Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Siagri
Història
Capitost gal·loromà.
Governador de la Gàllia romana 464-486, intentà de conciliar bàrbars i romans Fou vençut i mort per Clodoveu Amb ell acabà la darrera resistència romana a Occident
odrisi | odrísia
Història
Membre d’una antiga població tràcia que al segle V aC s’estengué fins al Danubi i la Propòntida i arribà a la mar tràcia i al Quersonès (431-24 aC).
Constituí una amenaça per a les possessions d’Atenes fins que perdé el Quersonès a mans dels atenesos Sota Filip II de Macedònia 341, el regne caigué en decadència Els romans, però, el conservaren com a baluard contra els bàrbars d’Orient
Marc Cassià Latini Pòstum
Història
Usurpador de l’imperi Romà (259-269 dC).
General de Valerià i de Galliè, traí aquest darrer i li assassinà el fill, alhora que es feia proclamar emperador A la Gàllia obtingué victòries importants contra els bàrbars i, a Magúncia, vencé el rebel Ulpi Corneli Lelià Però fou ajusticiat pels seus soldats, que no suportaren la dura disciplina que els imposava
Honori
Història
Emperador d’Occident (395-423), el primer després de la divisió de l’Imperi.
Fill de Teodosi I Durant la seva minoritat assumí la regència el seu sogre Estilicó La major part del seu regnat es caracteritzà per la lluita amb els bàrbars, que l’obligaren a traslladar la capital a Ravenna Poc després d’haver pacificat la Gàllia morí sense deixar successors, motiu pel qual Teodosi II, emperador d’Orient, governà temporalment
cossetà | cossetana
Història
Individu d’un poble ibèric preromà centrat al Camp de Tarragona fins al coll de Balaguer; la Conca de Barberà i el Penedès formaven probablement part del seu territori.
El nom sembla provenir de l' oppidum o ciutat de Cissa o Cissis , presa pels romans el 218 aC, no localitzada la seva possició lluny de la mar priva que pugui ésser identificada amb Tarragona Els cossetans no degueren ésser gaire importants el botí pres pels romans fou qualificat com “d’utensilis bàrbars i d’esclaus miserables” Hi ha monedes cossetanes de bronze amb llegenda ibèrica
limes
Història
Militar
Nom llatí que significava ‘camí’ i designava, al començament de l’edat imperial, un camí militar fortificat, una línia flanquejada d’elements defensius que s’estenien al llarg de centenars de quilòmetres.
En alguns casos, però, només designà unes fortificacions situades en els llocs més fàcilment expugnables dels territoris fronterers, les quals podien servir també de línies d’atac per a ajudar les incursions de l’exèrcit romà en terreny enemic Construïts sota el regnat dels diversos emperadors sobretot pels Flavis, Trajà i Adrià, els limes foren un puntal per a la defensa de l’imperi davant les invasions dels bàrbars
buccel·lari
Història
Soldat particular de l’època romana tardana.
El nom procedeix del terme buccella ‘pa de guerra’ A partir de la crisi del s III dC, els propietaris rics es voltaren d’unes tropes particulars, constituïdes en bona part per colons propietaris, als quals cedien terres a canvi de protecció A la cort també la situació d’inseguretat donà lloc al fet que els càrrecs més importants tinguessin una guàrdia personal de soldats de fortuna, que molt sovint era formada per bàrbars Els buccellaris buccellarii constitueixen el precedent de les tropes senyorials de l’època feudal
Publi Licini Egnaci Gal·liè
Història
Emperador romà (260-268).
Fill de Valerià , fou associat al poder imperial des del 253 i es féu càrrec de l’Occident Perseguí els cristians i lluità contra els bàrbars al Rin i al Danubi Fet presoner el seu pare pels perses 260, restà ell com a únic emperador, després d’eliminar els usurpadors Macrià i Quietus a Orient Aleshores atacà el senat, reformà l’exèrcit i atorgà també llibertat als cristians Protegí els filòsofs i impulsà la cultura, però el seu assassinat, arran d’una revolta militar, donà origen a una nova crisi
Juli Nepos
Història
Emperador romà.
Es casà amb Verina, filla de l’emperador d’Orient Lleó I Aquest l’envià a Itàlia per oposar-lo a l’emperador Gliceri, que ell no reconeixia com a tal Proclamat emperador 474, afrontà els bàrbars, sense èxit, i hagué de reconèixer als visigots la possessió de l’Alvèrnia Mentre el cap de les milícies de la Gàllia es rebellava i proclamava emperador el seu fill Ròmul Augústul 475, Nepos es refugià a la Dalmàcia, i conservà el títol d’emperador, fins i tot quan Ròmul fou deposat Fou occit pels seus sequaços
vènet | vèneta
Història
Individu d’un poble de procedència il·lírica, establert als primers segles de l’era cristiana a les terres del litoral adriàtic, al NE d’Itàlia.
Vivien humilment, de la pesca, la sal i el conreu de les hortes El nucli urbà més important fou el que esdevingué ciutat de Pàdua Practicaren el comerç i s’aliaren amb els romans, amb els quals lluitaren contra les tribus de la Gàllia 225 aC i durant la segona guerra Púnica Les invasions dels bàrbars, especialment la dels huns s V i la dels longobards s VI, foren causa de la migració vèneta des de la terra ferma cap a les illes de la llacuna adriàtica, on fundaren Venècia, i des d’aleshores llur història es confon amb la història de la ciutat i de la república