Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
castell de Santa Bàrbara
Història
Fortalesa situada damunt el cim del Benacantil (160 m) dominant per llevant la ciutat d’ Alacant
(Alacantí).
El seu aspecte actual respon a les reformes fetes al s XIX fou privat d’artilleria el 1893, i ha romàs a mans del ministeri de l’exèrcit fins a dates recents Actualment la propietat de la fortalesa correspon a l’ajuntament de la ciutat Fou declarat monument històric artístic el 1961 Els precedents de l’actual castell són un establiment ibèric s IV-III aC i un de romà republicà, dels quals han donat notícia les excavacions Durant l’alt i el baix imperi hi hagué probablement una fortificació, reforçada a partir del s VIII pels musulmans, amb la creació de l’actual ciutat al vessant de la…
Arthur Hendrick Vandenberg
Economia
Història
Periodisme
Polític i empresari periodístic nord-americà.
Senador 1928 fou reelegit fins que morí, partidari de l’aïllacionisme, atacà sovint el president FDRoosevelt El bombardeig de Pearl Harbor, però, el féu inclinar cap a la guerra i la presència internacional dels EUA Així, féu costat a la creació de l’ONU 1945, del pla Marshall 1948 i de l’OTAN 1949
Muḥammad Tawfīq
Història
Kediv d’Egipte, fill i successor d’Ismā‘īl.
L’impuls del moviment nacionalista, iniciat en temps del seu pare, prengué cos i culminà amb el nomenament d’'Arabī Paixà com a ministre de la guerra Després del bombardeig d’Alexandria i de la victòria britànica a Tell el-Kabir 1882, Egipte restà de fet com a colònia britànica i perdé la sobirania al Sudan 1884
Laureano Sanz y Alfeirán
Història
Militar
Militar castellà.
Pel setembre del 1843 fou nomenat capità general de Catalunya, amb ordres de liquidar la Insurrecció Centralista , en collaboració amb el general Prim Havent arribat davant de Barcelona, activà el bombardeig de la ciutat que ja havia iniciat el capità general interí Gil de Aballe fins que els representants de la Junta Suprema barcelonina anaren a negociar amb ell la capitulació de la ciutat Poc després fou substituït per Ramon de Meer
Martín Zurbano
Història
Militar
Militar castellà.
Guerriller en la guerra contra Napoleó, lluità contra els absolutistes durant el Trienni Constitucional i contra els carlins a la primera guerra Carlina, a la Rioja, el País Basc, el País Valencià i Catalunya Ascendit a mariscal de camp, fou partidari d’Espartero i participà en el bombardeig de Barcelona 1842 Caigut Espartero, es refugià a Portugal Tornà, però, a Espanya, i pel novembre del 1844 s’alçà a la Rioja contra Narváez i ocupà Nájera, però fou derrotat i afusellat
Josep Miret i Musté
Història
Política
Polític.
Manyà d’ofici i jugador de rugby S'educà a l’Escola Elemental del Treball Fou president de la joventut de la Unió Socialista de Catalunya Destacà en la repressió de l’alçament el 19 de juliol de 1936 Nomenat conseller de proveïments de la Generalitat 1937, s’incorporà a l’exèrcit Exiliat a França el 1939, actuà com a dirigent del PSUC Detingut a París 1943, fou internat al camp de concentració de Mauthausen Ferit en un bombardeig aliat, fou rematat a trets per un dels guardians del camp
Pedro Chacón
Història
Militar
Militar.
Participà en nombroses accions militars durant la guerra del Francès tinent coronel el 1811 Durant la primera guerra Carlina actuà contra els insurrectes com a comandant general de Múrcia i, ja brigadier, com a cap de l’estat major de l’exèrcit de Catalunya mariscal de camp el 1840 Amb la regència d’Espartero fou nomenat ministre de la guerra 1840 i capità general de València 1841, càrrec que abandonà a causa de la fredor amb què Espartero fou rebut a València després del bombardeig de Barcelona Fou capità general de Burgos i senador del regne
les Bullangues
les Bullangues La tropa i els manifestants, davant el Teatre de la Santa Creu, durant la bullanga del 4 de maig de 1837. Gravat anònim coetani
© Fototeca.cat
Història
Conjunt dels tumults produïts a Barcelona del 1836 al 1843.
Foren provocats, en part, pel descontentament de la burgesia barcelonina per la crisi econòmica, de la qual feia responsable el govern de Madrid, seguida pels elements populars, esperonats per les repercussions de la crisi social temor a l’atur, problema de les quintes i dels consums i conduïts per elements republicans i exaltats, sovint afiliats a societats secretes La bullanga del 1837 acabà amb l’afusellament de Ramon Xaudaró i el desarmament de la Milícia Nacional, i la del 1842 amb el bombardeig de Barcelona per Espartero Barcelona la del 1843 és coneguda per la Jamància
Onofre Barceló i Potgi
Història
Mariner.
Patró del xabec correu de Mallorca, el 1775 passà a formar part de la flotilla de xabecs reials que manava el seu oncle, el tinent general de l’armada Antoni Barceló L’any següent fou ascendit a alferes de fragata, i es distingí en els combats contra els corsaris barbarescs Prengué part en diverses expedicions a Alger i a Melilla i en el blocatge de Gibraltar, la conquesta de Menorca i el bombardeig d’Alger 1784, i fou ascendit a tinent de navili Manà el Sant Blai en les operacions navals contra la República Francesa 1794 i fou ascendit a capità Fou comandant de marina de Maó
Antoni Bages
Història
Militar
Militar liberal.
Entrà a l’exèrcit el 1811 Fou partidari de la constitució durant el trienni 1820-23 Durant deu anys residí a l’exili El 1843 participà en l’enderrocament del regent Espartero i fou ascendit a coronel d’infanteria Ajudà la junta governativa central auxiliar, des de l’agost de 1843 que s’oposava al govern moderat installat a Madrid el representant d’aquest a Barcelona era el brigadier Joan Prim, nomenat governador militar de la plaça En esclatar el moviment “centralista” contra el govern de Madrid, fou nomenat president de la Junta suprema provisional de la província de Barcelona i cap militar…