Resultats de la cerca

França hi obtingué d’Àustria les Províncies Illíries —aquestes perderen la sortida a la mar—, i s’avingué a servar el blocatge continental i a limitar l’exèrcit el gran ducat de Varsòvia rebé Cracòvia i Lublín Rússia obtingué Tarnopol, i Baviera assolí Salzburg

Àustria s’hi avingué a pagar una indemnització de guerra i a permetre la formació d’una Confederació d’Alemanya del Nord i la incorporació dels ducats de Slesvig i Holstein a Prússia Significà un pas decisiu envers la unitat alemanya i l’hegemonia prussiana

Àustria s’hi avingué a deixar la Llombardia i a donar l’autonomia a Venècia a més, hom hi acordà de respectar la sobirania de Toscana i de Mòdena i de formar una confederació italiana presidida pel papa Malgrat llur rebuig per part dels nacionalistes italians —Cavour dimití—, foren importants per al Risorgimento i foren ratificats pel tractat de Zuric

Filla d’Isabel I de Jerusalem i de Conrad de Montferrat Succeí la seva mare en el regne titular de Jerusalem installat a Acre El 1206 fou pactat el seu matrimoni amb Pere I de Catalunya-Aragó, si aquest efectuava una expedició a Terra Santa abans de Tots Sants del 1207 i obtenia la dissolució del seu matrimoni amb Maria de Montpeller El papa Innocenci III no s’avingué a anullar aquest matrimoni El 1210 Maria I es casà amb Joan de Brienne

Secundà el seu pare Narcís Goixat El 1485, pel compromís d’Amer, s’avingué a lliurar els castells de Llagostera i Castellempordà Tanmateix, sostingué una actitud rebel —féu tallar, per exemple, un dit del canonge de Girona Alfonsello com a represàlia als seus escrits contra els remences— i fou bandejat 1485 i condemnat a la sentència de Guadalupe 1486 Detingut a Perpinyà per les autoritats franceses, no fou aconseguida la seva extradició 1487 El 1489 persistia encara en les seves activitats contra els nobles i contra els pagesos addictes a la sentència

Es distingí en la defensa del dret català i en la reivindicació de la personalitat nacional catalana dins el marc d’una organització plurinacional a l’estil de la confederació catalanoaragonesa Fou dels pocs catòlics que, en organitzar-se oficialment el partit republicà federal 1868, s’avingué a collaborar-hi Després de la Restauració, coincidí amb posicions del catalanisme més conservador Fou diputat provincial i a corts Redactà la memòria que l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre elevà al govern amb motiu de la llei de redempció de censos i prestacions emfitèutiques…

Es mantingué fidel a Jaume I durant els anys turbulents de la seva infantesa i adolescència La seva actuació destacà en l’episodi de Pero Ahonés i en la revolta de l’infant Ferran Coneixedor del regne de València, pel fet d’haver-hi viscut exiliat, fou dels qui aconsellaren d’emprendre'n la reconquesta Aconseguí, amb mitjans propis, una de les primeres conquestes, la de Morella 1232, que s’avingué a lliurar a Jaume I, el qual la hi retornà en feu vitalici A la mateixa comarca fundà Vilafranca del Maestrat i Albocàsser i atorgà nombroses cartes de població Participà al setge de…

Fill primogènit dels Reis Catòlics El 1479 fou concertat el seu matrimoni amb Joana de Castella, la Beltraneja , però aquesta no s’hi avingué Fou jurat hereu de Castella i Lleó 1480 a les corts de Toledo, i de Catalunya i Aragó 1481 a les de Barcelona i de Calataiud, respectivament El 1483 fou negociat, sense èxit, el seu casament amb la reina Caterina I de Navarra Fou present a Barcelona a l’arribada de Colom d’Amèrica A la cort de Barcelona del 1493 jurà com a hereu les Constitucions de Catalunya El 1495 es casà per poders a Malines, i el 1497 a Burgos personalment, amb l’…

Filla tercera del vescomte montcadí de Bearn Gastó VII i de la seva primera muller Mata de Bigorra, vescomtessa de Marsan Fou casada 1260 amb el comte Guerau VI d’Armanyac El seu pare li deixà en testament la baronia de Castellvell de Rosanes, en el cas que la seva germana petita, Guillema, morís sense fills, i els vescomtats de Brulhès i de Gabardà, amb la condició que deixés el de Marsan a la seva germana gran, Constança Mata no s’avingué a aquestes disposicions paternes, i això provocà el llarg enfrontament del seu marit amb el seu cunyat, el comte Roger Bernat III de Foix,…

Nascuda princesa Elizabeth Alexandra Mary, era filla de Jordi VI  i Elisabet Bowes-Lyon , esdevingué hereva de la corona quan el seu oncle Eduard VIII renuncià 1936 en favor del seu pare, al qual succeí el 6 de febrer de 1952 Coronada l’any 1953, es casà 1947 amb Felip Mountbatten , duc d’Edimburg, amb qui tingué quatre fills Carles  1948, que la succeí, Anna 1950, Andreu 1960 i Eduard 1964 Les dificultats matrimonials del príncep hereu amb Diana Spencer i la mort d’aquesta l’any 1997 comportaren un període crític per a la monarquia britànica L’any 1992, en resposta als retrets a la seva…