Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Georges Thierry d’Argenlieu
Història
Militar
Almirall bretó.
Oficial de marina, durant la Primera Guerra Mundial manà un torpediner Professà com a carmelità i esdevingué provincial de París 1932-39 Després de la invasió de França 1940 tornà a la marina Alt comissari al Pacífic, fou el cap de la flota francesa lliure Entre el 1945 i el 1947 fou alt comissari a la Indoxina amb la missió de restablir la sobirania francesa a la Unió Indoxinesa, cosa que provocà els incidents del 1946 Renuncià altre cop a la vida militar i tornà en un convent carmelità bretó
Front d’Alliberament de Bretanya
Història
Moviment d’alliberament nacional bretó.
Sorgit pels volts del 1966 de l’antic moviment nacionalista Emzav, del qual seguia la línia política reivindicació dels drets del tractat del 1532 entre l’Estat francès i la Bretanya, enfront de classes per a l’assoliment de la independència, celtisme i europeisme Les accions del FLB eren determinades per la lluita contra l’ocupació militar francesa de la Bretanya El 1973 s’hi produí una escissió, la qual s’estructurà en forma de fronts de lluita alhora es creà l’exèrcit republicà bretó, del qual poc temps després sorgí l’exèrcit d’alliberament bretó Declarat illegal pel govern francès el…
Chouannerie
Història
Nom amb què fou conegut l’aixecament camperol reialista contra el govern republicà francès (1793-99) que tingué lloc a Bretanya, Normandia, Maine, Anjou i Turena.
Fou dirigit pel bretó Jean Cottereau, anomenat Chouan en bretó, ‘òliba’ els adeptes foren anomenats chouans L’aixecament recollia les tendències adverses al centralisme jacobí, l’oposició als atacs de la Convenció al sacerdoci i, sobretot, la resistència al reclutament militar lleva de 300 000 homes decretada pel febrer del 1793 La Chouannerie se sumà a la insurrecció de La Vendée, i no fou sufocada fins a l’inici del 1800 Sobre aquest tema, Balzac escriví la novella Les Chouans
Georges Cadoudal
Història
Conspirador reialista bretó.
Fou un dels dirigents de la Vendée 1793 i del moviment dels chouans El 1800 dirigí una conspiració contra Napoleó, llavors primer cònsol Refugiat a Anglaterra, tornà a França el 1803 i organitzà un altre complot, amb Pichegru i Moreau, per tal de reinstaurar la monarquia Descoberta la conspiració, fou executat, juntament amb el duc d’Enghien
Giovanni da Verrazzano
Història
Navegant florentí al servei de la corona francesa.
Després del retorn de S Caboto de l’Amèrica septentrional, comandà una expedició en cerca d’un pas al NW vers les Índies Salpà amb la nau Dalphine l’any 1523, i arribà a la costa septentrional americana 1524, que explorà des del cap Fear probablement fins al Cap Bretó, a Nova Escòcia Dirigí una altra expedició el 1528 vers l’Amèrica Central, potser cap al Brasil, de la qual no tornà Segons la tradició, fou mort i devorat pels indígenes
Teodomir
Història
Rei del sueus (558-570).
Al començament del seu regnat aquests deixaren l’arianisme i es convertiren al catolicisme En el seu temps, el primer de maig del 561, per iniciativa seva es reuní el concili de Braga, al qual assistiren el bisbe d’aquesta ciutat i els de Viseu, Coïmbra, Idanha, Lamego, Porto, Lugo, Padron, Ourense, Tui, Astorga i Breto, diòcesis que devien integrar llavors el regne sueu Aquest comprenia, doncs, l’actual Galícia, la part occidental de Lleó i la meitat nord de Portugal Potser fou fill i successor de Carriaric El succeí Mir
Henri Rohan
Història
Militar
Militar bretó al servei de França.
Es destacà en el setge d’Amiens 1597 L’any 1611 esdevingué cap dels hugonots i en dirigí les revoltes del 1621, 1625-26 i 1627-29, però acabà sotmetent-se al cardenal de Richelieu pau d’Alais, 1629 Retirat a Venècia, en fou el cap de l’exèrcit i hi escriví unes Mémoires sur les choses qui se sont passées en France depuis la mort de Henri le Grand jusqu'à la paix faite avec les réformés au mois de juin 1629 Perdonat per Lluís XIII de França, en comandà les forces que derrotaren Castella a Valtellina 1635 Morí en combat a Rheinfelden
ducat de Bretanya
Història
Títol principesc, no reconegut pels reis de França fins el 1297.
L’emperador Lluís el Piadós establí com a duc de Bretanya el bretó Nominoe No obstant això, el títol de duc no correspongué a una realitat permanent i efectiva fins al final del segle X, quan Conan I el Borni, comte de Rennes Roazhon 970-992, reuní Bretanya sota el seu domini i prengué el títol de duc 990 Després de la seva mort 992, però, els reis de França no reconegueren el títol de duc als seus successors, sinó que solien designar-los comtes L’any 1213 el ducat passà a Pere de Dreux, dit Mauclerc , descendent agnat dels reis de França El seu net Joan II mort el 1305 fou elevat a la…
Tanneguy Du Châtel
Història
Noble, vescomte de La Bellière, pertanyent a una important família armanyaguesa, d’origen bretó.
Malgrat haver participat des de Bretanya en la Lliga del Bé Públic, Lluís XI el nomenà conseller seu i governador del Rosselló 1469 durant l’ocupació francesa, on seguí una política favorable als partidaris de la generalitat Posseïa una collecció de manuscrits important