Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Llorenç Bisbal i Barceló
Història
Política
Dirigent obrerista, sabater d’ofici.
De formació autodidàctica —fou analfabet fins a 19 anys—, les predicacions d’Antoni Quejido i de Pablo Iglesias el convertiren en un dels dirigents del socialisme mallorquí, fundador de la UGT de les Balears i promotor del partit socialista Fou el redactor més assidu del setmanari El Obrero Balear 1901-36 Del 1917 al 1922 fou regidor de Palma i organitzà l’abastament de la ciutat De nou regidor 1931, es preocupà del problema de l’atur forçós Fou president de la Federació Socialista Balear i vocal del comitè nacional del Partido Socialista Obrero Español
comtat de la Bisbal
Història
Títol concedit el 1810 pel consell de la Regència, i aprovat per les corts de Cadis el 1811, al general Enrique O’Donnell y Mareschal pels seus serveis durant la guerra del Francès.
Ha passat a la família Balderrábano
Jaume Botelles i Bisbal
Història
Literatura catalana
Teatre
Cristianisme
Autor dramàtic, poeta i cronista.
Eclesiàstic, publicà la comèdia en vers El prodigio en ambos amores 1701, sobre la vida de Ramon Llull, una notícia en castellà sobre unes festes gremials de Mallorca 1706 i una Doctrina cristiana 1732 i 1746, que tradueix al català el catecisme de Gaspar Astete Deixà inèdits una Història de la invenció miraculosa de la imatge de la Mare de Déu de Lloseta , El patrocinio universal del Reino de Mallorca 1728 i alguns poemes llatins
,
Llúcia Jonama i Bellsolà
Història
Heroïna.
Casada 1806 amb L Fitz-Gerald, tinent irlandès del regiment d’Ultònia, en iniciar-se la guerra del Francès es distingí com a comandant de la companyia femenina de Santa Bàrbara, durant els setges de Girona El seu germà, Manuel Jonama i Bellsolà la Bisbal segle XVIII — segle XIX, fou alcalde de Guatemala i ministre de la guerra de la República de Guatemala 1850-53
Insurrecció Federal
Història
Aixecament provocat, després de l’ordre de dissolució de les juntes revolucionàries locals manada per la junta de Madrid, a diversos indrets del Principat pels federals i els carlins que no acceptaren la Constitució del 1869.
Els federals intransigents formaren una junta revolucionària, a Barcelona, dirigida per Baldomer Lostau i Josep Anselm Clavé a l’Empordà, Pere Caimó i Bascós i Francesc Sunyer i Capdevila organitzaren diverses partides, que, amb uns 2000 components, es feren forts a la Bisbal Foc de la Bisbal , fins a llur rendició Pel novembre del 1869 els diputats federals tornaren a les corts i foren ben acollits pel general Prim
Pere Caimó i Bascós
Història
Política
Polític.
Fou capità de la milícia nacional durant el Bienni Progressista 1854-56 Empresonat per raons polítiques 1867, fou alliberat durant la Revolució de Setembre i nomenat alcalde de Sant Feliu de Guíxols s’afilià al partit republicà federal i fou diputat per Girona a les corts constituents del 1869 Aquell mateix any representà Girona en el pacte federal de Tortosa, i dirigí l’alçament federalista de la Bisbal Foc de la Bisbal , esclafat pel govern del general Prim Fou bandejat i no pogué tornar definitivament fins el 1876
Martí Barrera i Maresma

Martí Barrera i Maresma
© Fototeca.cat
Història
Política
Sindicalista i polític.
Fou president de les joventuts de la UFNR a Arenys de Mar, on treballava en una fàbrica Establert a Barcelona, milità en els moviments obrers fou membre del comitè sindicalista de l’Assemblea de València 1916 i, sense ésser anarquista, dirigent del Comitè Regional de la CNT a Espanya A proposta de Salvador Seguí, fou administrador de “Solidaridad Obrera” quan Àngel Pestaña n'era el director, i fins n'assumí un quant temps la direcció Juntament amb Lluís Companys, Salvador Seguí i d’altres dirigents sindicalistes, fou tancat al castell de la Mola, de Maó 1920, on passà setze mesos Durant la…
Pere Forgas i Puig
Història
Polític.
Industrial taper, fou diputat a corts per la Bisbal Participà activament en la revolució de setembre del 1868, i aquell mateix any 1868 fou nomenat governador civil de Girona
Enrique O’Donnell y Anethan
Història
Militar
Militar castellà d’origen irlandès, fill de José O’Donnell y O’Donnell, coronel del regiment d’Irlanda.
A quinze anys ingressà en l’exèrcit i es distingí durant la Guerra Gran En iniciar-se la guerra del Francès era general Fou regent del regne durant el captiveri de Ferran VII Assolí de trencar el setge de Girona amb les seves tropes i de conduir-les més tard a Vic, on es reuní amb altres unitats Això féu que fos nomenat capità general del Principat 1810, on implantà el sistema de quintes Al setembre d’aquest any derrotà els francesos, manats pel general Schwartz, a la Bisbal, fet que li valgué el títol de comte de la Bisbal Una ferida l’obligà a dimitir i a retirar-…
Eugenio Indalecio de Gaminde y Lafont
Història
Militar
Militar.
Lluità a la guerra d’Àfrica 1859-60 Es posà al costat de la revolució del 1868, però combaté l’alçament federalista de la Bisbal 1869 Fou capità general de Catalunya 1869-72 i reprimí la revolta popular contra les quintes 1870 Fou ministre de la guerra d’un efímer govern Sagasta 1872