Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
hoplita
Història
Soldat de l’exèrcit grec armat amb armes pesants: escut, cuirassa de metall o de cuir revestit amb metall, elm, llança, espasa i gamberes.
Aquesta panòplia s’imposà en introduir-se les armes de ferro, per la necessitat de cercar una defensa per a tot el cos, puix que els hoplites, amb llur tàctica característica, constituïen una autèntica força de xoc, poc mòbil, però gairebé irresistible
Joan de Borja i d’Armendia
Història
Funcionari reial.
Fill natural de Ferran de Borja i de Castro es casà, a València, amb Violant Miquel d’Herèdia 1597 Fou governador i capità general del Nou Regne de Granada 1605, on lluità contra els indis pijaos , que amenaçaven la zona de Mariquita, Ibagué i Neiva Més endavant deixà expedita la comunicació pel riu Magdalena, autèntica artèria de la governació Entre els seus fills destacaren Francesc de Borja i Miquel d’Herèdia Bogotà 1609 — Trujillo 1689, canonge a Bogotà i Chuquisaca i bisbe de Tucumán i Trujillo, i Joan Pere de Borja i Miquel d’Herèdia València 1602 — Ambato, Equador 1657,…
Ramsès III
Ramsès III representat en un fresc del seu sepulcre
© Fototeca.cat
Història
Faraó egipci de la dinastia XX (1198-1166 aC) i el seu sobirà més important.
El 1194 i el 1188 derrotà els libis i, el 1191, obtingué un gran triomf sobre sis pobles de la Mar Durant gran part del seu regnat, el país visqué en una autèntica prosperitat, fet que li permeté de bastir obres tan monumentals com el temple palau de Madīnat Habu o enviar expedicions al Punt a la percaça de mirra i al Sinaí turqueses Un índex important de la riquesa del regne és la llista Gran Papir Harris de les seves nombroses donacions a diversos temples egipcis, entre els quals excelleixen els tebans, els d’Heliòpolis i els de Memfis En augmentar, però, la riquesa del…
Joan Pujol i Garcia

Joan Pujol
Història
Espia.
Durant la Guerra Civil Joan Pujol es veié obligat a lluitar en tots dos bàndols A la Segona Guerra Mundial, s’incorporà primerament al servei d’espionatge alemany dels nazis amb el nom d’ Arabel , per als quals fingí de treballar Després, treballà al servei de la Gran Bretanya, sota el nom de Garbo La seva missió més notable fou la de presentar el desembarcament de Normandia com a operació de distracció estratègica, per tal de desorientar les forces nazis Fou condecorat amb la Medal of British Empire Posteriorment, viatjà pel Canadà, Cuba, Mèxic i altres països S’establí a Veneçuela, on…
Ramir III de Lleó
Història
Rei de Lleó i Astúries (966-985).
Era fill de Sanç I, el qual succeí Menor d’edat en pujar al tron, governà sota la regència de la seva tia, la monja Elvira 966-975, que prengué el títol de reina, i de la seva mare, Teresa Ansúrez Aquestes circumstàncies permeteren als magnats de Galícia, Portugal i Tierra de Campos d’actuar amb gairebé total independència mentre el poder assolit pel califa obligava la regent a enviar ambaixades de pau i amistat a Còrdova 970, 974 Aquesta política pacifista es trencà l’any 974 quan una coalició de navarresos, castellans i lleonesos posà setge a la fortalesa de Gormaz i fou derrotada per Galib…
regne de Judà
Història
Regne del sud de Palestina, sorgit de la divisió entre les tribus del nord i del sud.
En morir Saül, David fou proclamat rei de Judà a Hebron La conquesta de Jerusalem, l’expansió als territoris del voltant i la transformació estatal en temps de Salomó posaren les bases del futur regne de Judà Quan les tribus del nord se separaren 931 aC, el patrimoni de Judà restà enriquit amb el territori de Benjamí i amb la ciutat de Jerusalem, convertida ja en una autèntica capital A l’exterior, Judà conservà el protectorat sobre Edom, que perdé 90 anys més tard A l’interior, on es perpetuà la dinastia davídica i la tradició administrativa de Salomó, es mantingué relativament…
Aśoka
Història
Tercer sobirà de la dinastia índia Maurya (~270-232 aC), fill i successor de Bindusāra, de qui havia estat virrei (uparāja) primerament a Tàxila i després a Ujjaen.
Segons llegendes, mort el seu pare, s’apoderà del tron mitjançant l’assassinat dels seus germans Les mateixes versions budistes li atribueixen una vida de plaer i disbauxa Kāmāśoka seguida d’un període de ferotge crueltat Chaṇdāśoka, per tal de contrastar la seva conducta anterior a la conversió al budisme amb la imatge paradigmàtica de l’Aśoka just i piadós Dharmāśoka Promulgà nombrosos edictes que foren gravats en pedres i columnes se'n conserven més de 20, de contingut més aviat exhortatori que no pas dispositiu En el més cèlebre d’aquests texts, erigit arran de la sagnant conquesta del…
Pere I de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1682-1725).
Fill menor d’Aleix Romanov Aleix de Rússia i successor de Teodor III de Rússia Estigué sota la tutela de la seva germana Sofia fins el 1689, que, aprofitant el descontentament provocat pels fracassos d’aquesta a Crimea, se'n sostragué Després de conquerir Asov als turcs 1696, en 1697-98 viatjà per Polònia, Alemanya, Àustria, Holanda i Anglaterra, on amplià la seva pobra formació cultural i contractà tècnics que l’auxiliessin en la tasca d’"occidentalitzar” Rússia Aquesta modernització tingué com a objectiu primordial l’augment de la riquesa del país i dels recursos de l’estat, per tal de…
lletra de batalla
Història
Literatura
Cadascuna de les lletres que es lliuraven mútuament dos cavallers rivals que volien celebrar una batalla a ultrança.
Manifestaven el desig dels rivals de lluitar o damnificar-se recíprocament, i implicaven un repte a mort Els combats que provocaven podien ésser per malvolença o esportius La lletra fent so de batalla o de requeriment de batalla a ultrança era enviada pel cavaller ofès a l’ofensor a través d’un rei d’armes, un herald, un porsavant o un trompeta Hom hi exposava el motiu del greuge i hi feia un requeriment solemne El destinatari podia retractar-se'n i demanar excuses, però generalment en la seva resposta denunciava la falsedat de les acusacions del seu rival El request, d’altra banda, tenia el…
occitanisme
Història
Política
Sociologia
Moviment polític i sociocultural desenvolupat a Occitània, que tendeix a la recuperació de la personalitat nacional, de la llengua, de les institucions i de les fonts de poder occitanes, en clara lluita contra la política francesa centralista i colonitzadora.
L’inici d’aquest moviment, bé que anterior a la Revolució Francesa, cal cercar-lo en els intents de creació, de primer, d’una federació oposada al centralisme de la Convenció revolucionària, i, més tard, en el desig d’una república federal enemiga de l’absolutisme jacobí, estesa de Lió a Bordeus Aquesta, però, no fou consolidada a causa de la defecció de la burgesia tolosana, que, durant els anys 1815-54, alhora que obtenia un ressorgiment econòmic, es deixà enlluernar per París, adoptà plenament la cultura francesa i s’allunyà de les forces populars, que manifestaven un ideal revolucionari…