Resultats de la cerca

Les primeres colònies d’aquest període foren les dels castellans i portuguesos a Amèrica, però ben aviat altres potències europees en expansió crearen llurs propis imperis colonials Algun d’aquests territoris ha continuat sota el domini de la metròpolis fins a l’actualitat La majoria de les vegades el règim colonial —llevat d’algunes aportacions culturals o institucionals— fou perjudicial des del punt de vista de la colònia, que estigué sotmesa a una explotació intensiva dels seus recursos naturals L’explotació comercial de l’agricultura de les colònies les ha sotmeses a un règim…

Les primeres colònies industrials foren establertes a la Gran Bretanya a la segona meitat del segle XIX com a conseqüència de la revolució industrial i per tal d’aprofitar en llur origen les fonts d’energia, concretament els salts d’aigua per a moure la maquinària tèxtil Al mateix temps, representaren una revaloració dels sistemes econòmics medievals, pràcticament feudals, sota l’aparença de lluitar contra el pauperisme i les miserables condicions de treball i d’habitatge dels slums anglesos, però sovint tingueren la finalitat inconfessada de controlar totalment els treballadors, tant per la…

Durant la República, les colònies foren de diverses classes de ciutadans romans, originàriament establerts en algun lloc d’Itàlia, que foren les primeres llatines, d’origen o bé de gent amb dret llatí agràries, amb finalitats socials o econòmiques, com les de les reformes dels Gracs i militars, per tal d’establir-hi soldats veterans llicenciats Aquestes darreres, començades en temps de Sulla i més àmpliament en temps de Juli Cèsar, foren les generals durant l’època imperial A vegades, però, els emperadors donaren el dret de colònia, amb dret romà o llatí, a ciutats d’origen…

Aconseguí l’autonomia el 1955 i el 1963 entrà a formar part de la Federació d’Aràbia del Sud Aquesta, juntament amb el protectorat d’Aden, assolí el 1967 la independència amb el nom de República del Iemen del Sud

Fou un dels tres electorats eclesiàstics Comprenia l’Alt Electorat, sobre el Rin, entre els ducats de Juliers i Berg, el Baix Electorat, entre els estats de Juliers i Trèveris, el ducat de Recklingshausen i el ducat de Westfàlia Fou creat el 1357 Les guerres napoleòniques el desmembraren el darrer elector, Maximilià Francesc d’Àustria, morí el 1801 La capital fou Bonn

Ja a l’edat del bronze, els fenicis iniciaren l’establiment de colònies comercials a l’àrea mediterrània, especialment a la costa africana i a la de la península Ibèrica El mateix esperit comercial fou mantingut per la colonització grega, provocada en gran part pels excedents de població de la seva zona d’origen en relació amb la seva capacitat de producció de subsistències Fundaren, entre d’altres, les colònies de Massàlia i Empòrion a la Mediterrània occidental, Naxos a Sicília, Tàrent a la península Itàlica Crearen també colònies importants a l’Àsia Menor i al nord d’Àfrica

Estudià lleis i economia a Friburg de Brisgòvia, Munic i Bonn treballà d’advocat a Colònia, d’on fou burgmestre 1917-33 i esdevingué un important home d’afers A la república de Weimar fou membre del Centre, partit catòlic, del qual fou representant a la dieta provincial renana i al consell d’estat prussià, que presidí 1920-23 El 1933 fou destituït de tots els càrrecs pels nazis, i exiliat a Rhöndorf 1933-35, però pogué continuar els seus negocis sense ésser molestat Amb tot, el 1944, en el moment de major desintegració del poder nazi, fou enviat a un camp de concentració En…

Vida i obra Estudià lleis, però dos viatges a Espanya 1864 i 1889 el decantaren cap a l’estudi de les literatures castellana es relacionà amb Hartzenbusch i traduí l’alemany Echegaray, Núñez de Arce, Bretón de los Herreros, Valera i Tamayo y Baus i catalana Interessat per la Renaixença, el 1890 publicà un recull acumulatiu, més que no pas selectiu, de poemes, només en la versió alemanya Catalanische Troubadoure der Gegenwart , ‘Poetes catalans d’avui’, 1890, que n’inclou de Costa i Llobera, Guimerà, Rubió i Ors, Frederic Soler, Verdaguer i Balaguer, del qual traduí també Lo guant del…

Ministre de l’interior de Prússia 1918-19 Especialista en afers econòmics, i d’ideologia liberal, sostingué posicions favorables al tractat de Versalles Morí en un camp de concentració nazi

Durant la revolució del 1848 fou el capitost dels demòcrates saxons, membre i vicepresident del parlament preliminar de Frankfurt Enviat a Viena per encoratjar la revolta, fou nomenat pels liberals vienesos cap d’una companyia de milicians, que participà en el motí que costà la vida al ministre de la guerra Latoui Ocupada la ciutat per Windischgrätz, fou acusat de rebellió i afusellat