Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
opričnina
Història
A Rússia, en època d’Ivan el Terrible, districte administratiu que comprenia la zona central estratègicament i econòmicament més important (separada de les zones perifèriques), situada sota el poder directe del tsar i controlada per una guàrdia especial.
La creació de l' opričnina 1564 afeblí la gran propietat dels boiars i eliminà de l’aparell de l’estat l’aristocràcia feudal, enfortint el poder del tsar i la centralització de l’estat rus
Giacomo Durando
Història
Militar
Política
General i polític italià.
Fou exiliat el 1831 per haver participat en una conjura liberal Fou ministre de la guerra 1859 i d’afers estrangers 1862 i president del senat italià 1884-87 És autor de l’obra Della nazionalità italiana 1846, en la qual defensà la centralització política i l’abolició del poder del papa
Pere II de Montenegro
Història
Príncep i metropolita de Montenegro (1830-51).
Succeí Pere I Consagrat a Peterburg 1833, prosseguí la centralització política, en crear un senat en el qual foren representades les dotze tribus del país 1831 Continuà mantenint bones relacions amb Rússia, que el sostingué en les guerres amb Turquia —la qual envaí el territori diverses vegades— i Àustria Poeta notable, es destacà amb el poema Gorski Vienac , bé que també conreà l’èpica i el drama
obrer
Història
Dret canònic
Cadascú dels qui tenien a llur càrrec l’administració o obra d’una parròquia, una confraria o una altra institució religiosa o benèfica.
Els obrers de parròquia eren elegits per les universitats de les parròquies i eren presidits per un clergue des del s XIV Algunes constitucions sinodals i les consuetes parroquials indiquen la forma d’elecció Al s XVIII, com a conseqüència d’una centralització eclesiàstica, els obrers començaren a ésser nomenats pels bisbes, a proposta dels rectors Alguns ajuntaments s’atribuïren la continuïtat de les antigues universitats i continuaren nomenant els obrers fins al concili II del Vaticà
missi dominici
Història
Funcionaris carolingis delegats pel monarca per a vigilar l’administració i el compliment de les lleis civils i eclesiàstiques.
Instituïts per un capitular del 802, formaven diversos grups, integrats per un element eclesiàstic i un de laic generalment un bisbe i un comte, els quals visitaven els comtats, els monestirs i les viles proveïts d’instruccions Com a representants absoluts de l’emperador, els missi dominici jutjaven en darrera instància els afers judicials més greus i controlaven els imposts i els treballs públics Sota Carlemany foren el principal instrument de la centralització imperial, però sota els seus successors perderen importància, i desaparegueren al començament del s X
Ivan III de Moscòvia
Història
Gran príncep de Moscòvia (1462-1505).
Fill i successor de Basili II, unificà una gran part de Rússia centralització del poder, unificació del sistema judicial, etc i lluità contra Suècia, els grans prínceps lituans i els livonians Repartí una part de les terres de la noblesa entre els soldats, establí relacions diplomàtiques amb diverses nacions europees i estimulà la influència cultural occidental Casat amb Sofia Paleòleg, neboda del darrer emperador bizantí, Constantí XII, importà a la cort la pompa bizantina, es donà el títol d’'autocràtor’ i adoptà l’àguila bicèfala de Bizanci Cridà l’arquitecte italià Aristotile…
Frederic Guillem I de Prússia
Història
Rei a Prússia (1713-40).
Succeí el seu pare, Frederic I Formà part de la coalició contra Suècia durant la guerra del Nord i, per la pau d’Estocolm 1720, obtingué d’aquella la Pomerània occidental, Stettin i les illes Wollin i Usedom Féu costat a Àustria 1734-35 en la guerra de Successió de Polònia Creia en la monarquia de dret diví i regnà amb caràcter absolut El seu objectiu principal fou la consecució d’un exèrcit nombrós i disciplinat, que emancipés Prússia de les potències i s’imposés a l’interior Consumà la centralització i la unificació dels seus estats mitjançant un directori general i una forta…
Abdülaziz
Història
Soldà otomà, germà d’Abdülmecit I, a qui succeí el 1861.
La seva tímida política de reformes centralització administrativa, igualtat de tots els súbdits, reestructuració de les finances i de la instrucció pública provocà alhora l’oposició dels tradicionalistes sobretot militars i funcionaris i la dels constitucionalistes Joves Turcs Això, juntament amb les revoltes nacionals a la península balcànica Montenegro, 1862 Romania, 1861-68 Sèrbia, 1867 Bòsnia i Hercegovina, 1875 Bulgària, 1867 i a Creta 1866-68, així com l’autonomia egípcia 1866, contribuïren a la descomposició de l’imperi Otomà, d’altra banda subjecte a contradictòries…
Enric I d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1100-1135).
Tercer fill de Guillem I, obtingué la corona després de la mort del seu germà Guillem II, ignorant, però, els drets del germà gran, el duc Robert II de Normandia, el qual intentà de recuperar per la força el poder a Anglaterra i preparà una invasió, però fou vençut a Tinchebrai 1106 i empresonat Normandia fou, així, incorporada a la corona Enric concedí una àmplia carta de llibertats, però reforçà alhora el poder de la monarquia S'afrontà amb l’Església per la qüestió de les investidures, que el portà a renyir amb l’arquebisbe de Canterbury, Anselm, amb el qual arribà més tard a un acord…
Alexander von Bach
Història
Polític conservador austríac.
En esclatar la revolució del 1848 fou elegit membre de l’assemblea constituent i, més tard, ministre de justícia perseguit per la nova insurrecció del 6 d’octubre, es presentà a l’emperador a Olmütz Olomouc i formà part del govern de resistència del príncep Schwarzenberg com a ministre de justícia i com a ministre de l’interior La seva política esdevingué cada cop més conservadora i partidària de la centralització i germanització de l’imperi sistema de Bach , acompanyada d’algunes reformes socials Malgrat la confiança de l’emperador i de l’avantatjós concordat amb la Santa Seu…