Resultats de la cerca

Succeí el seu oncle, Bernat de Vilamarí, en la senyoria de Palau-saverdera Patró de galeres per Alfons IV, fou nomenat procurador reial de Menorca, i obtingué possessions a Ciutadella i altres llocs 1440 Deixà, com el seu oncle Bernat, el servei de Ferran I de Nàpols i passà al de Joan II de Catalunya-Aragó, el qual el féu capità general de la flota en morir el dit Bernat 1463, i el mateix any el nomenà lloctinent de governador de Rosselló i Cerdanya per a quan fossin recuperats També li donà la vila de Palamós, que erigí en baronia 1466 Fet capità i alcaid de Bosa, a Sardenya…

Fill d’Antoni de Torrelles i Marc Acompanyà l’infant Martí a Sicília i assistí després a la seva coronació com a rei d’Aragó 1399 Fou cambrer i conseller reial, alcaid i batlle d’Alpont 1397-1407 Tingué els feus de Vilanovella i Sarasa Aragó 1398, el castell de Naval i unes vinyes prop de Jaca Comprà el castell de Castellet 1405 Fou fet batlle, alcaid, justícia i escrivà d’Alquèssar 1406 El rei li donà en alou la quadra de Puiggraner 1408, poc abans de fer-lo capità general de l’armada que havia d’anar a Sardenya en ajut de Martí el Jove Després el féu lloctinent reial a l’illa durant les…

Succeí el seu cosí Joan de Vilamarí com a cap del llinatge i com a almirall i capità general de l’armada En vida de Joan, havia collaborat en la lluita contra els turcs, a la costa d’Egipte i a Rodes Obtingué el feu de Bosa, a Sardenya, que havia estat del dit cosí Joan 1479 més tard li fou donat en alou 1488, i adquirí, també a l’illa, la comarca d’Opia Atacada Òtranto pels turcs, hi fou enviat en ajut de Ferran I de Nàpols 1480, i al seu servei lluità després contra Venècia 1483 Fou nomenat formalment capità general de l’armada per a tots els regnes de la corona…

Pel tractat d’Anagni 1295 fou promès ja a Jaume II de Catalunya-Aragó, en feu pontifici, el regne de Còrsega i Sardenya en canvi del de Sicília el papa Bonifaci VIII li atorgà després la corresponent investidura 1297 Jaume II preparà la conquesta, però l’anà retardant pel temor de trobar-se immergit en les qüestions entre pisans i genovesos, i per la resistència prevista dels mateixos sards L’oposició més forta era la de Pisa, que no reconeixia al papat la facultat de disposar de Sardenya El rei, diplomàticament, s’atragué l’amistat dels clergues sards i de les famílies d’origen genovès dels…