Resultats de la cerca

Té dues fases de desenvolupament la primera, i més antiga, anomenada Paracas Cavernas 300 aC — 200 dC, es caracteritza per enterraments de tipus comunal, fets a l’interior de cambres excavades a la roca, i al costat dels cadàvers momificats apareix una ceràmica de gran bellesa, amb dibuixos delimitats per incisions i pintada d’esmalt a la segona fase, anomenada Paracas Necrópolis , pertany un gran cementiri, situat prop del jaciment citat, on hom trobà 429 mòmies embolcallades amb les més formoses teles trobades al Perú Són fetes amb cotó i llana d’alpaca i vicunya amb gran…

Fou un dels regnes més importants del país, dins la tradició cultural dels mochica Desenvoluparen una agricultura avançada i tingueren una organització social estratificada que influí en els inques Es distingiren en l’art dels teixits ornamentació geomètrica, en l’orfebreria coure, bronze, or, argent, tumbaga, en la ceràmica preferència pel color monocrom negre o roig i, especialment, en l’arquitectura Es conserven les ruïnes de la capital, Chanchán, prop de Trujillo, planificada en deu grans districtes rectangulars voltats de murs de maó, cases i piràmides també de maó disposat…

Coneguda des de l’època prehistòrica, és característica d’un tipus de ceràmica romana dels ss I i II dC, en la qual hom dibuixava en relleu fulles i flors d’argila fina, amb una tècnica semblant a les mànegues de pastisser Aquest tipus romà es troba sovint als Països Catalans, generalment importat d’Itàlia

Bé que la successió no li corresponia l’hereva era Joana de Castella , dita la Beltraneja , filla del seu germà Enric IV de Castella , fou utilitzada durant la guerra civil per un dels bàndols nobiliaris, el qual aconseguí, mort el seu germà Alfons 1468, que fos proclamada hereva concòrdia de Guisando El seu matrimoni 1469 amb el futur Ferran II de Catalunya-Aragó obrí noves perspectives a la seva ambició política i significà un sosteniment important en la lluita pel tron castellà Enric IV, però, molestat, legitimà i reconegué Joana i desheretà Isabel 1470 però, en morir ell el 1474, un…

El 1639 pagà a l’escultor Domènec Rovira l’erecció del retaule de Sant Pau i Sant Felip Neri a Santa Maria del Mar, de Barcelona destruït el 1936 A la seva mort deixà uns cent mil ducats per ajudar a la construcció de la Casa de la Convalescència, annexa a l’Hospital de la Santa Creu, a Barcelona, que fou dedicat per ell a sant Pau, on hom havia detingut les obres per falta de recursos econòmics El seu escut —una faixa amb ferradures— figura entre la decoració de l’edifici d’altra banda, i en record del seu nom, al centre del pati hi ha la imatge barroca de Sant Pau, obra de Lluís Bonifaç el…

Era sempre de color negre, i en són característiques les copes Hom començà a fabricar-la vers la primera meitat del s VII aC, i gairebé desaparegué a la fi del s VI aC Fou molt difosa per tot Etrúria, i fou exportada a les costes de l’occident mediterrani, fins al punt que arribà a Empúries Fou continuada a Clusium Chiusi fins al s V aC

A les tombes, hom hi ha trobat ceràmica de formes complicades, decorada amb la tècnica del negatiu, consistent a recobrir amb cera els dibuixos que hom vol presevar i a submergir en pintura la peça així preparada En el procés de cocció la cera es fon i el dibuix recobert de cera resta destacat Aquesta ceràmica porta de vegades motius esculturals adossats

Estudià a la Universitat de Barcelona i seguí cursos de literatura catalana amb Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió i Balaguer als Estudis Universitaris Catalans Amplià els estudis fets a Barcelona amb Joaquim Balcells, a la Universitat de Berlín 1927-28 Aquests anys ja es palesà la seva vocació per les qüestions d’art Entre el 1928 i el 1930 exercí el lectorat de castellà a la Universitat de Glasgow De nou a Barcelona, fou professor de llengües clàssiques a l’Escola de Bibliotecàries i a la Universitat Autònoma cessà en aquests càrrecs el 1939 Collaborà activament en la collecció…

Es caracteritzà per una ceràmica senzilla, amb dibuixos negres sobre fons blanc

Hom sap que a Atenes no podien participar en la vida política ni tampoc ostentar càrrecs polítics Eren obligats a pagar alguns imposts per poder residir a la ciutat, exercir-hi el comerç, etc, i constituïen, generalment, un percentatge elevat en el conjunt de la població Actuaven en diverses professions ceràmica, banca, comerç, oficis liberals i solien viure al Pireu