Resultats de la cerca

S'enemistà amb el clergat de Marduk i amb una gran part dels seus súbdits en patrocinar el culte de Sin, déu de Harran, d’on Nabonid o Nabu-na'id era originari Incorporà a l’imperi una part d’Aràbia conquesta del Ḥiǧāz Per causes ignorades, nomenà el seu fill Baltasar governador de Babilònia i romangué deu anys a Taima Aràbia, quan el perill persa era ja evident El 539 aC Cir penetrà a Mesopotàmia i Nabonid tornà a Babilònia, però la desafecció dels seus súbdits féu caure la ciutat i el regne en poder del capitost persa

Fill de Nabopolassar , en nom del qual derrotà el faraó Nekao II a Karkemiš 605, la seva política exterior s’orientà vers Síria-Palestina, on obtingué grans èxits sobre els reis locals, ajudats pels egipcis presa d’Ascaló 604, primera conquesta de Jerusalem regnant Joaquim 598, segona i definitiva presa d’aquesta ciutat 586, a causa de la revolta de Sedecies, sostingut pel faraó Apries a conseqüència d’això, destrucció del temple de Jerusalem i captivitat de Babilònia i conquesta de Tir 573 En el pla interior, Nabucodonosor II emprengué grans i diverses construccions la …

Considerat anys enrere com un gran rei, la moderna historiografia el jutja simplement com un bon monarca La seva política exterior tingué tres etapes en el decurs de la primera 1786-82 aC, en la qual Babilònia era un petit estat sotmès més o menys a Assíria, realitzà diverses campanyes, sol o associat a d’altres presa d’Uruk i Isin, 1786, etc durant la segona 1782-63 aC, mantingué una intensa activitat diplomàtica amb les potències de l’època Assíria, Larsa, Mari i Ešnunna en la tercera 1762-54 aC, practicà una política expansiva que li permeté de sotmetre tot Mesopotàmia derrota…

Regnà sobre Babilònia i el sud de Mesopotàmia Derrotà els elamites, que, vers el 1160 aC, havien ocupat Babilònia, i arribà fins a la mateixa Susa, capital de l’Elam

Fundador de la dinastia neobabilònica o caldea Cap dels arameus del sud de Mesopotàmia, s’independitzà primer d’Assíria 626 aC Després, aliat amb Ciaxares, rei dels medes, inicià 616 una decidida política antiassíria contra Sin-Šar-Iškun 628-612, la qual culminà amb la presa de Nínive 612 i les victòries sobre Aššur-uballiṭ II 612-609 aC, darrer rei d’Assíria Poc temps després plantà cara als egipcis 607 i 606, que havien sostingut els assiris per recuperar llur control sobre Síria-Palestina El 605 el seu fill Nabucodonosor II derrotà completament el faraó Neako II a Karkemiš

Entronitzat per Nabucodonosor en lloc de Jeconies, que s’havia revoltat contra el domini babilònic, malgrat els consells del profeta Jeremies, es comprometé també ell en diverses coalicions contra els babilonis i finalment s’hi revoltà Nabucodonosor, aleshores, després d’apoderar-se de Jerusalem i de destruir-la 586 aC, matà els seus fills davant d’ell, li tragué els ulls i el deportà a Babilònia

Fou enviat per Cir, amb Josuè, gran sacerdot, a restaurar el temple de Jerusalem 538 aC Les genealogies de Mateu i de Lluc el presenten com a descendent de David i avantpassat de Jesús

Biografia Fou educat per Aristòtil, i ben aviat 340 aC el seu pare l’associà a les feines del govern nomenant-lo regent El 338 comandà la cavalleria macedònica a la batalla de Queronea Després de l’assassinat del seu pare, Alexandre heretà el regne a vint anys Tota la Grècia sotmesa per Filip s’alçà aleshores, però Alexandre donà prova de la seva força militar prengué i destruí Tebes, i es féu nomenar general en cap dels grecs, títol que ja havia estat donat al seu pare Consolidada així l’hegemonia macedònia, Alexandre quedava lliure per a començar la guerra contra Pèrsia El 334 aC passà a l’…

Prengueren Babilònia poc després del 1600 aC i dominaren el país des de la meitat del s XVI aC fins al 1157 aC Fora dels noms dels reis —dels quals només una petita part són d’arrel accàdia, i la resta, d’arrels no semítiques—, hom sap ben poca cosa d’aquesta època Sembla, per la gran abundància de kudurru o fites territorials, que la dominació cassita representà un període de refloriment feudal

Jerusalem, que havia collaborat amb Egipte, enemic de Babilònia, caigué en mans de Nabucodonosor el 597 aC i l’any següent foren deportats a Babilònia els prínceps i una gran part del poble hebreu El 587 Jerusalem, que s’havia revoltat, tornà a caure i es produí una nova deportació en massa El 538 aC Ciros permeté el retorn als exiliats, però només un petit nombre tornaren a la terra d’origen i la majoria continuaren a Babilònia, tot mantenint la cultura hebrea