Resultats de la cerca

Esparter benestant, escriví un dietari en català, inèdit, que dona notícies per a la petita història de Mallorca entre el juny del 1680 i el juliol del 1715, en el qual l’autor es presenta com a testimoni presencial de molts dels fets que conta, a més d’introduir referències autobiogràfiques constants

Participà en la revolució del 1831, i fou diputat de l’assemblea nacional Home d’una gran activitat política, professà a les universitats de Torí i Roma Escriví poesies de to classicista Inni sacri , 1832 Nuove poesie , 1835 i treballs filosòfics Confessioni di un metafisico , 1850 i autobiogràfiques Lettere dall’esilio , edició pòstuma, 1899

S'educà a Eton i Oxford Participà en la Primera Guerra Mundial com a oficial de l’exèrcit britànic, i el 1923 fou elegit diputat al parlament del Conservative and Unionist Party Fou secretari d’Austen Chamberlain 1926-29, sotssecretari pel Foreign Office 1931-33 i ministre d’afers estrangers quan s’esdevingué l’expansió del feixisme a Europa, davant el qual adoptà una política d’intransigència Oposat a la política d’apaivagament de Neville Chamberlain, dimití el càrrec pel febrer del 1938 Fou ministre dels dominis 1939 i de la guerra 1940, fins que acceptà novament el ministeri d’afers…

Desertor de la guerra del 1914, passà a residir a Barcelona i el 1921 fou elegit en nom dels grups anarquistes catalans delegat al congrés constitutiu de la Internacional Sindical Roja a Moscou El 1924 se n'anà a l’Argentina, i no tornà a Barcelona fins el 1936, però mantingué sempre una estreta relació amb la premsa i les editorials llibertàries del Principat i el País Valencià especialment amb el grup d’"Estudios” El 1953 s’installà a París Autor d’una nombrosa bibliografia, destaquen els texts teòrics encaminats des de posicions anarquistes estrictes a assenyalar una relació entre la…

La narració sol tenir una linealitat cronològica, i sovint expressa la ideologia sociopolítica de l’autor memòries de Joseph de Maistre, de Saint-Simon o les seves meditacions sobre els temes més diversos Mémoires d’outretombe, de Chateaubriand, Memorias de un setentón, de Mesonero Romanos Als Països Catalans, les memòries abasten, en general, o aspectes molt concrets o la totalitat de la vida i l’obra d’un personatge, i tenen sovint un to més públic que íntim Al s XIX, destaquen Víctor Balaguer, amb unes memòries inèdites, i Conrad Roure, que, amb Recuerdos de mi larga vida 1925-27, s’…