Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
real acuerdo
Història
Nom que rebé, en l’organització política i administrativa imposada per Felip V als països de la corona catalanoaragonesa, l’organisme format pel plenari de l’audiència i el capità general, com a elements de la diarquia que el nou sistema creà en aquests països.
El real acuerdo publicava els comunicats més importants i feia els nomenaments de càrrecs destacats, etc Aquesta actuació conjunta no impedí que hi hagués enfrontaments entre les audiències i els capitans generals, especialment al Principat
Consell dels Ordes
Història
Òrgan de govern de Castella destinat a administrar el patrimoni dels ordes militars.
Fou creat el 1494 pels Reis Catòlics, en incorporar a la corona els mestrats dels ordes d’Alcántara, Calatrava i Sant Jaume de l’Espasa Assessorava sobre els nomenaments, rebia les proves de noblesa dels cavallers i sentenciava els plets de jurisdicció, en particular amb les audiències Felip V incorporà a la competència d’aquest consell l’orde de Montesa
governador general

©
Història
Càrrec creat vers la meitat del segle XIV com a substitució del de procurador general.
Vinculat a l’hereu de la corona catalanoaragonesa, al primogènit o, si no n'hi ha, a un infant, dotat de caràcter universal sobre tots els regnes de la corona i permanent, amb jurisdicció ordinària emanada de la llei i no pas per nomenament Disposava d’una cancelleria, amb canceller, vicecanceller, algutzirs i escrivania Desaparegué pràcticament a l’inici del s XVI amb la instauració dels lloctinents generals i les audiències Tenia diversos delegats o governadors
Luis Mayans y Enríquez de Navarra
Història
Política
Polític moderat.
Llicenciat en dret, fou alcalde major de Ferrol 1835, jutge a Madrid 1836 i magistrat a Saragossa 1837 Diputat a corts per Ontinyent 1837, ministre de gràcia i justícia i president del congrés 1843-51, i ministre d’estat 1854, intervingué en la redacció del concordat del 1851 i es retirà de la política durant el Bienni Progressista El 1856 fou ministre de guerra i marina, fins el 1858, que ho tornà a ésser de gràcia i justícia, fins el 1860, i de nou en 1864-68, que es retirà Després de la Restauració intervingué en la redacció de la Constitució del 1876 Per desavinences religioses amb…
Domingo Mariano de Traggia y Urribarri
Història
Militar
Militar i inventor aragonès.
Fou membre de la Sociedad Económica Aragonesa de Amigos del País i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1788 Inventà una màquina de bregar cànem premiada per la Societat Econòmica Valenciana d’Amics del País i un model de baló aerostàtic, que descriví en el seu opuscle Regio Faetonte aereostático 1788 Fet marquès d’El Palacio per Carles IV d’Espanya, fou tinent general de l’exèrcit i comandant general de Menorca, càrrec que ocupava el 1808, quan fou nomenat capità general de Catalunya per la Junta formada a Lleida, en iniciar-se la guerra del Francès Fou substituït aviat pel…
carnisser
Història
Menestral que es dedicava a la venda de carn.
El gremi de carnissers de València era representat al Consell General des del 1283 rebé les ordinacions de Joan I el 1390, i el de Barcelona les rebé de Pere III el 1380 El gremi fou, a l’edat mitjana, un dels més influents a totes les grans ciutats els carnissers, però, foren sovint mal considerats, sobretot al segle XVIII, que foren exclosos del govern municipal a Barcelona, el 1707, i fins i tot foren prohibits a llurs descendents els beneficis eclesiàstics i, a València, alguns càrrecs municipals aquesta situació acabà amb una ordre de Carles III 1773 Normalment els gremis de carnissers o…
Ctesifont
Història
Capital de l’imperi dels parts, a la vora esquerra del Tigris, prop de l’actual Bagdad, al sud d’aquesta ciutat.
En fou l’origen un campament militar part, alçat contra Selèucia del Tigris Trajà i Antoní Pius la prengueren, i Septimi Sever la incendià el 197 Conquerida per Ardašir 224, s’hi inicià la dinastia sassànida Durant les lluites entre Cosroes i Bizanci la ciutat fou assetjada, però al capdavall foren els àrabs els qui la prengueren i posaren fi a l’imperi sassànida El palau reial, la meitat del qual fou destruïda durant la Primera Guerra Mundial, és un dels monuments arquitectònics sassànides més importants de pla rectangular, es caracteritza per l’enorme iwan o sala de les audiències…
audiència reial
Història
Història del dret
Tribunal del rei.
Als Països Catalans, hom reconeix les seves arrels en l’actuació personal del sobirà, administrant justícia a la seva cort o palau, de vella tradició A poc a poc, d’acord amb les exigències del temps, anà prenent un to més tècnic presència i actuació de juristes professionals i institucionalitzat Aquesta actuació personal, però, perdurà encara fins ben entrada l’edat mitjana, com ho palesa la disposició de Jaume II 1299 establint per a ell i els seus successors la celebració d’audiència personal cada divendres, i, de no poder ésser, els altres dies de la setmana Cal arribar al decisiu regnat…
audiència reial
Història
Història del dret
Òrgan d’administració de justícia creat per Ferran II als països de la corona catalanoaragonesa.
Les audiències amb veritable estructura moderna foren fruit de les reformes decisives de Ferran II i els seus successors immediats a través de disposicions diverses que les establiren i les adaptaren als països respectius Com a nota comuna conservaren la vinculació reial —de tradició medieval— significada ara en l’estructuració de la lloctinència, per la presidència primacial i en part ben efectiva del lloctinent respectiu i més efectiva encara per la de canceller, vicecanceller o regent en algunes de llurs sales o seccions Però la del Principat es distingí pel fet d’ésser…
oïdor
Història
Ministre de les sales de les audiències creades al començament del segle XVIII per Felip V als Països Catalans.
Els cinc oïdors per als afers criminals de l’audiència de Catalunya eren anomenats també jutges de cort o bé alcaldes del crim audiència