Resultats de la cerca

Fundador del PC hongarès, atacà la república de signe democraticoburgès, proclamada per Károly, i fou empresonat Quan esclatà la revolució, establí 1919 un govern revolucionari la República dels Consells que durà 133 dies Obligat a fugir per la intervenció estrangera, que implantà un govern de tipus feixista, presidit per l’amirall Horthy, s’exilià a Moscou, on ocupà importants càrrecs al Komintern Durant la purga estalinista fou empresonat 1937 i afusellat

Hagué d’abandonar el país després de la gran desfeta soferta al pont de Mohi, sobre el riu Sajó 1241, lluitant contra els mongols conduïts per Bātū, els quals ocuparen Hongria fins a la primavera següent Per a l’obra de reconstrucció del país, assentà colons estrangers, entre els quals els comans La rebellió del seu fill Esteve el constrenyé a condescendir amb els grans senyors i tornà a publicar 1267, amb nous privilegis, la Butlla d’Or del 1222 Era germà de Violant d’Hongria

Esdevingué rei en usurpar el tron a Pere d’Hongria Des del 1049 fins al 1052 defensà el regne, juntament amb el seu germà Béla, contra l’emperador Enric III, i alhora hi restablí l’ortodòxia cristiana Poc després assegurà la successió en el seu fill Salomó, fet que l’enemistà amb Béla Tots dos germans s’enfrontaren prop de Tisza, on Andreu fou ferit mortalment

Fou cap de la resistència anticomunista durant el govern de Béla Kun Primer ministre amb Miklós Horthy 1921-31, fou deportat a l’URSS a la fi de la Segona Guerra Mundial

Fill de Bela II, destronà el seu cosí Salomó i el succeí 1074 El papa i l’emperador bizantí, Miquel VII, el reconegueren, però el debilitament intern del poder reial permeté als bizantins de reforçar llur influència a Hongria

Fill de Bela IV i de Maria Làscaris, fou associat al tron el 1245, i es casà amb Elisabet, hereva del kan de Cumània Rebé del seu pare Transsilvània i les províncies orientals d’Hongria 1262, i ocupà diverses ciutats búlgares del Danubi 1263-66 Morí durant la campanya contra els serbis

Filla de l’emperador Manuel I i d’Irene abans Berta de Sulzbach Fou promesa el 1163 amb el rei Bela III d’Hongria, però aquest trencà la promesa el 1169, i fou casada el 1178 amb el cèsar Rainer de Montferrat, fill del marquès Guillem IV, a qui Manuel I donà el regne de Tessalònica Ambdós foren assassinats

Fill de Béla I, succeí el seu germà Geza I Féu costat al papat contra l’emperador Enric IV Acabà de cristianitzar Hongria i limità la influència de l’aristocràcia, emparant-se amb la burgesia de les ciutats La gran obra, però, del seu regnat fou l’annexió d’Eslovènia i Croàcia 1091-95 Fou canonitzat el 1192 La seva festa es celebra el 27 de juny

Filla del rei Béla II i d’Agnès de Châtillon o d’Antioquia Es digué Margarida abans de casar-se 1185 amb l’emperador Isaac II Àngel, de qui fou segona muller Vídua el 1204, es tornà a casar aquell mateix any, amb el marquès Bonifaci I de Montferrat, rei de Tessalònica mort el 1207, amb qui tingué el rei Demetri de Tessalònica i encara es tornà a casar, amb Nicolas de Saint-Omer, senyor de Tebes

Diputat liberal des del 1910, enemic d’Alemanya i partidari d’una pau separada des del 1916 El 1918, al cap d’un Consell nacional, firmà l’armistici i acatà la república, de la qual fou president provisional 1919 Poc temps després, però, cedí el poder a Béla Kun i s’exilià En acabar la Segona Guerra Mundial, tornà a Hongria i fou ambaixador a París 1947-49 Se separà definitivament de la política, arran del procés Rajk, i visqué a França