Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Bossa d’Or
Història
Renda de 2.000 florins que proporcionaven tots els drets i regalies reials de la seca de Mallorca que Alfons el Magnànim atorgà el 1442 al mestre de la seca Pere Descatllar i de Santacoloma en canvi de diversos préstecs que aquest li feu.
Els drets es mantingueren vinculats a la seva família fins al segle XIX El darrer senyor de la Bossa d’Or fou Guillem Descatllar i d’Olesa, mort el 1801
bossa d’insaculació
Història
Saquet de cuir on hom ficava els rodolins amb el nom de les persones que podien ésser elegides per a determinats càrrecs d’extracció en algunes corporacions públiques catalanes ( insaculació
).
Pere Descatllar i de Santa Coloma
Història
Cavaller.
Mestre de la seca de Mallorca i algutzir reial, estigué al servei d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, a qui féu préstecs importants diverses vegades 7 500 florins el 1436 per ajudar al rescat del rei — i al seu propi rescat — , fet presoner al combat de Ponça, 5 000 lliures més el 1438, i draps per valor de 100 lliures, i encara 9 800 lliures el 1442 En fou recompensat amb la senyoria de Llucmajor 1438, de la qual no pogué gaudir perquè topà amb la resistència del procurador reial Llàtzer de Lloscos i amb la dels habitants de la vila el 1424 havia obtingut ja la castellania d’Alaró el 1439…
llibre notarial
Història
Llibre on des del segle XIII els notaris catalans enregistraven cada instrument que autoritzaven, seguint de lluny l’ús de l’escola de Bolonya, costum que s’anà generalitzant i consolidant i que esdevingué aviat obligatori.
El llibre notarial més antic conservat és del 1230 A partir de la constitució de Pere III a la cort de 1351, que prohibí les etceteracions i les abreviacions fora d’ús corrent, els assentaments prengueren més extensió al començament eren de molta concisió, però no permetien de refer per ells sols un instrument esborrany o scaeda conformat pels interessats en presència de testimonis i posat en pública forma generalment en pergamí perdut o malmès calia seguir el procediment de refacció A vegades en aquests llibres els notaris es limitaven a inserir els esborranys amb indicació que fossin…
baronia de Frignani i Frignestani
Història
Títol senyorial vinculat, amb prèvia facultat reial, el 1626 per Gaspar Pallavicino i Centurione, patrici genovès establert a València, on fou matriculat a la bossa de cavallers i es casà amb Elisabet de Joan.
Ha passat als Lamo de Espinosa
marquesat des Palmer
Història
Títol concedit el 1707 pel rei arxiduc Carles d’Àustria al noble mallorquí Guillem Abrí-Descatllar i Serralta (mort el 1719), senyor de la Bossa d’Or i de la cavalleria des Palmer i cavaller d’Alcántara.
Únic titular fins que el 1817 fou creat de nou a favor del seu besnet Jordi Abrí-Descatllar i Santandreu, mort el 1850 Guillem Descatllar i d’Olesa Continua en la mateixa família L’alqueria o cavalleria des Palmer fou comprada el 1408 per Pere Descatllar mort vers el 1414 a Jaume Morell, batlle de Mallorca, el qual l’havia comprada el 1406 Originàriament havia estat concedida el 1310 a mestre Jaume de Valaicis
rodolí
Història
En el sistema d'elecció del bací o en el d’insaculació, boleta de cera engomada, dins la qual es posava un rotllet o tireta de paper o de pergamí on constava el nom d’un candidat i que, posada en un bací amb aigua o en un sac o bossa respectivament, era extreta a sort el dia de les eleccions.
Guerra Civil Espanyola
© Fototeca.cat
Història
Guerra civil iniciada el 18-19 de juliol de 1936 i acabada l’1 d’abril de 1939.
Fou provocada pel cop d’estat planejat pel general Emilio Mola dut a terme per una gran part de les forces armades que feien costat als partits de dreta carlins, Renovación Española, els grups més dretans de la CEDA i Falange Española y de las JONS, i que tenien les simpaties de bona part de l’alta clerecia Aquesta conspiració i la revolta subsegüent foren una rèplica a la revolució d’octubre del 1934 i una prova més del fracàs de la convivència entre dretes i esquerres durant la Segona República El triomf electoral del Front Popular 16 de febrer de 1936 estimulà i refermà els propòsits de…