Resultats de la cerca

El terme fou utilitzat sobretot a partir de l’expulsió dels moriscs peninsulars 1609-14 i aplicat, en general, als provinents dels territoris de la corona catalanoaragonesa, i més concretament als originaris de les comarques tarragonines

El malestar tenia l’origen en el peculiar repoblament d’aquesta zona que pertanyia bàsicament als ducs de Gandia i de Maqueda, marquesos d’Albaida, Dénia i Guadalest, comtes de Cocentaina i del Real després de l’expulsió dels moriscs 1609-15, que reafirmà encara més el règim senyorial imperant Un exemple representatiu fou el de Muro del Comtat, per les condicions lleonines que el senyor del lloc, Gaspar Roís de Corella, comte de Cocentaina, exigí als seus repobladors reconeixement de la propietat senyorial de les terres, residència obligatòria, submissió total a la jurisdicció nobiliària per…

Com a preludi de la invasió de Gran Bretanya, els alemanys iniciaren una sèrie d’atacs aeris i bombardejaren els principals aeròdroms, ports i centres industrials Els britànics, dirigits pel mariscal de l’aire Dowding, aconseguiren, amb la meitat de forces, d’abatre un gran nombre de bombarders alemanys Des del 15 de setembre, Alemanya canvià de tàctica i el seu objectiu foren les grans ciutats i, concretament, Londres Aquests esdeveniments feren fracassar l’intent d’invasió i causaren 1 733 baixes entre els bombarders alemanys i 915 entre els caces britànics

Fou professor de filosofia a la Universitat de Tolosa Llenguadoc Acceptà els postulats econòmics del marxisme, però propugnà un socialisme amb finalitats essencialment ètiques Fundador del partit socialista francès 1901, fou diputat des del 1902 fins que morí, fundador del diari L'Humanité 1904 i defensor de la unió dels diferents grups socialistes francesos en un sol partit No acceptà la dictadura del proletariat i considerava que els obrers pertanyen a una tradició cultural i que, concretament els francesos, són hereus dels corrents revolucionaris que arrenquen de la Revolució…

L’Àsia Menor bizantina era anomenada ''país dels rūm ' rum-īlī i, de fet, aquest fou el nom que adoptà, el 1099, el soldanat seljúcida soldanat dels rūm d’Iconi seljúcida, devastat pels mongols i incorporat a l’Imperi Otomà s XIV

A l’Estat espanyol tots els monuments quedaren des del 1803 sota la dependència del ministeri d’instrucció pública i belles arts, que era assessorat per l’Academia de la Historia, pel que fa als monuments històrics, i per la de Bellas Artes de San Fernando, pel que fa als artístics des del 1850 L’actuació esllanguida d’aquestes dues entitats, hom intentà de revitalitzar-la el 1900 amb la catalogació completa i ordenada de totes les riqueses artístiques de l’estat amb la creació d’una inspecció general administrativa de monuments artístics, dependent del ministeri 1910 Per vetllar més…

Es casà successivament amb Teresa de Boixadors-Carròs 1387, amb Beatriu de Rajadell 1419 i amb Joana de Vilanova Exercí diversos càrrecs palatins ja a la cort de l’infant Martí Participà en l’expedició organitzada per l’infant Martí en ajut de Castella en la guerra contra Portugal 1381, en la defensa de Catalunya contra les tropes dels Armanyac 1389-90 i en l’expedició a Sicília de l’infant Martí 1392 entre el 1392 i el 1393 actuà com a ambaixador entre aquest i el seu germà, el rei Joan I, i, retornat a l’illa, caigué presoner d’Antoni de Ventimiglia el 1394 Tornà a Catalunya 1397 en…

Participà en la direcció de les revistes Marx-Studien , Der Kampf i Die Neue Zeit Membre destacat de l' austromarxisme , la seva visió del problema nacional apareix en Die Nationalitätenfrage und die österreichische Sozialdemokratie ‘La qüestió de les nacionalitats i la socialdemocràcia austríaca’, 1907, on exposà el que hom anomena la visió cultural nacional en contraposició a la política del problema Desenvolupà una teoria de les autonomies dins l’imperi austrohongarès justificant ensems la unió amb l’imperi alemany Després de la Primera Guerra Mundial fou més important la seva intervenció…

Les primeres colònies industrials foren establertes a la Gran Bretanya a la segona meitat del segle XIX com a conseqüència de la revolució industrial i per tal d’aprofitar en llur origen les fonts d’energia, concretament els salts d’aigua per a moure la maquinària tèxtil Al mateix temps, representaren una revaloració dels sistemes econòmics medievals, pràcticament feudals, sota l’aparença de lluitar contra el pauperisme i les miserables condicions de treball i d’habitatge dels slums anglesos, però sovint tingueren la finalitat inconfessada de controlar totalment els treballadors…