Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
batalla naval de l’Ebre
Història
Militar
Combat naval que tingué lloc el 217 aC prop de l’embocadura de l’Ebre entre un estol cartaginès d’una quarantena de naus que partint de Cartago Nova es dirigia cap al nord i 35 naus romanes i massaliotes que defensaven la base d’Empúries, on els romans havien desembarcat l’any abans.
La victòria dels romans els assegurà el control de la costa catalana, que ja no havien de perdre durant tota la segona guerra púnica
batalla naval de Maó
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut en aigües de Maó pel maig del 1756 entre l’estol francès, comandat per l’almirall La Galissonière, format per 12 navilis i 5 fragates, i l’esquadra anglesa de l’almirall John Byng
, de 18 naus, que intentava de socórrer els seus compatriotes assetjats al castell de Sant Felip.
Els anglesos no pogueren desembarcar a l’illa i, encara que la batalla resultà indecisa, optaren per retirar-se, fet que assegurà als francesos el domini de Menorca
batalla de Morvedre
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Morvedre, el 27 de febrer de 1412, entre les forces valencianes favorables a Jaume d’Urgell, manades pel governador de València, Arnau Guillem de Bellera, i les castellanes i aragoneses de Ferran d’Antequera.
Aquest aconseguí d’atacar abans que arribessin els reforços catalans de Ramon de Perellós, fet que li donà la victòria i assegurà la preponderància del partit castellà al País Valencià
batalla de Bouvines
Història
Militar
Acció militar esdevinguda a tocar de Bouvines (Flandes való) el 1214 entre l’exèrcit de Felip II August de França i les tropes de la coalició formada pel rei d’Anglaterra Joan Sense Terra, l’emperador Otó IV, els comtes de Flandes i de Boulogne i el duc de Brabant.
La victòria de Felip II August lliurà Flandes a la influència francesa, obligà Otó IV a acceptar el triomf del seu rival Frederic II i assegurà la conquesta de Normandia, Maine i Anjou, efectuada pel mateix Felip II August
batalla d’Abū Qīr
Història
Militar
Batalla naval lliurada el primer d’agost de 1798 a la rada d’Abū Qīr, localitat egípcia a l’E d’Alexandria, durant la qual la flota britànica de Nelson destruí l’esquadra francesa comandada per l’almirall Brueys.
Aquesta victòria assegurà a la Gran Bretanya el domini de la Mediterrània L’any següent 25 de juliol Napoleó derrotà els turcs en aquesta població, en la qual restaren tropes franceses fins al desembarcament de les tropes britàniques del general Ralph Abercromby, el 1801
David I d’Escòcia
Història
Rei d’Escòcia (1124-53).
Fill de Malcolm III, succeí el seu germà Alexandre I Intervingué en la successió d’Enric I d’Anglaterra, però fou vençut el 1138 Assegurà la monarquia escocesa, dirigí la penetració anglonormanda i estructurà el regne sobre el sistema feudal Reactivà l’economia i renovà les fundacions eclesiàstiques, la justícia i l’exèrcit
Maximilià I Josep de Baviera
Història
Elector (Maximilià IV Josep) (1799-1806), primer rei de Baviera (1806-1825) i duc de Zweibrücken (1705).
Cedí a França les possessions de la riba esquerra del Rin, en canvi del reconeixement, per part de Napoleó, del seu títol de rei 1806 El congrés de Viena 1814-15 li assegurà el títol, en canvi de renunciar els territoris annexats en temps de l’aliança amb Napoleó Fou un reformador illustrat que donà una constitució a Baviera 1818
Andreu I d’Hongria
Història
Rei d’Hongria (1046-60) de la dinastia d’Árpád.
Esdevingué rei en usurpar el tron a Pere d’Hongria Des del 1049 fins al 1052 defensà el regne, juntament amb el seu germà Béla, contra l’emperador Enric III, i alhora hi restablí l’ortodòxia cristiana Poc després assegurà la successió en el seu fill Salomó, fet que l’enemistà amb Béla Tots dos germans s’enfrontaren prop de Tisza, on Andreu fou ferit mortalment
Clàudia Octàvia
Història
Morta aquesta, Agripina , la madrastra, la concedí en matrimoni a Neró 53, al qual assegurà d’aquesta manera un títol per a la successió El 62 Neró la repudià adduint que era estèril però, davant la simpatia del poble envers ella, l’acusà d’adulteri i, després de relegar-la a l’illa Pandatària, la feu occir Figura tràgica, inspirà diverses obres literàries entre altres, les d’Alfieri i del duc de Brunsvic
Joan de Calàbria
Història
Fill natural de Joan d’Anjou, duc de Lorena i de Calàbria.
Després de morir el seu pare, fou enviat a Catalunya pel seu avi Renat d’Anjou, rei dels catalans revoltats contra Joan II, per fer-se càrrec de la direcció de la guerra com a lloctinent general seu 1471 Però les nombroses defeccions del seu bàndol i la manca de l’ajut francès que esperaven no li permeteren de contenir l’ofensiva desencadenada per Joan II La capitulació de Barcelona del 1472 li assegurà un salconduit