Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
pacte Germanosoviètic
Història
Acord signat a Moscou (22 d’agost de 1939) per l’URSS i Hitler pel qual hom establí un compromís mutu de no-agressió i una limitació de les zones d’influència d’ambdós estats.
Aquest pacte deixà les mans lliures a Hitler per a atacar Polònia, fet que desencadenà la Segona Guerra Mundial
Lambert Manera
Història
Guerriller.
Fou batlle de Bassegoda Lluità, sovint amb Josep Trinxeria, per la reincorporació del Rosselló a Catalunya Morí en atacar els assetjadors francesos de Girona
batalla de Morvedre
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Morvedre, el 27 de febrer de 1412, entre les forces valencianes favorables a Jaume d’Urgell, manades pel governador de València, Arnau Guillem de Bellera, i les castellanes i aragoneses de Ferran d’Antequera.
Aquest aconseguí d’atacar abans que arribessin els reforços catalans de Ramon de Perellós, fet que li donà la victòria i assegurà la preponderància del partit castellà al País Valencià
szlachta
Història
A Polònia, petita noblesa terratinent, constituïda, al segle XIII, per cavallers establerts en les seves terres pels prínceps.
Al s XIV influí decisivament en la reunificació territorial de Polònia Amb el seu suport la monarquia pogué atacar el poder de l’alta noblesa magnats i del clergat Obtingué nombrosos beneficis, que augmentaren el seu poder, i aconseguí l’establiment de la monarquia constitucional final del s XV
conjuració de Venècia
Història
Complot tramat el 1618 per Pedro de Girón, duc d’Osuna i virrei de Nàpols, amb la col·laboració d’Alonso de la Cueva, ambaixador a Venècia, i Pedro de Toledo, marquès de Villafranca i governador del Milanesat, per tal d’emparar-se de Venècia.
Denunciat pels venecians, el duc de Lerma desautoritzà i destituí Pedro de Girón La historiografia castellana la sol presentar com un muntatge calumniós de Venècia destinat a atacar la corona hispànica, però, de fet, la debilitat del govern del duc de Lerma permetia a les autoritats castellanes a Itàlia de portar a terme una política molt independent de Madrid
Pere de Portugal
Història
Infant de Portugal i duc de Coïmbra (1415-49).
Fill de Joan I, viatjà per Àsia i Àfrica i participà en la presa de Ceuta 1415 Casat amb Isabel d’Urgell 1428, en morir Eduard I esdevingué regent d’Alfons V 1438-48 Acusat de voler ocupar el tron, formà un exèrcit per atacar els seus difamadors, però fou derrotat i mort pel rei, a Alfarrobeira
Henry Bartle Frere
Història
Funcionari colonial britànic.
Entrà a l’administració de l’Índia 1834, on fou governador de Bombai 1863-67 i membre del consell de l’Índia 1867 Comissari a Zanzíbar 1872 i governador a la colònia de la Ciutat del Cap, provocà la guerra contra els zulús en atacar el Transvaal 1877 Fou destituït 1879 i contribuí a la caiguda del govern liberal 1880
Frederic IV de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca i Noruega (1699-1730).
Fill de Cristià V Atacà el ducat de Holstein, aliat de Suècia, que intervingué i li féu signar la pau de Traventhal 1700 El 1709, la victòria de Rússia sobre els suecs l’induí a atacar-los, però no assolí cap territori Pel tractat de Frederiksborg 1720 s’annexà el ducat de Holstein i la part sud del de Slesvig Abolí la servitud de la gleva 1702
batalla de Garigliano
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a la vora del riu Garigliano (Laci, Itàlia) el 28 de desembre de 1503 entre l’exèrcit catalanoaragonès comandat per Gonzalo Fernández de Córdoba (el Gran Capità) i l’exèrcit francès, en la guerra sostinguda per l’adquisició del regne de Nàpols.
El Gran Capità, ajudat pels condottieri Bartolomeo d’Alviano i Prospero Colonna, aconseguí d’atacar per sorpresa gràcies al mal temps i de desbaratar l’exèrcit francès Victòria estratègica més que no tàctica, representà, després de la de Cerignola batalla de Cerignola i amb la ulterior caiguda de la fortalesa de Gaeta 1 de gener de 1504, el pas definitiu del regne de Nàpols sota el poder de Ferran el Catòlic
Pasqual Cucala
Història
Militar
Guerriller carlí.
Era pagès quan el govern li embargà una de les possessions, es llançà a la muntanya al front d’una partida 1872 Es distingí pel coneixement del terreny, l’astúcia i la crueltat, i per les accions per sorpresa, que li permeteren d’ocupar temporalment poblacions com Tortosa, Alcoi o Xàtiva i d’atacar l’Horta de València Ascendí a brigadier Fou ferit en la batalla de Minglanilla 1873 i derrotat a Iecla 1874 Morí a l’exili
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina