Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
llamborda de memòria
Història
Dret
Llamborda coberta amb una placa de bronze o de llautó on es graven el nom i les dades més rellevants d'una persona que ha estat víctima del nazisme.
La llamborda de memòria, denominació en català de l’original alemany Stolperstein , que significa literalment ‘pedra que fa ensopegar’, es colloca al terra de davant de la casa on havia viscut la víctima en senyal de respecte i homenatge Fou ideada per l’artista alemany Gunter Demnig, que en collocà la primera l’any 1992 davant de l’ajuntament de Colònia, on Heinrich Himmler ordenà l’inici de les deportacions als camps de concentració A Catalunya la primera llamborda de memòria fou collocada a Navàs Bages en record de cinc deportats d’aquesta població El 2020 al conjunt de Catalunya n’hi…
Ricimer
Història
General romà d’origen sueu.
Magister militum al servei d' Avit 455, es rebellà 456 i el vencé Patrici 457 i cònsol 459, collocà al tron imperial el seu amic Majorià, i poc després 461-464 el feble Libi Sever Perdudes la Gàllia i la Hispània, amenaçat per vàndals i dàlmates, reconegué l’emperador d’Orient Antemi i es casà amb la seva filla 467 Féu degollar Antemi 472, per collocar al seu lloc Olibri La seva mort significà la fi del poder de l’Imperi d’Occident
Pere de Pou
Història
Noble de la Grècia catalana resident a Tebes, senyor de la torre de Gittina.
El 1361 fou nomenat lloctinent del vicari general dels ducats de Mateu de Montcada, comte d’Agosta i d’Adernò, durant la seva absència Aprofità aquesta avinentesa per a establir un govern tirànic, prengué a Jaume Frederic d’Aragó, antic vicari general, una forta suma de diners i els castells de Loidoriki, Salona i Veteranitza on collocà com a castellà Berenguer Soler El rei li ordenà que ho tornés, però s’hi negà i per tal d’enfortir la seva autoritat atacà l’almirall Roger de Lloria, que formà una aliança contra Pou L’enfrontament violent tingué lloc a Tebes —centre administratiu del ducat…
Unifred II de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (~960-980/81).
Fill primogènit de Ramon III i de Garsenda de Fesenzac Governà conjuntament amb els seus germans Arnau I, Isarn I i Toda I, i amb l’ajuda de la seva mare Garsenda, si bé ell exercí una mena de primacia en el grup Sembla que en el moment de la successió hi hagué un intent de rebellió, en el qual potser participaren el vicari de Sant Esteve del Mall, Ramió, i un tal Ezó, després castigats Unifred edificà l’església de Sant Esteve del Mall i la féu consagrar el 972 El 975, en unió dels seus germans, atorgà un precepte a Alaó, cenobi al qual dotà 973, 977, 979, féu restaurar i consagrar de nou,…
humanisme
Filosofia
Història
Literatura
Corrent de pensament que col·loca l’home com a centre del seu interès.
En aquest sentit, invoca, com a antecedent més llunyà, la figura del sofista grec Protàgores i pot ésser, històricament, que prescindeix de la idea de divinitat d’un Déu o de diversos, adés negant la seva existència ateisme, adés qüestionant la possibilitat del seu coneixement, que és el que feia Protàgores agnosticisme Hi ha, però, diversos pensadors, antics i moderns, que, recolzant en el contingut humà de certs mites, rituals, doctrines o fets religiosos, han fonamentat un humanisme, de llarga tradició a la cultura occidental, que no exclou l’existència de la divinitat ni de les seves…
Cixi
Història
Emperadriu vídua de la Xina.
D’origen manxú el seu nom personal era Yehe Nara, fou concubina de l’emperador Xianfeng, i en donar-li un fill passà al rang de muller principal Mort l’emperador, aquest fill regnà nominalment amb el nom de Tongzhi 1862-74 Cixi, que havia estat nomenada corregent amb l’altra emperadriu Cian, exercí el poder efectiu, ajudada per un fidel del seu clan, Yong Luo Mort Tongzhi, collocà al tron un nebot, Guangxu Fins a la seva majoritat, Cixi consolidà el seu poder 1887 El 1889 es retirà al Palau d’Estiu, però continuà influint sobre Guangxu, mediatitzat per l’educació confucianista El…
capità | capitana
Història
Militar
Oficial de l’exèrcit de terra, de grau superior al tinent i inferior al comandant, a qui reglamentàriament correspon el comandament d’una companyia, un esquadró o una bateria.
Antigament el capità no era un grau jeràrquic, sinó simplement el qui comandava una major o menor quantitat de tropa o gent armada Aquest grau fou establert a França al segle XIV, i a Castella durant el regnat d’Isabel I, amb l’organització de la milícia Amb la creació del terç al segle XVI, el capità creà, comandà i administrà una companyia tot nomenant els càrrecs subalterns A partir del 1702, el terç fou substituït pel regiment, i el capità ocupà el lloc entre el major i el primer tinent La llei de 1878 el collocà entre el comandant i l’alferes i, finalment, amb la llei del 1889, fou…
Joan Fiveller

Joan Fiveller, conseller de la ciutat de Barcelona en 1416. Còpia del quadre de Ramon Padró publicat a La Ilustració Catalana l’any 1882
© Fototeca.cat
Història
Ciutadà de Barcelona.
Fou cinc vegades conseller de Barcelona entre el 1406 i el 1427, i conseller en cap en 1418-19 i 1427-28 En 1407-08 patronejà una de les galeres trameses per Barcelona al papa Benet XIII per a traslladar-lo a Cotlliure El rei Martí I l’Humà sojornà el 1408 a la seva torre de Sarrià, i l’any següent Fiveller fou un dels parlamentaris que demanà al rei que designés un successor per al cas de morir sense fills El 1413, regnant Ferran d’Antequera, fou requerit pel rei per a decidir la repressió per la força del comte Jaume d’Urgell El 1416, essent conseller segon de Barcelona, reclamà al rei…
orde de la Garrotera
Història
Orde cavalleresc, el més important d’Anglaterra.
Segurament fou fundat el 1348 pel rei Eduard III, sembla que al castell de Windsor, com una fraternitat noble composta pel rei i vint-i-cinc cavallers per premiar mèrits militars molt rellevants i volent revifar la tradició dels cavallers de la Taula Rodona Els cavallers de l’orde de la Garrotera foren anomenats cavallers de Sant Jordi o de la Garrotera Blava Posteriorment l’orde fou obert a d’altres cavallers supernumeraris Els estatuts originals es perderen i Enric VIII en féu compilar uns altres La festa anual de l’orde se celebra a Windsor el dia de Sant Jordi Les insígnies consisteixen…
Miquel I de Trebisonda
Història
Emperador de Trebisonda (1341-42 i 1343-49), succeí l’emperadriu Anna Anakhutlu, però el partit bizantinòfil el deposà i col·locà al tron el seu fill Joan III.
Temps després, Miquel I fou restablert, però hagué d’abdicar i fou succeït per Aleix III