Resultats de la cerca

El títol passà als Bruna

Passà als González de Aguilar Luis González de Aguilar y Torres de Navarra fou capità general de Catalunya

El seu rebesnet, i cinquè marquès, fou Francisco Bernaldo de Quirós Mariño , capità general de Catalunya

Comte de Campo Alange Gran d’Espanya, durant el regnat de Carles IV d’Espanya fou secretari de la guerra, conseller d’estat i ambaixador a Viena 1796-98 i 1800-02 i a Lisboa 1802-06 Al servei de Josep I d’Espanya, que li concedí el títol de duc, fou ministre d’estat i ambaixador a París 1811-14

Feu estudis a Saragossa i a València, i el 1799 es traslladà a Madrid per ensenyar geografia i història al seminari de nobles Arran de la invasió francesa es veié obligat a fugir a Sevilla 1809 i, més tard, a Palma, on residí del 1810 al 1813 i exercí de magistrat de l’audiència Parallelament fou nomenat vocal de les corts, per la corona catalanoaragonesa, amb el bisbe de Barcelona i el senyor de Lausaca, ministre de l’audiència de Barcelona Cal destacar la seva influència, sembla que ben decisiva, en el desenvolupament de les idees liberals a Mallorca Així, el 1811 feu un viatge pels pobles…

De família noble, ingressà en la marina Després d’ocupar els càrrecs de comissari de marina de Cadis 1728 i Ferrol 1732, tingué un paper fonamental en la política italiana de Felip V  i ajudà els fills d’aquest en llurs pretensions sobre Itàlia Per la seva collaboració en la conquesta de Nàpols Carles VII de Nàpols li donà 1736 el marquesat A la mort del ministre José del Campillo y Cossío 1743, Felip V li confià les secretaries d’hisenda, de guerra, de marina i d’Índies Continuà al davant de la política espanyola amb Ferran VI , des del 1746 En el terreny de la política internacional fou…

Fill d’ Elionor d’Alburquerque i de Ferran I de Catalunya-Aragó Educat a Castella, no entrà a Catalunya fins a quinze anys El seu pare el dotà d’un important patrimoni als Països Catalans —comtat de Ribagorça, ducats de Montblanc 1412 i de Gandia—, a Castella —ducat de Peñafiel, comtat de Mayorga i senyories de Castrojeriz, Lara, Medina del Campo, Olmedo, Cuéllar i Villalón— i a Navarra —Haro, Belorado, Briones i Cerezo— Amb el títol de virrei de Sardenya i de Sicília passà en aquesta darrera illa 1415-16 per tal de fer cara als intents autonomistes d’alguns sectors del país En…

Participà en tres expedicions a Mèxic 1517, 1518 i 1519 amb Hernán Cortés, i assistí a tota la conquesta de l’imperi asteca El 1540 s’establí definitivament a Guatemala Escriví Historia verdadera de la conquista de Nueva España 1568, rèplica a la història de López de Gómara, per tal de reivindicar la participació dels soldats en la conquesta L’obra és important per l’abundància i la precisió dels fets i pel realisme narratiu de l’autor

Fill primogènit de Ferran I de Catalunya-Aragó  i d’ Elionor d’Alburquerque Quan vingué a Catalunya tenia divuit anys Ja era, doncs, format en part en cenyir la corona, però no era tan estranger com el seu pare Cordialment, era també un altre home, i per ell foren reparades algunes de les arbitrarietats comeses pel seu pare amb les dames del casal d’Urgell i fins i tot amb Jaume el Dissortat El rei Ferran, en canvi, ja havia deixat traçada la política general dels reialmes, que seria prosseguida pels seus fills El 1415 feu casar Alfons amb la seva cosina Maria de Castella  Hi havia, però,…

Les discòrdies internes sorgides al principi del seu govern, a causa de la seva poca edat, foren aprofitades hàbilment tant per Alfons XI de Castella com per Alfons IV d’Aragó Morí assassinat