Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
Holodomor
Història
Fam per causes no naturals que tingué lloc en extenses zones de la República Soviètica d’Ucraïna els anys 1932-33.
El mot és compost de les paraules ucraïneses holod ‘fam’ i mor ‘mort’ L’any 1928, els decrets de collectivització aprovats per Stalin preveien l’expropiació forçosa de les granges Les terres, el capital i l’equipament agrícoles havien de ser transferits a les granges estatals, com també els treballadors S’ordenà la detenció i la deportació dels propietaris, especialment dels kulaks pagesos benestants Amb aquest pla, aplicat sobretot al camp ucraïnès, tradicionalment la gran zona cerealícola de l’URSS i, abans, de l’imperi rus, l’estat comptava que la racionalització a través de la…
Matthew Decker
Economia
Història
Política
Financer i polític anglès.
Estudiós de les causes de la riquesa i del desenvolupament del comerç, és considerat un dels primers defensors del lliure canvi La seva obra més important és Essay on the Causes of the Decline of the Foreign Trade 1744
areòpag
Història
Consell aristocràtic d’Atenes.
En la monarquia primitiva era consultat pel rei, que més tard en fou el president com a arcont basileus Era l’organisme que regulava l’elecció dels arconts arcont que en acabar llur gestió hi passaven com a membres de dret Soló 594 aC li restà poder i força en la seva reforma, i el deixà reduït a un tribunal de garanties constitucionals i de les causes criminals que no havien estat jutjades a instància de part Efialtes 462-461 aC, cap del partit popular, li llevà totes les prerrogatives i privilegis, llevat de la supervisió d’afers religiosos i les causes criminals
procurador fiscal
Història
Oficial de la generalitat que portava les causes o processos de la institució.
regalia
Història
Prerrogativa corresponent al sobirà en els seus dominis.
Segons la doctrina medieval recollida per Andreu Bosch al segle XVII, les regalies eren de dues classes unes d’indissolublement unides a la corona i unes altres que podien ésser cedides per privilegi o prescripció Entre les primeres, al Principat de Catalunya figuraven el dret de convocar i celebrar corts, demanar-hi donatiu, exigir bovatge, coronatge, maridatge, subsidi i quint sobre les preses de guerra, prestar jurament en accedir al tron i rebre jurament de fidelitat i homenatge dels súbdits, convocar l’usatge Princeps namque , batre moneda, crear tots els graus de noblesa i jutjar llurs…
algutzir
Història
Oficial encarregat de fer complir la llei i de l’administració de justícia, en nom del rei o de les constitucions.
Les Ordinacions de Pere III el Cerimoniós 1344 preveien dos algutzirs de cort que en causes menors podien pronunciar sentències interlocutòries
uitlander
Història
Nom donat, al Transvaal i Orange, als immigrats britànics que hi arribaren arran del descobriment de jaciments d’or i diamants, a mitjan segle XIX.
Els conflictes que la seva presència creixent provocà amb els bòers foren una de les causes de la guerra dels bòers 1899-1902
cessant
Història
A l’Estat espanyol, i sobretot durant el segle XIX, dit del funcionari que, sense incórrer en cap incompliment dins les seves funcions, era separat del seu càrrec per decisió governativa o política i conservava el dret a una part de la seva retribució.
Actualment aquesta situació no es pot produir, per tal com la separació del càrrec només és admesa com a sanció per causes determinades legalment
expedient Picasso
Història
Report redactat pel general Picasso (1922) sobre les causes que menaren al desastre d'Annual
.
La indagació prèvia començà per l’agost del 1921 i l’informe fou presentat a les Corts pel juliol següent Aleshores aquestes nomenaren una comissió de diputats per a esbrinar les responsabilitats polítiques El cop d’estat del 1923 n'aturà la investigació fins el 1931
Cambra de la Sumària
Història
Tribunal instituït a Nàpols, al s XV, pel rei Alfons IV de Catalunya-Aragó, presidit pel lloctinent del gran canceller.
La seva competència s’estenia a les qüestions referents al patrimoni reial i a les causes feudals Fou reformat per Felip II i per Felip IV de Castella, i fou abolit el 1807