Resultats de la cerca

Fou creada el 1988 com a Oficina de Cooperació Educativa i Científica amb la Comunitat Europea i adoptà el nom actual l’any 2000

Trobem els seus antecedents en les tradicions antiquaristes dels s XVIII i XIX, ara bé, la seva consideració com a disciplina científica no fou fins a la segona meitat del s XX L’arqueologia medieval ha contribuït a treure a la llum processos històrics que la documentació escrita no recull, i molt sovint a confirmar o desmentir la informació textual

Ja a setze anys escriví una memòria defensant que la llengua copta era una forma tardana de l’antiga llengua egípcia Sobre aquesta base, i treballant sobre els jeroglífics, l’any 1824 publicà el Précis du système hiéroglyphique des anciens égyptiens, figuratif, idéographique et alphabétique , clau del desxiframent de l’escriptura egípcia antiga aconseguit, sobretot, gràcies a la famosa pedra de Rosetta , que produí una gran sensació i obrí la porta a l’estudi sistemàtic de l’egiptologia El mateix any fou nomenat director del museu egipci del Louvre, i el 1831 fou creada, especialment per a…

Recorregué els Alps, els Pirineus i el Caucas Visità Mallorca 1895 i 1901, i explorà les coves del Drac fou el primer que travessà el llac que duu el seu nom i altres cavitats

Al marge de la seva actuació política com a senador i ministre, dedicà una bona part de la seva vida a la investigació científica Autor d' Assaig sobre els fenòmens elèctrics dels animals 1840, continuà i aprofundí els treballs de Galvani sobre l’electricitat en els éssers vius

Inicià la seva formació científica i humanística a Tolosa de Llenguadoc —on sembla que no acabà els estudis de teologia— i la completà a París, on exercí el càrrec de secretari de l’ambaixador d’Espanya Posteriorment residí a Madrid fins a la seva mort Després dels seus primers treballs, publicats en francès, i de collaboracions posteriors en obres collectives en la mateixa llengua, es distingí per la seva tasca de difusió de la cultura científica a la península Ibèrica, on les seves obres foren adoptades com a llibres de text pels collegis i les universitats, especialment els Elementos de…

Participà en l’expedició del capità Nicholas Baudin a Nova Holanda l’actual Austràlia i recorregué les illes de l’oceà Índic Exiliat de França per quatre anys, publicà una Géographie de la péninsule ibérique 1818 El 1829 fou encarregat de la direcció de l’expedició científica francesa a Morea, i el 1839 participà en una expedició a Algèria

El 1933 treballà en el desenvolupament del coet de propergol líquid GIRD-09 Cap de la secció de coets del nou institut d’investigació científica del Moviment Reactiu des del 1934, fou l’artífex dels programes espacials soviètics Vostok , Voskhod i Sojuz Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS, i rebé el premi Lenin

De divulgació científica i ideològica, donà especial importància als temes pedagògics, mèdics i de formació sexual, així com a la presentació illustracions d’Helios Gómez i Monleón, entre d’altres Hi collaboraren regularment Isaac Puente, Pere Foix Delaville , Noja Ruiz, Marí Civera, Gaston Leval, Ramón JSender, Camillo Berneri i, a partir de 1935-36, el metge Fèlix Martí i Ibáñez

Fou sotsdelegat de correus i intendent de Catalunya 1816-18 i sotsdelegat de loteria a Barcelona 1819-20 Formà part del govern absolutista provisional el 1823, i el 1833 s’exilià i passà al servei dels carlins el pretendent Carles el nomenà ministre universal 1836, però en fou exonerat el mateix any després del conveni de Bergara 1839, s’exilià a França És autor d’estudis sobre la llengua basca mancats de rigor científica