Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
cementiri

Tombes i níxols del cementiri de Reus (Baix Camp)
© Patrimonifunerari.cat
Història
Lloc on hom enterra els morts.
El costum de destinar un lloc determinat per a l’enterrament apareix ja en èpoques molt antigues necròpoli, bé que el concepte modern de cementiri neix amb el cristianisme A Roma i a d’altres ciutats hom optà pel tipus subterrani catacumba, però aviat s’estengué el costum d’enterrar prop de les tombes dels màrtirs i al voltant de les esglésies, costum que ha perdurat a la Gran Bretanya, a zones rurals d’arreu d’Europa i en algunes regions de Catalunya El ritu de consagració del cementiri aparegué en temps de Gregori de Tours segle VI A partir de la fi del segle XVIII…
cementiri de Père-Lachaise
Història
Cementiri situat al NE de París, conegut administrativament com a cementiri de l’est.
Construït per l’arquitecte AThBrongniart 1803-04, ocupa el lloc d’un antic convent de jesuïtes, on visqué el confessor de Lluís XIV, La Chaise El Monument als morts 1889, obra de l’escultor Bartholomé, presideix el passeig principal Conserva tombes de destacats personatges de la història, les arts, les lletres i el pensament francesos i el Mur dels federats , lloc on foren afusellats els membres de la Comuna de París
Fossar de la Pedrera

Vista general del Fossar de la Pedrera
© Generalitat de Catalunya / Dídac Ramírez Combalia
Història
Fossa comuna, i actualment monument commemoratiu, del cementiri de Montjuïc (Barcelona), on són enterrades unes 4.000 víctimes de la repressió franquista.
Localitzat al vessant de ponent i encarat a la Zona Franca, té l’origen en la pedrera Moragas, on s’enterraven els difunts sense recursos o no identificats Durant la Guerra Civil de 1936-1939 també s’hi enterraren víctimes de la repressió i dels bombardeigs del bàndol franquista En instaurar-se el franquisme, el Fossar de la Pedrera esdevingué el dipòsit de les restes sense identificar dels executats pel règim entre el 1939 i el 1953, sobretot de militants republicans, d’esquerra i catalanistes Posteriorment es convertí en un espai semiabandonat i recuperà la condició de fossa comuna per a…
catacumba

Catacumbes de San Genaro, a Nàpols
Història
Religió
Cementiri subterrani d’inhumació compost de galeries i cambres.
El seu ús és anterior al cristianisme Seguint la llei romana que prohibia els enterraments a l’interior de les ciutats, els primers cristians construïren, amb tota llibertat, diversos cementiris subterranis, que només foren utilitzats esporàdicament com a lloc de culte, durant les persecucions Arribaren a tenir bastants quilòmetres de longitud i diversos pisos superposats Els difunts eren dipositats en nínxols loculi cavats a les parets, molts d’ells decorats amb pintures, que forneixen les principals fonts sobre l’art cristià dels primers segles Els temes emprats fan sovint…
José Antonio Primo de Rivera y Sáenz de Heredia

José Antonio Primo de Rivera
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític castellà.
Fill de Miguel Primo de Rivera , es llicencià en dret 1925 i en caure la Dictadura 1930 ingressà a la Unión Monárquica, des de la qual defensà l’actuació del seu pare Candidat dretà a les eleccions del 1931, hi fou derrotat Antiliberal i antimarxista, abraçà un nacionalisme tradicionalista i totalitari, influït pel feixisme italià Collaborà en la revista El Fascio El 1933 fou elegit diputat i fundà l’agrupació política Falange Española , que es fusionà amb les JONS 1934 Aviat cap únic del partit, fou derrotat a les eleccions del febrer del 1936 Encarcerat el mes següent arran dels fets de…
el Garrut
Història
Nom popular del cementiri municipal de Lleida construït el 1809 al sector de l’horta a l’esquerra del Segre.
Lluís XVII de França
Història
Rei nominal de França (1793-95), delfí de Vienès (1789-93) i duc de Normandia.
Segon fill de Lluís XVI, en morir aquest els reialistes el reconegueren com a rei de França, però la Comuna el posà sota la tutela del sabater Simó, el qual l’educà com un fill del poble Morí d’escròfula, i fou enterrat en secret al cementiri de Santa Margarida Entorn de la seva suposada supervivència circularen moltes llegendes
Josep Agramunt
Història
Cristianisme
Sacerdot i guerriller carlí, anomenat el Capellà de Flix.
Cap al 1873 s’uní a una partida de carlins com a capellà, però més tard en prengué el comandament i es feu responsable de l’afusellament de 33 liberals a Alforja Ascendit a coronel, manà a Navarra l’anomenat regiment de Gandesa, que protegí la retirada del pretendent Carles VII 1876 Passà ell també a França, on exercí com a sacerdot al cementiri de Clichy
Flàvia Domitil·la
Història
Matrona romana, esposa del cònsol Flavi Climent.
Sota l’acusació d’ateisme segons la tradició eren cristians, el seu marit fou condemnat a mort el 95 i ella fou exiliada el 96 El cementiri de la família situat a l’actual Via delle sette Chiese prengué el seu nom i és una de les catacumbes més extenses de Roma Conté pintures d’estil pompeià i cristianes dels segles II, III i IV
Frederic Capdevila i Miñano
Història
Militar
Militar.
Destinat a Cuba, ascendí a capità d’infanteria Nomenat defensor de vuit estudiants de medicina acusats d’activitats nacionalistes per un consell de guerra i afusellats a l’Havana el 1871, protestà enèrgicament del fet i es negà a signar la sentència El 1887 fundà una societat de lliures pensadors a Santiago de Cuba Fou enterrat al mausoleu erigit al cementiri de l’Havana en memòria d’aquells patriotes