èsquil, Electra de Sòfocles, Electra i Ifigènia a Àulida d’Eurípides

Fou elevat al tron per l’eunuc Bagoas, el qual havia assassinat abans Artaxerxes III Dissortadament per a ell, s’hagué d’afrontar a Alexandre el Gran, que el derrotà, de primer a Grànic 334, després a Issos 333 i, finalment, a Gaugamela o Arbela 331 Fugí a la Bactriana, on els sàtrapes Bessos i Barsaentes l’assassinaren

Dels seus membres es destaca Petros Mavromikhalis 1765-1848, patriota grec que el 1821 fou capitost de la insurrecció del Peloponès Fou partidari del comte de Kapodístrias, fins que aquest el feu arrestar fet que provocà la reacció dels familiars, que, al cap de pocs dies, l’assassinaren Alliberat el 1832, fou nomenat vicepresident del consell pel rei Otó I

Segons les llistes i genealogies conegudes, era fill i successor de l’inca Roka Se li atribueix la guerra de conquesta contra les ètnies situades al sud de Cusco, durant el desenvolupament de la qual els soldats procedents del Kuntisuyu es rebellaren, l’assassinaren i elegiren com a cap de l’estat el seu fill Viracocha Totes aquestes dades resten sotmeses a la incertesa que afecta tots els coneixements transmesos mitjançant les fonts colonials

Fill natural del cardenal Alessandro Farnese Pau III , que el creà duc de Castro, comte de Ronciglione i gonfanoner de l’Església 1537 i que l’emperador investí del marquesat de Navarra 1538 finalment, el seu pare creà per a ell un estat vassall de la Santa Seu, el ducat de Parma i Piacenza Fou un bon governant, instituí un consell suprem de justícia i una cambra ducal, ordenà un cens de la població i reduí el poder dels nobles feudals, que conspiraren contra ell i l’assassinaren

Era baró d’Albalat i de Segart, fill i hereu de Sebastián de Saavedra y Squarzafigo Com a coronel de milícies, reprimí un avalot a València, el 1800, motivat per l’establiment d’unes quintes Això el féu impopular El 1808, en produir-se l’alçament contra Napoleó, formà part de la Junta Suprema, però preferí d’allunyar-se i retirar- se a Bunyol La Junta l’obligà a tornar, però alguns revoltats, suposant la seva manca d’afecció a la revolta, l’assassinaren, malgrat els esforços del franciscà Joan Rico

Fill tercer de Clodoveu I i de Clotilde Heretà el territori entre el Sena i el Loira, amb París per capital Ell i el seu germà petit, Clotari I de Soissons, assassinaren 530 llurs nebots Teodebald, Guntar i Clodoald, fills del germà segon, Clodomir I d’Orleans mort el 524, per tal d’apoderar-se de llur regne Intentà aleshores d’assassinar Clotari I i provocà la revolta del seu fill Cramne Unit de nou amb Clotari I, vencé 531 el rei visigot Amalaric II, marit de llur germana Clotilde, i conqueriren el regne dels burgundis En morir sense fills mascles, Clotari I s’apoderà del seu…