Resultats de la cerca

Fou capità general del regne de Granada i ambaixador a Roma Lloctinent general de València 1572-75, es preocupà pel règim intern de l’audiència, per l’administració de la justícia i a combatre contra els bandolers Virrei de Nàpols 1575-79, hagué de combatre el bandoler Marco Berardo, que s’havia erigit en rei de la Campània Per la seva política, s’enemistà amb el cardenal Granvela, antecessor seu en el càrrec, i amb el comandant general de les forces d’Itàlia, Joan d’Àustria, aleshores a Nàpols

En l’antiguitat, les ciutats ben emmurallades eren pràcticament inexpugnables, i només podien ésser preses per la fam, la traïció o la sorpresa, com el cas de Troia Més tard, els assetjants disposaren de màquines d’atac i amb la intervenció combinada de forces navals, tal com succeí en el setge de Sevilla 1248 i de Màlaga 1487 Les defenses de les ciutats s’adaptaren a les noves condicions, amb la construcció de baluards baluard A l’inici del s XVIII, Vauban sistematitzà els principis del setge regular i sistemàtic, amb blocatge, selecció del punt d’atac, construcció de mines i trinxeres, etc…

Derivat de comes palatinus i de palatinus , títols aplicats als funcionaris de la cort imperial, indicà, segons la tradició, els dotze cavallers —entre els quals figurava Rotllan— enviats a Hispània per Carlemany per combatre els infidels

Net d’Acab d’Israel, s’alià amb el seu oncle Joram, sobirà del regne del Nord o Israel, per combatre l’arameu Hazael, rei de Damasc Ferit, però, a Jezrael per Jehú, el qual s’havia rebellat contra el seu sobirà Joram, que assassinà, morí poc després a Samaria

Fou un dels qui, desobeint Jaume I de Catalunya-Aragó, es negà a combatre a Granada a favor de Castella 1273 Perdonat pel rei 1274, fou procurador de Ramon Folc V de Cardona, cap de la revolta nobiliària Fou ambaixador d’Alfons II a les converses de pau de Brinhòlas 1291

Cinquè marquès de Campo Real 1931 i comte de Cabatillas S'incorporà a l’exèrcit per combatre les tropes napoleòniques de la guerra del Francès posteriorment lluità contra els carlins i assolí el grau de mariscal de camp Fou comandant general de Segòvia 1849 i membre del tribunal suprem de guerra i marina 1856