Directori

Règim de l’Estat francès establert per la Constitució de l’any III (setembre del 1795).

Aquesta constitució, que donà nom al període de la història de França comprès entre el 26 d’ocubre de 1795 (4 de brumari de l’any IV) i el 9 de novembre de 1799 (18 de brumari de l’any VIII) i creà una república dirigida per la burgesia de negocis, més moderada que la del 1789. Instituí dos consells legislatius, els Cinc-cents i els Ancians (250 membres), que, elegits per sufragi censual en dos graus, tenien, respectivament, la iniciativa de les lleis i les votaven; el Directori, format per cinc membres, era elegit pels Ancians entre una llista de cinquanta membres proposada pels Cinc-cents; legislatiu i executiu eren renovats anualment, els consells en un terç i el Directori en una cinquena part; aquest darrer nomenava els ministres, però no controlava les finances, que eren gestionades per comitès especials nomenats pel legislatiu. Elegides les cambres (21 d’octubre), la majoria fou termidoriana i el Directori fou format pels exconvencionals regicides Reubell, Barras, La Réveillière, Letourneur i Sieyès, el darrer dels quals fou substituït per Carnot. La seva política tendí a recolzar-se en els jacobins, però l’esquerranisme de Babeuf els decantà cap als moderats, els quals s’aliaren amb els contrarevolucionaris (Club de Clichy) i venceren en les eleccions de març de 1797; pel maig, Letourneur fou susbtituït per Barthélemy en el Directori. Es preparà un cop d’estat promonàrquic, però Barras, Reubell i La Réveillière, el triumvirat, l’aturaren el 18 de fructidor de l’any V (4 de setembre de 1797): destituïren Barthélemy i Carnot (substituïts per Merlin de Douai i François de Neufchâteau), i canviaren la composició dels consells amb l’ajut de Bonaparte. Pel maig del 1798 les noves eleccions afavoriren els jacobins, però el Directori anul·là llurs actes, mentre Treilhard substituïa Neufchâteau; aleshores hom intentà una política de reformes. Les eleccions d’abril de 1799 també afavoriren els jacobins, mentre que pel maig Reubell era substituït per Sieyès, el qual intentà una política de caient esquerrà i aconseguí, d’acord amb els consells i els generals descontents, la substitució de Treilhard, Merlin i La Réveillière per Gohier, Ducos i Moulin (cop d’estat del 30 de pradal de l’any VII [18 de juny]). Per l’agost els jacobins foren desbancats. Sieyès, per tal d’oposar-se als monàrquics i estabilitzar el govern elegí un militar, Bonaparte, el qual amb el cop d’estat del 18-19 de Brumari de l’any VII (9-10 de novembre) substituí el Directori pel Consolat.