Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Joan Cadell
Història
Senyor d’Arsèguel (Alt Urgell), cap de la bandositat dels cadells.
Intervingué en la revolta d’Aragó del 1591 a favor de Saragossa Les lluites entre la seva facció i la dels nyerros determinaren que Felip II hi enviés les forces que, després de diversos intents, assetjaren i destruïren el castell d’Arsèguel 1592
Cristóbal de Oñate
Història
Conqueridor castellà.
Emigrà a Amèrica i participà en la conquesta de Mèxic S'uní com a oficial a Nuño de Guzmán per a la conquesta de Nueva Galicia, de la qual fou governador S'hagué d’enfrontar a una revolta dels indis, que l’assetjaren a la ciutat de Guadalajara, però reeixí a vèncer-los
taborita
Història
Seguidor de l’ala radical hussita, organitzada per Jan Zižka a la plaça forta de Tabor (Bohèmia) el 1420.
Sota el guiatge del seu successor Procopi el Rapat 1424 els taborites assetjaren Nuremberg i obligaren Frederic de Hohenzollern a firmar el tractat de Beheimstein 1429-30 Foren derrotats a Lipant, prop de Cesky Brod 1434, per la coalició de moderats i imperialistes, bé que la guerra no s’acabà fins el 1436 Alguns passaren a la clandestinitat
Ramon I de Narbona
Història
Vescomte de Narbona (~966-1018/23), fill i successor del vescomte Matfred I i de la seva muller Adelaida de Comenge-Carcassona.
Succeí el seu pare sota la tutela de la seva mare El 1016 vengué per cent mil sous l’arquebisbat de Narbona a Guifré, fill del comte Guifré II de Cerdanya, que no tenia sinó deu anys El 1018 rebutjà un atac dels sarraïns que desembarcaren prop de la seva capital i l’assetjaren Potser morí en aquesta acció i en tot cas ja era mort el 1023
Joan de Llupià i de Pagès
Història
Baró de Llupià i de Castellnou, senyor de Vilarmilà.
Fill gran de Carles de Llupià i de Llupià El 1586 es casà amb Jerònima Joli i Cants, que li aportà la baronia de Pià El 1580 els nyerros l’assetjaren, ensems amb el seu germà Gaspar, a Catllar de Conflent, però fou alliberat per Miquel de Vilanova, baró de Molig, i el cònsol de Perpinyà Bernat Reard tots plegats derrotaren els nyerros prop del pont de Prada
batalla de Rocroi
Història
Militar
Combat mantingut entre les forces franceses i castellanes davant la ciutat homònima a les Ardenes (19 de maig de 1643), que acabà amb la derrota de les darreres.
Aquestes, integrades pels terços i comandades pel militar portuguès Francisco de Melo, governador de Flandes, assetjaren Rocroi a causa del seu interès estratègic i de les poques tropes de què disposava Tanmateix, l’exèrcit francès del duc d’Enghien, més tard príncep de Condé, superior en cavalleria i ben dirigit, acudí en auxili de la ciutat i s’hi imposà La desfeta suposà la fi de l’esperit d’ofensiva de Castella a Europa
revolta dels Llauradors de l’Horta
Història
Aixecament dels llauradors de l’Horta de València que tingué lloc el 1663, arran de la pretensió dels jurats de València de fer-los pagar la cisa de la carn, com als habitants de la ciutat.
Els jurats feren empresonar 40 homes d’Alboraia, i com a represàlia els llauradors assetjaren, armats, la ciutat, defensada per la Companyia del Centenar de la Ploma 500 homes a compte de la ciutat i 300 estudiants Davant l’atac armat i l’empresonament per part dels llauradors del jurat cavaller, el lloctinent general Manuel Sarmiento de los Cobos inicià les negociacions i signà uns capítols, que féu signar també als jurats, i aconseguí, amb el suport de l’arquebisbe de València, que fossin aprovats pel rei, per por que el moviment no s’estengués a Xàtiva ja hi havia hagut…
guerra dels bòers
Història
Militar
Lluita armada entre el Regne Unit i les dues repúbliques bòers d’Orange i Transvaal (1899-1902), que acabà amb la incorporació d’ambdues repúbliques com a colònies britàniques.
L’expansionisme britànic a l’Àfrica del Sud, la no-acceptació per part dels bòers dels nous immigrats anglesos uitlanders , cada cop més nombrosos, i la política divergent d’uns o altres envers els nadius originaren el conflicte Iniciada la guerra, els bòers assetjaren Ladysmith, Kimberley i Mafikeng i obtingueren diverses victòries, sota la direcció d’hàbils generals, com Louis Botha i Christian de Wet, i gràcies a la millor adaptació de llurs tropes a les condicions de la guerra, però els britànics, comandats per Frederick Sleigh Roberts, derrotaren definitivament els bòers a…
Berenguer d’Entença
Història
Senyor de les baronies d’Entença ( Berenguer V
) i Xiva i també de Móra, Tivissa, Pratdip, Falset i Marçà, fill de Berenguer IV.
Fou un dels jutges de les bregues entre el comte d’Empúries i el vescomte de Cardona 1268, i testimoni de l’arbitratge de l’infant Pere entre Jaume I i els nobles rebels Tingué també el domini del Puig, a València, i també el del Castell d’Olèrdola i el de Montornès, que vengué a Guillema de Montcada 1291 i després recuperà Signà com a testimoni la confirmació dels Recognoverunt proceres 1284 Guerrejà contra els sarraïns 1276 i contra els francesos 1285 i participà en la conquesta de Menorca 1286-87 Lluità contra Guillem, Pere i Simó de Montcada, els quals assetjaren Móra i…
Arnau d’Erill i de Mur
Història
Baró d’Erill ( Arnau II
).
Fill de Guillem IV d’Erill i de Castellvell Assistí a la donació del comtat de Ribagorça a l’infant Pere 1322 Anà a la conquesta de Sardenya i fou cap de les tropes que assetjaren la vila d’Esglésies 1323 Fou conseller de l’infant Pere Pere III Veguer de Barcelona i el Vallès 1338, 1341 nomenat procurador, declarà contumaç el rei Jaume III de Mallorca i li incoà procés 1343 Governador de Mallorca 1343-45 i de Rosselló i Cerdanya 1344, durant la guerra assetjà i prengué Pollença i Vinçà Cerdanya, on Jaume III s’havia establert El 1345 li fou obert procés, acusat d’afavorir els…