Resultats de la cerca

Era composta per 500 membres elegits per tres anys i que havien de tenir més de trenta anys Creat el 1795, pel cop d’estat de brumari 1799 fou dissolt per Bonaparte

Aquesta constitució, que donà nom al període de la història de França comprès entre el 26 d’ocubre de 1795 4 de brumari de l’any IV i el 9 de novembre de 1799 18 de brumari de l’any VIII i creà una república dirigida per la burgesia de negocis, més moderada que la del 1789 Instituí dos consells legislatius, els Cinc-cents i els Ancians 250 membres, que, elegits per sufragi censual en dos graus, tenien, respectivament, la iniciativa de les lleis i les votaven el Directori, format per cinc membres, era elegit pels Ancians entre una llista de cinquanta membres proposada pels Cinc-cents…

Comte de Sebastiani de La Porta Intervingué en el cop d’estat del 18 de brumari Participà en les campanyes napoleòniques a la península Ibèrica, Rússia i Europa central Derrotat Napoleó, es refugià a la Gran Bretanya Havent tornat a França 1816, fou diputat 1819-24, ministre d’afers estrangers 1830-32 amb Lluís Felip i ambaixador a Nàpols i a Londres Fou ascendit a mariscal 1840

Prengué part en les batalles de Fleurus 1794, Altenkirchen 1796 i Stockach 1799 Napoleó, el qual ell ajudà en el cop d’estat del 18 de brumari, el féu senador 1800 i mariscal de l’imperi 1804 La presa de Danzig 1807 li valgué el títol de duc de Danzig Lluità a la península Ibèrica, al Tirol i a Rússia La seva muller, Cathérine Hübscher, fou la cèlebre Madame SansGêne

Participà en la guerra d’independència dels EUA Distingit lluitant a Bèlgica amb Dumouriez 1792, esdevingué general el 1793 Republicà convençut, s’oposà al cop d’estat del 18 de brumari, però Napoleó el designà, tanmateix, mariscal de l’Imperi i cap d’estat major de Josep I Bonaparte La derrota de Vitòria davant Wellington 1813 provocà el seu confinament a França Fou creat comte per Lluís XVI 1816 i fou fet ministre d’afers estrangers 1830

Jacobí convençut, la seva màxima preocupació fou d’aconseguir la democratització interna i l’eficàcia militar de l’exèrcit Juntament amb Fouché reprimí la insurrecció reialista de Lió març del 1793 Actuà contra Robespierre juliol del 1794 Durant el Directori fou diputat del Consell dels Cinc-cents, a la fi de l’estiu del 1799 substituí Bernadotte en el ministeri de la guerra Després del cop d'estat del 18 de brumari es retirà de la política

President del consell dels Cinc-Cents 1789, preparà amb Josep Bonaparte el cop d’estat del 18 brumari i participà en l’elaboració de la constitució de l’any VIII Després d’haver ocupat el ministeri de l’interior, en fou allunyat amb una ambaixada a Madrid 1800-01, durant la qual dirigí entre bastidors la “guerra de les taronges” Havent topat amb l’emperador, s’establí a Roma 1804 Obtingué del papa el principat de Canino Fou autor d’unes Mémoires , de poesies i d’estudis arqueològics

Durant la Guerra Gran ocupà Navarra, fet que obligà Carles IV d’Espanya a demanar la pau de Basilea 1795 Secundà Napoleó en el cop d’estat de brumari 1799 i lluità a Itàlia 1800 el 1804 ascendí a mariscal de camp, i el 1808 fou creat duc de Conegliano El 1808 fou enviat a Madrid, des d’on intentà d’ocupar València, sense èxit El 1814 defensà París Lluís XVIII el féu par de França, i el 1823 l’envià a Catalunya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Ocupà Barcelona i impedí les represàlies dels absolutistes damunt els liberals

Serví a l’exèrcit colonial, participà en les jornades revolucionàries parisenques i fou elegit diputat del Var a la Convenció Comissari a Occitània, hi reprimí la insurrecció i activà la reconquesta de Toló Fou un dels promotors dels fets del 9 de termidor i dirigí la detenció de Robespierre Fou president de la Convenció i comandant en cap de l’exèrcit a l’interior Elegit membre del Directori, esdevingué, a partir del 18 de fructidor, el veritable cap executiu del país Després del 18 de brumari fou destituït dels seus càrrecs i es retirà a la vida privada, però no cessà de conspirar contra…