Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Francisco de Bobadilla
Història
Militar
Militar al servei dels Reis Catòlics.
Fou enviat a Amèrica com a jutge investigador i substituí Colom com a governador de les Índies 1499 Reprovat el seu comportament envers Colom, fou cridat a la cort 1502 i de retorn morí en un naufragi
gentleman
Història
Sociologia
Membre de la gentry; en els documents llatins anglesos apareix en la forma generousus
.
Durant l’edat mitjana equivalia a noble, per oposició a vilatans, ciutadans i burgesos A partir de la darrera meitat del s XIX ha esdevingut un sinònim de baró , emprat en llocs públics per a distingir el sexe, o una qualificació per a indicar una persona que es destaca tant per la seva distinció de maneres i d’aspecte com per la rectitud de comportament
Francesc Macià i Noguer
Història
Guerriller austriacista, fill de Francesc Macià i Ambert.
Entre el 1713 i el 1714 lluità contra l’exèrcit borbònic Operà sobretot al Maresme, i sembla que no sempre amb un comportament gaire íntegre, per tal com fou acusat pels altres guerrillers d’abusos sobre la població civil En acabar la guerra es refugià a França, però encara l’any 1718 tornà a intervenir a Catalunya, durant les hostilitats francoespanyoles, al costat dels francesos Posteriorment serví en l’exèrcit de l’emperador Carles VI
Sext Afrani Burre
Història
Prefecte del pretori sota Claudi i Neró.
Es considera que moderà, en part, el comportament impulsiu d’aquests Fou cap de la conspiració dirigida per Agripina amb el fi de donar l’imperi al seu fill Neró en morir Claudi Dirigí una política de collaboració amb el senat que contrarestà la influència dels favorits de Claudi L’evolució particular de Neró anà separant l’emperador de les actituds mantingudes per Burre i Sèneca, i amb l’assassinat d’Agripina, Burre caigué en desgràcia i morí 62 dC
censor
Història
A l’antiga Roma, cadascun dels dos magistrats encarregats de fer el cens o el registre dels ciutadans i de llurs béns.
El càrrec fou establert el 443 aC fins aleshores tenien aquesta funció els cònsols, i inicialment només ho podien ésser els patricis els plebeus ho aconseguiren a partir del 351 aC Encara que l’interval del cens era de cinc anys, els censors només exercien les funcions divuit mesos La gran influència que adquiriren en el govern romà derivà en gran part del seu poder d’excloure de les funcions públiques els ciutadans segons llur comportament moral A partir de Sulla el càrrec perdé tota la seva importància
el Dos de Maig
Història
Motí popular madrileny (1808) que fou la guspira que encengué la guerra contra Napoleó.
La llibertat de Godoy, l’anada d’alguns membres de la família reial a França i el mal comportament de les tropes imperials d’ocupació indignaven el poble de Madrid Entre els elements militars de la guarnició espanyola, animats pels capitans Luis Daoíz i Pedro Velarde, hom conspirava contra els invasors Mentrestant circularen ordres secretes perquè el dia 2 de maig sortissin de Madrid la reina d’Etrúria, l’infant Antoni president de la Real Junta de Gobierno i l’infant Francesc de Paula De bon matí d’aquella diada, escamots d’homes armats s’aplegaven davant el palau En veure que s…
Joan Calví

Joan Calví
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Teòleg i reformador protestant francès.
El seu nom original era Jean Cauvin , que llatinitzà en Calvinus Inicià la carrera eclesiàstica i estudià filosofia a París 1523-27 amb l’humanista Mathurin Cordier i amb Noël Beda i es vinculà amb Guillaume Budé i Nicolas Cop, deixebles de Lefèvre d’Étaples en 1528-31 es llicencià en dret a Bourges, on treballà amb el luterà Melchior Wolmar, i es doctorà a Orleans El 1532 publicà un comentari al De clementia de Sèneca La seva conversió a la fe reformada l’obligà a fugir de França i s’establí a Basilea 1535, on acabà Christianae Religionis Institutio i en publicà la primera edició 1536, la…
Charles d’Espagnac
Representació de la mort de Charles d’Espagnac, al pont de l’Espia, damunt el Segre, segons una litografia de Planes
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar d’origen llenguadocià.
Fill del marquès d’Espanha, Henri d’Espagnac Comte d’Espanya i capità general de Catalunya 1827-32 Cabaler d’una família de la petita noblesa, arran de la Revolució Francesa passà amb els seus pares a Anglaterra i, més tard, a Mallorca 1792, on el 1801 es casà amb Dionísia Rossinyol de Defla i Comelles Lluità al servei dels Borbó d’Espanya a la guerra Gran i a la del Francès Unit a la reacció absolutista de Ferran VII, fou governador de Tarragona el 1815, es castellanitzà el nom el 1817 Carlos de España i el 1819 fou creat comte d’Espanya S'exilià durant el Trienni Liberal i fou…
David
Còpia florentina del David de Miquel Àngel
© Fototeca.cat
Història
Rei de Judà i d’Israel i figura central de la tradició veterotestamentària.
Entrà a la cort del rei Saül, segons unes tradicions, per la seva habilitat musical o bé, segons unes altres, per la seva victòria sobre Goliat però, tot i haver-se casat amb Milkà, filla del rei, hagué de fugir per la gelosia d’aquest vagà durant anys per les muntanyes de Judà i entrà temporalment fins i tot al servei dels filisteus Sabé guanyar-se la confiança de les tribus del sud, que a la mort de Saül el proclamaren rei de Judà a Hebron ~1010 aC, i a la fi d’una veritable guerra civil, en eliminar Isbaal, fill i successor de Saül, aconseguí d’ésser reconegut també per les tribus del nord…
Francesc de Montcada i de Montcada

Francesc de Montcada i de Montcada
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Historiografia
Polític i escriptor.
Vida Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya amb la denominació de Francesc II de Montcada, comte d’Osona títol que portà en vida el pare, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera i mestre racional de Catalunya Era el fill hereu de Gastó de Montcada i de Gralla –segon marquès d’Aitona, virrei de Sardenya i d’Aragó i ambaixador en la cort de Roma– i de Caterina de Montcada, baronessa de Callosa Passà els primers anys de la joventut iniciant-se en la carrera militar a les galeres del marquès de la Santa Cruz Tot i això, pogué residir a la cort amb el seu pare, on es formà culturalment…
, ,