Resultats de la cerca

Des del s XIII l’exèrcit català disposava d’unitats de ballesters a peu com a força principal de la infanteria També n'hi havia a cavall, auxiliars dels cavallers, i a l’armada els ballesters eren la principal arma del combat naval a distància els ballesters catalans, elogiats per Ramon Muntaner, foren famosos a l’edat mitjana Les ordinacions navals catalanes del 1258 precisaven que cada ballester havia de tenir dues ballestes de dos peus, una d’estrep i tres-centes sagetes L’aparició de les armes de foc determinà la seva desaparició al s XVII A València…

A Barcelona els ballesters eren agrupats en gremi des del 1257, amb una confraria sota l’advocació de sant Eloi A Palma els ballesters formaren una sola confraria amb els ferrers

Succeí el seu pare Guillem III el 1296 Participà en la campanya de Sardenya a les ordres de l’infant Alfons, el futur Alfons III En la decisiva batalla de Lucocisterna 1324, davant la ciutat de Càller, on 500 cavallers i 2 000 infants catalans venceren 1 200 genets i 2 000 ballesters amb altres tants peons de l’exèrcit de Pisa, Guillem d’Anglesola comandà l’avantguarda catalana, gràcies al coratge de la qual la victòria fou completa Es casà amb Beatriu, filla d’Arnau Roger II de Pallars, que probablement li portà en dot el vescomtat de Vilamur

El 1278 era batlle de Peníscola, i en 1308-09 jutge de la cúria reial Fou ambaixador reial a Tunis el 1292 i el 1314 En 1311-12 assistí al concili de Viena del Delfinat com a ambaixador reial amb Pere Boïl i d’Aragó per demanar la fundació de l’orde militar de Montesa i la seva dotació amb els béns del Temple, aleshores suprimit El 1316 Jaume II l’envià prop del papa a Roma, on actuà amb Vidal de Vilanova Conseller de l’infant Alfons, l’acompanyà a Sardenya amb 200 ballesters, 500 peons i 500 remers en l’expedició contra els pisans 1323 Envià al rei una interessant informació de…

Fou molt popular a les ciutats europees des del s XIII fins al XV Els menestrals de diverses ciutats catalanes n'hi ha constància dels de Barcelona, Perpinyà, Pollença i València s’hi exercitaven, en concursos promoguts per les autoritats, que hi veien l’avantatge de disposar d’un conjunt de ballesters destres en cas de guerra Els consellers de Barcelona crearen premis per als millors tiradors, i els concursos es convertiren en un espectacle popular La reglamentació del joc i el cerimonial de premis de les diferents ciutats eren semblants Hom donava als concursants més grans de…

Era formada per una companyia de cent ballesters el 1371 es constituí en confraria sota l’advocació de sant Jordi Tenia per missió la custòdia de la senyera de València, tant a les desfilades ciutadanes com en les missions guerreres La majoria dels seus membres eren menestrals S'agrupaven en denes , al comandament d’un cap de dena , tots ells capitanejats pel justícia o cort de València Les despeses anaven a càrrec de la ciutat Vestien una peça de tela, amb sobrevesta blanca amb dues creus vermelles damunt una cota de malla, i duien una ploma d’ornament al casc Aquest cos s’extingí amb l’…

Poc abans del 1220 el seu pare l’envià amb la seva mare a la cort de Jaume I, mentre ell romania al Termenès defensant el territori contra Simó de Montfort en la croada contra els albigesos El seu pare morí en la lluita i perdé tots els seus béns Oliver es trobava a la cort de Jaume I el 1240, quan acompanyà el jove vescomte de Carcassona, Ramon Trencavell III, al fracassat intent de recuperar la ciutat de Carcassona L’any següent acompanyà el comte Ramon de Tolosa a la reconquesta de Rasès, el Menerbès i el Termenès De tornada a Catalunya continuà a la cort de Jaume I fins el 1246, que feu…