Resultats de la cerca

Fenomen social de tots els temps, el bandolerisme és l’expressió del malestar econòmic i social, sovint amb implicacions polítiques, religioses i fins i tot ètniques, motivat fonamentalment per la misèria dels humils i en relació inversa amb les possibilitats dels estats en funció de l’ordre públic La seva existència es remunta a l’antiguitat, i tingué uns períodes d’acusada gravetat en el món romà de l’època republicana a Itàlia, a les illes mediterrànies, a Hispània, a l’Àsia Menor i a Egipte, durant l’època d’August a Itàlia i a Sardenya i sobretot durant el Baix Imperi Reaparegué amb tota…

Traginer d’ofici, es dedicà al bandidatge Durant l’ocupació napoleònica es posà al servei dels francesos El general Mathieu convertí la seva banda en miquelets i li donà el grau de comandant Amb el pretext de cobrar contribucions i de vigilar l’enemic, els bandolers cometeren grans excessos amb tota impunitat i Boquica es destacà per la seva gran crueltat L’any 1814, en capitular els francesos de Girona, intentà de saquejar la ciutat, cosa que Suchet impedí Passà a França, però Lluís XVIII el tornà a les autoritats del Principat, que l’executaren

Lluità a favor de Napoleó a Itàlia i a Prússia 1806-07 El 1810 fou enviat a Catalunya com a governador militar de Barcelona, a les ordres de JÉMacdonald però eixamplà les seves atribucions i esdevingué, de fet, el veritable cap de l’ocupació francesa Emprà mètodes conciliadors i procurà de normalitzar la vida ciutadana Restablí la Junta de Comerç i autoritzà la reobertura del seminari i el retorn del clergat regular, amb limitacions reformà el sistema judicial i el tributari, d’acord amb el model francès, i creà nous tributs Féu subvencionar el teatre de la Santa Creu, per tal que restés…

Considerat el principal grup ètnic i històric de Portugal, uns autors creuen que els lusitans són d’origen cèltic, mentre que uns altres els consideren ibèrics Segons les teories recents, sembla que es tracta d’un poble autòcton amb aportacions indoeuropees, però amb un clar predomini ibèric preindoeuropeu La seva constitució com a poble es pot datar del segle III aC, que apareixen com a mercenaris dels cartaginesos El 190 aC començaren la lluita contra els romans i intentaren l’ocupació de territoris veïns El seu capitost més cèlebre fou Viriat, que aconseguí importants victòries sobre els…

Era el cinquè entre nou germans, quatre dels quals es dedicaren al bandolerisme Es casà amb Margarida Tallades, àlies Serrallonga 1618, pubilla del mas Serrallonga de Querós, de Sant Hilari Sacalm Selva, d’on prengué el cognom o apellatiu de Serrallonga, que passà com a cognom als seus fills Abans del 1622 participà en alguns petits robaments amb els seus germans i altres bandolers de Viladrau, fins que fou denunciat per Miquel Barfull 1622 Quan l’anaven a detenir es defensà i matà a trets el seu delator Un cop fora de la llei, es dedicà més intensament a robaments i segrest amb la banda dels…

Orígens i història fins el 1980 L’origen prové de partides de paisans filipistes armats que s’havien distingit durant la guerra de Successió i en la repressió policiacomilitar dels anys següents, a les ordres del batlle de Valls Pere Anton Veciana Del 1721 al 1836 els mossos d’esquadra foren dirigits, respectivament, pel fill, el net i el besnet de Pere Anton Veciana el rebesnet, Pere Pau Veciana, sembla que per simpaties carlines, renuncià el càrrec en morir el seu pare 1836, en nom propi i en el dels seus hereus el càrrec era hereditari, i els Veciana  l’unien al de batlles de Valls i…

Vida i obra Fill de Joan Muntaner i d’una dama del llinatge Sesfàbregues, a la casa del seu pare s’albergaren el 1271 Jaume I i Alfons el Savi i la seva muller Violant Acompanyà l’infant Pere a França el 1276, probablement en el seguici de Roger de Lloria, a qui fou sempre molt afecte Vers la fi de gener del 1281 era a Montpeller, potser al servei de Jaume II de Mallorca Arran de la destrucció de la seva vila natal per la invasió francesa de Felip Ardit, el juny del 1285, no tornà a Peralada A partir de l’abril del 1286, sembla anar i venir de l’estol de Roger de Lloria a València, trametent…