Resultats de la cerca

Participà en diverses conspiracions republicanes contra la monarquia de Juliol El 1839, després d’haver dirigit amb Blanqui i Martin-Bernard la insurrecció de maig, fou condemnat a la pena de mort, commutada al cap de poc per la de cadena perpètua La Revolució del 1848 l’alliberà Molt popular, fou elegit diputat per l’Aude En la jornada revolucionària del 15 de maig de 1848 intentà de constituir un govern a la casa de la ciutat de París Novament condemnat a cadena perpètua, fou indultat per Napoleó III el 1854 Passà voluntàriament a l’exili, on morí

Patriota italià Fou un dels caps del partit dels itàlics oposat a Napoleó Esdevingué carbonari i fou detingut el 1821 i condemnat a cadena perpètua El 1835 li fou commutada la presó per la deportació a Amèrica Tornà a Europa 1837 i s’establí definitivament a Milà 1840

Superintendent de finances 1653-59, presidí una de les administracions més corruptes del s XVII francès El 1661 fou acusat de corrupció i després d’un procés molt confús fou condemnat a cadena perpètua i li foren confiscats tots els béns 1664 Protegí nombrosos artistes i literats, com ara Corneille i La Fontaine

Cap d’una revolta camperola que s’estengué per tota la Rússia centromeridional, primera de la cadena de revoltes que s’hi succeïren als ss XVII i XVIII El motiu fou la desesperada situació dels camperols i la política del tsar usurpador Vasilij Šjuskij Morí assassinat després de la derrota de Tula, el 1608

Estudià dret i medicina a París Participà en el corrent republicà contra Lluís Felip formant part de la Société des Amis du Peuple Prengué part en la insurrecció de 1830 El 1839 dirigí una insurrecció, però, mancat de suport popular, fracassà i fou condemnat a mort, pena que li fou commutada per cadena perpètua Fou alliberat el 1848, poc temps abans de la revolució, en la qual participà com a dirigent de la Société Républicaine Centrale Empresonat novament aquell mateix any, romangué reclòs fins el 1859 Després s’exilià a Bèlgica 1864 Tornà a París durant la guerra…

Gernà del dibuixant Antoni Muntañola Collaborà a La Renaixença i Les Quatre Barres de Vilafranca Fou regidor de la Lliga Regionalista, i Francesc Cambó l’envià a Andalusia per tal de controlar una cadena de diaris Ocupà la presidència de l’Associació de Premsa de Barcelona Fou coautor, amb Enric Prat de la Riba, del manual nacionalista Compendi de doctrina catalanista 1894

Diputat al parlament hongarès 1906, s’oposà a la magiarització de Transsilvània, i el 1918 proclamà la unió d’aquesta regió a Romania Fundà 1926 el partit nacional-agrari, i fou president del consell 1928-30 i 1932-33 Aliat amb el feixista Codreanu 1937, afavorí l’adveniment del mariscal Antonescu, pels quals càrrecs el 1947 un tribunal popular el condemnà a cadena perpètua

Féu cinema 1934-38 i el 1937 s’afilià al partit comunista Casada amb Mao Zedong 1939-76, ocupà diversos càrrecs politicoculturals Figura destacada de la Revolució Cultural , el 1969 esdevingué membre del politburó Mort Mao Zedong, fou detinguda 1976 i processada Banda dels Quatre Condemnada a mort 1981, el 1983 li fou commutada la pena per la de cadena perpètua És autora d’algunes òperes i d’altres composicions musicals

Fundador del banc İs 1924, el 1932 fou ministre d’economia i en 1937-39 primer ministre Fundador 1945 del partit democràtic, fou elegit president de la república el 1950 i reelegit el 1954 i el 1957 Fou enderrocat per un cop d’estat militar 1960 i condemnat a mort per alta traïció 1961, pena que li fou commutada per la de cadena perpètua el 1964 fou posat en llibertat i, el 1966, amnistiat

Una cadena tancava de nits el port, ja al s XIII, entre aquesta torre i la de Senyals, per tal de protegir-lo de les incursions dels pirates Des del 1475, en adoptar el Gran i General Consell el sistema de quarantenes per tal d’evitar el contagi de la pesta, la torre fou utilitzada per a ventilar teixits que podien propagar l’epidèmia, d’on li ve el nom de torre de Paraires Fou declarada monument nacional el 1876