Resultats de la cerca

Ha publicat un Curs pràctic d’ortografia i elements de gramàtica catalana 1931, 1968, una Gramática elemental de la lengua árabe i el text llatí i àrab del llibre del Repartiment de Mallorca, amb un comentari erudit Ha recollit contes populars al Marroc i té inèdit un diccionari arabocastellà

De família pagesa benestant, s’installà, en casar-se el 1692, al mas Mitjans de Santa Maria de Taudell, des d’on intervingué en els afers públics de Terrassa Assistí com a síndic d’aquest terme en la darrera Junta de Braços juliol del 1713 Nomenat coronel d’infanteria de l’exèrcit que comandava Antoni Desvalls, participà agost del 1714 en l’intent frustrat d’introduir-se a la Ciutat Comtal amb un miler d’homes Caiguda Barcelona, tot i acollir-se a la capitulació de Cardona, fou perseguit pels filipistes, els seus béns confiscats i el mas Mitjans devastat Fugí a Mallorca, i, en caure les…

Franciscà 1595, a les universitats d’Alcalá, Valladolid i Salamanca recollí testimoniatges favorables a la doctrina lulliana, i també a Madrid 1610, prop de la inquisició Els jurats de Mallorca l’enviaren 1611 a Roma per tal de defensar la causa lulliana Hi escriví sobre exegesi bíblica, Paraphrastica expositio primi capitis Evangelii secundum Joannem 1612 i, sobretot, el Memoriale collationis seu comprobationis centum articulorum lullianorum per F Nicolaum Eimeric in suo olim Directorio compilatum 1614, la més sòlida protesta contra Eimeric De tornada a Mallorca, fou enviat a la…

La seva activitat se circumscriví als primers anys de la Transició Defensava la subordinació de l’exèrcit a un règim de llibertats i a un estat de dret, desvinculant-lo d’ideologies i de la força política que ocupés el govern Formada per alguns centenars d’oficials joves i encapçalada pels comandants  Juli Busquets  i Luis Otero Fernández, entre d’altres, el 1975 diversos dels seus membres foren detinguts i, més tard 1976, condemnats i expulsats de l’exèrcit S’autodissolgué després de les eleccions legislatives espanyoles del 1977 Hom aplicà parcialment als seus membres l’amnistia del 1977 i…

Afiliat al partit liberal de Sagasta des del 1865, ocupà diferents càrrecs públics fou diputat per Barcelona a les corts espanyoles en diferents legislatures 1881, 1882 i 1884, governador civil de diverses províncies, director general de Beneficència i Sanitat i delegat reial de primer ensenyament Dirigí La Crónica de Cataluña  La seva adhesió a un projecte, presentat per Sagasta, desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors, però li valgué d’ésser nomenat per al govern civil de Màlaga, des d’on passà als de Sevilla i de la Corunya Incorporat a la redacció del…

Escolapi, fou ordenat sacerdot el 1955 Manifestà aviat el seu desacord amb la jerarquia eclesiàstica i amb la pràctica religiosa tradicional, i assumí gradualment un compromís polític antifranquista, que el portà a la presó 1972 i 1974-75 Dugué a terme diverses accions pacífiques de protesta en demanda d’amnistia i pel restabliment de les llibertats Obtingueren un gran ressò popular les plantades davant la Presó Model de Barcelona exigint l’alliberament dels presos polítics, les tres vagues de fam 1970-71, 1972 i 1973-74 i l’organització, amb altres, de la Marxa de la Llibertat 1976 Fou…