Resultats de la cerca

Descendent de nobles tàtars al servei dels prínceps de Moscou Favorit d’Ivan IV el Terrible, bandejà els boiars del poder i assumí la regència del tsar Teodor, durant la qual formalitzà una treva amb Polònia i Suècia després d’haver-se annexat les costes del golf de Finlàndia i Carèlia En morir Teodor I es féu elegir tsar Alliberà l’Església ortodoxa russa de la submissió a Constantinoble i instituí la servitud de la gleva 1597 Morí sobtadament i el seu fill Teodor II fou occit pel fals Dimitri, que ocupà el tron La seva figura constitueix el personatge central de l’obra homònima Borís…

Nicolau II el nomenà primer ministre d’afers estrangers 1916 El seu origen alemany i les seves relacions amb la tsarina el feren impopular, i hom li atribuí tots els fracassos russos als distints fronts bèllics Morí a la presó

La guerra amb el gran duc de Kíev, Sviatoslav, que envaí Bulgària, convertiren aquest en enemic perillós per a Bizanci L’emperador Joan I Tsimiscés decidí d’intervenir i derrotà els russos, però forçà Borís II a abdicar, i s’annexà la Bulgària occidental 972

Succeí el seu pare Ferran I en abdicar aquest, el 1918 Pel maig del 1934 acceptà l’establiment d’un govern dictatorial Aconseguí el retorn de la regió de la Dobrutja meridional per part de Romania El 1941 s’adherí al pacte tripartit i permeté l’entrada de les forces alemanyes al seu país Evità, però, de declarar la guerra a l’URSS Aconseguí de salvar la major part de la comunitat jueva de Bulgària dels intents nazis de deportació i extermini Hom creu que fou assassinat pels ocupants

Per pressions de Bizanci es convertí al cristianisme 864, i l’emperador bizantí Miquel III li reconegué les conquestes del sud d’Albània El desig de mantenir autònoma l’església búlgara respecte a Bizanci l’induí a acostar-se a Roma, bé que finalment acceptà la primacia bizantina Durant el seu mandat la llengua eslava fou adoptada a l’església i a l’estat El 889 es retirà a un monestir, i quatre anys després substituí com a successor el seu primogènit Vladimir, inclinat vers el paganisme, pel seu segon fill Simeó

Fill i successor d’Ivan IV, fou el darrer sobirà de la dinastia ruríkida A causa de la seva constitució malaltissa i de la seva debilitat mental, el govern fou dirigit pel seu cunyat germà de la seva muller Irene, Borís Godunov, que fou nomenat regent 1588 A la seva mort, Borís Godunov fou elegit tsar per l’Assemblea Nacional

Fill de Borís Godunov El seu regnat fou disputat pel primer fals Demetri, que es féu proclamar tsar Teodor i la seva mare Maria moriren en un aldarull instigat pels boiars

Presidida pel tsar i integrada per autoritats eclesiàstiques, el consell dels boiars, membres de les classes populars i homes lliures de les ciutats, fou convocada sovint en temps d’Ivan IV, intervigué en l’elecció de Borís Godunov i fou novament activa sota Miquel III, però perdé importància a partir del 1622

El seu líder, Kimon Georgiev, juntament amb el militar Damian Velkhev, organitzà un cop d’estat, el 1934, i esdevingué primer ministre Foren suprimits els partits polítics i establertes relacions diplomàtiques amb l’URSS El govern de Georgiev fou deposat pel rei Borís III de Bulgària , que temia la formació d’una república El grup, amb Georgiev al davant, formà encara un breu govern el 1944

Fill del príncep August de Saxònia-Coburg-Gotha i de la princesa Clementina d’Orleans Després de l’abdicació del príncep Alexandre I —un Battenberg—, fou elegit príncep pel parlament, però amb l’oposició russa fins el 1896 Tot i que preparà el repartiment dels Balcans per la convenció secreta austrobúlgara del 1898, es proclamà tsar dels búlgars el 1908 Formà part de l’entesa balcànica 1912 i comprometé el seu país al costat dels imperis centrals durant la Primera Guerra Mundial Hagué d’abdicar en el seu fill Borís III