Resultats de la cerca

Casada a Barcelona amb el traginer Simó Lloberes 1804, en iniciar-se la guerra del Francès  residia a Tarragona Collaborà amb els defensors de la ciutat fabricant municions i prestant altres serveis S’incorporà a una sortida, durant el setge del 1811, i causà personalment diverses baixes a l’enemic Després de l’entrada de l’exèrcit francès a la ciutat, en fugí amb la seva família Hi retornaren uns anys després i s’establiren com a comerciants, activitat en la qual prosperaren Poc abans de morir, en el testament disposà ser enterrada al cementiri civil En vida, la seva gesta restà…

Residí a Barcelona des de 6 anys fins al 1925, que anà, amb els seus cinc fills, a França, després de rompre amb el seu marit A partir del 1928 milità, a París, en la XV secció del Partit Socialista Francès i, en esclatar la guerra civil, passà a Catalunya i s’afilià al PSUC Actuà al front de Bujaraloz, on fou ferida agost del 1936, i intervingué en l’organització del quarter Jaume Graells, a Sarrià Sembla que, a la fi del 1936, començà a collaborar amb Erno Gerö Posteriorment, a l’exili, es relacionà amb Leonides Eitingon, de la GPU, i intervingué, directament, en l’organització de l’…

Ja abans del 1291 s’installà a la cort dels seus parents catalans, que li donaren els llocs de Lluçars, Lasquarri, Llaguarres, Jusseu i Estopanyà 1292 Es casà vers el 1298 amb Sibilla de Peralta, pubilla de la casa de Peralta, i el 1321, ja vidu, amb Galbors de Cervera Acompanyà el rei Jaume II en la seva expedició contra Frederic de Sicília el 1298, però més tard, entre el 1321 i el 1324, estigué un temps al servei d’aquest últim De Sicília passà a Sardenya, on l’infant Alfons li confià la governació de l’illa que acabava de conquerir 1324 Tingué quatre fills Ramon de Peralta, Elionor de…

Filla de Pere Roig i d’Aldonça d’Ivorra Sostingueren relació, sembla, durant la seva estada a Cervera mentre eren tramitats els capítols matrimonials amb Isabel de Castella 1469 L’any següent tingué un fill, Alfons d’Aragó , futur arquebisbe de Saragossa Era, sembla, de la família dels senyors del Portell Fou casada per la força amb el ciutadà de Lleida Bernat d’Olzinelles, però el matrimoni fou anullat i el 1479 ja era casada amb Francesc de Castre-Pinós de So, vescomte d’Évol mort el 1497

Aquesta denominació portava implícit el concepte de noblesa de naixement, i també el d’honestedat i de discreció femenines

Fou casada, abans del 920, amb el comte Gausbert I d’Empúries-Rosselló Hom en desconeix la filiació

Filla de Ramon Berenguer III i de Dolça de Provença, estigué casada amb Alfons VII de Castella i Lleó 1128

Fill de Pere Marc   Lo Prohom , senyor de la baronia d’Eramprunyà Pare dels poetes Jaume i Pere Marc i avi d’ Ausiàs i Arnau Marc Entrà força jove al servei de la corona el 1320 ja exercia càrrecs de responsabilitat en l’administració de les cavallerisses reials El 1326 Jaume II li va concedir l’escrivania de Vilafranca del Penedès Heretà del seu pare el senyoriu d’Albalat dels Sorells Fou jurat 1338-1345 i conseller 1347 de València Fidel a Pere III el Cerimoniós durant la revolta de la Unió Valenciana es refugià a Quartell, possessió del seu gendre Guerau Fabra, cavaller unionista, per por…

Filla de Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d’Espanya Fou casada amb el seu oncle el rei Ferran VII d’Espanya 1829, vidu sense fills, al qual inclinà a poc a poc cap a un cert liberalisme en oposició al partit apostòlic Actuà, amb el títol de reina governadora, com a regent de la seva filla la reina Isabel II del 1833 al 1840, que fou obligada a renunciar-hi Durant la seva regència tingué el suport dels polítics liberals i del sector de l’exèrcit que defensà el tron d’Isabel II contra els partidaris de l’infant Carles Maria Isidre primera guerra Carlina Promulgà l’…

En ésser casada 1310 amb Joan de Luxemburg, aquest esdevingué rei de Bohèmia Joan I, durant les llargues absències del qual governà ella mateixa