Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
el Cid
Història
Sobrenom d’origen àrab amb el qual és conegut el guerrer Rodrigo Díaz de Vivar.
Era fill de Diego Laínez i descendent del semillegendari Laín Calvo Orfe de jove i criat a la casa de l’infant Sanç, fill de Ferran I de Lleó i Castella, participà, en el seguici d’aquest i a favor d’al-Muqtadir de Saragossa, en la batalla de Graus 1063 contra Ramir I d’Aragó Esdevingut Sanç rei de Castella 1065, aquest el féu alferes reial La seva victòria en el combat singular sostingut amb el navarrès Eiximèn Garcés vers el 1066 pel domini d’uns castells li valgué el sobrenom de Campeador , i per la seva afortunada gestió en el setge de Saragossa 1067 rebé, sembla, el títol de Cid…
batalla de Quart
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut al pla de Quart de Poblet (Horta), el 1094 (probablement el 25 d’octubre), entre les forces del Cid i l’exèrcit almoràvit manat pel cabdill Muḥammad.
El Cid fingí retirar-se a València després d’una incursió, però mentre els almoràvits el perseguien envià un altre sector de les seves forces contra el campament enemic, que fou pres juntament amb un important botí, el qual fou compartit per Alfons VI de Castella, que arribava en ajuda del Cid
batalla de Morella
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Morella el 1084, en topar les forces del Cid (al servei d’al-Mu’tamin, rei musulmà de Saragossa) amb les del rei musulmà de Lleida, al-Munḏir, i el seu aliat, el rei aragonès Sanç Ramires.
El Cid vencé i feu diversos presoners aragonesos
Álvaro Háñez
Història
Nebot i lloctinent del Cid.
Quan Yaḥyà ibn Ismā'il ibn Yaḥyà al-Qādir sortí de Toledo, l’acompanyà, en nom d’Alfons VI, a València per tal que aquell hi fos acceptat Malgrat l’hostilitat del poble recelós que al-Qādir lliurés la ciutat al rei castellà, com havia fet amb Toledo, acampà amb la seva mainada a Russafa i hi fou el veritable senyor 1085-86 Lluità amb Alfons VI a Zalaca 1086 i a Uclés 1108 i morí en les lluites intestines del regnat d’Urraca
Aḥmad ibn Yūsuf al-Musta‘īn
Història
Rei de la taifa de Saragossa (1085-1110), de la família dels Banū Hūd.
Les seves ambicions sobre el regne de València el feren entrar dins un joc d’aliances i contraaliances amb els altres interessats en València, Berenguer Ramon II de Barcelona, el Cid, Alfons VI de Castella Malgrat entrar a la ciutat amb el Cid 1088, no reeixí mai a incorporar-la als seus dominis La pressió dels almoràvits li feu cercar ajut entre els cristians aliança amb el Cid, 1092, però Pere I d’Aragó li prengué Osca 1096 i Alfons I el derrotà i el feu matar a Valtierra
Mencía de Mendoza y de Fonseca
Mencía de Mendoza y de Fonseca en un retrat de Bernard van Orley
© Fototeca.cat
Història
Marquesa del Cenete i comtessa del Cid.
Filla gran i hereva del primer marquès del Cenete, Rodrigo Hurtado de Mendoza y Lemos De petita residí a Aiora Òrfena 1523, anà a Burgos, on es casà amb el cambrer de Carles V, el comte Enric de Nassau-Breda mort el 1538 Residí habitualment a Jadraque Era a Flandes quan restà vídua, el 1538 De retorn a la península Ibèrica, es casà amb el lloctinent de València, el duc de Calàbria Ferran d’Aragó, vidu de Germana de Foix, i passà a residir a València Amant de les lletres, hi continuà la vida fastuosa de petita cort subvencionà estudiants a Lovaina 1542, assignà una pensió al fill del mestre…
al-Munḏir ‘Imad al-Dawla
Història
Senyor de Lleida, Tortosa i Dénia (1081-90).
Aliat amb Berenguer Ramon II de Barcelona i amb Sanç Ramires d’Aragó, fou derrotat 1082 pel seu germà Yūsuf al-Mu'tamin de Saragossa, que era ajudat pel Cid Conquerí Xàtiva i assetjà València, defensada victoriosament per Álvaro Háñez Intentà de resistir els repetits atacs del Cid presa del castell de Polop el 1089 i devastacions de Dénia i Tortosa aliat de nou amb els comtes catalans i amb el nou rei de Saragossa, el seu nebot Ahmad ibn Yūsuf al-Musta'īn, però a la seva mort el seu fill i successor Sulaymān es féu tributari del Cid
Reinhard Dozy
Història
Arabista holandès, especialitzat en estudis sobre la dominació musulmana a la península Ibèrica.
La seva obra més important és Histoire des musulmans d’Espagne jusqu'à la conquête de l’Andalousie par les almoravides 711-1110 1861 Entre altres obres, hom en pot esmentar Recherches sur l’histoire politique et littéraire de l’Espagne pendant le Moyen Âge 1849, Supplément aux dictionnaires arabes 1881 i Glossaire des mots espagnols et portugais derivés de l’arabe 1869 Aclarí també molts punts sobre la personalitat del Cid en el seu llibre Le Cid d’après nouveaux documents 1863
Yūsuf ibn Aḥmad al-Mu’tamin
Història
Senyor de la taifa de Saragossa (1081-85), de la família dels Banū.
Enfrontat al seu germà al-Munḏir ‘Imād al-Dawlà, l’any 1082 el derrotà, amb l’ajut del Cid, a Almenar Segrià, on fou fet presoner Berenguer Ramon de Barcelona, aliat d’al-Munḏir Sempre comptant amb el Cid, saquejà els territoris veïns com Morella, el 1084 En morir Abū Bakr, alguns valencians li proposaren el govern de la taifa de València, en contra de les aspiracions d’al-Qādir, de Toledo però, mort aquell mateix any, s’hi installà aquest darrer El succeí el seu fill Aḥmad ibn Yūsuf al-Musta'īn
Álvar Háñez
Història
Militar
Militar castellà.
Nebot i antic vassall del Cid, marxà de Castella quan aquest fou exiliat 1081 Retornat al servei d’Alfons VI 1085, participà en la conquesta de Toledo Al començament del 1086 fou enviat a València per ajudar al-Qādir des d’ací hostilitzà la frontera del regne de Lleida i saquejà els entorns de Borriana com a resposta a la intervenció a Xàtiva d’al-Munḏir de Lleida El 1108, Alfons VI li confià el govern i la defensa militar de Toledo Morí a Segòvia mentre defensava els drets d’Urraca enfront del seu marit Alfons I d’Aragó Personatge del Cantar de Mío Cid , on és…