Resultats de la cerca

Fill de l’emperador Maximilià II i de Maria d’Àustria Felip II de Castella li confià 1594 els Països Baixos, on la seva breu gestió fou poc afortunada

Fill del cavaller Joan Roís de Corella i de Sentllir Els seus dots militars, demostrats en les nombroses guerres d’Alfons el Magnànim, li permeteren de fer una carrera brillant i d’enlairar el seu llinatge Es distingí en el setge de Calvi 1420, en la batalla de Nàpols 1423 i en el saqueig de Marsella 1423 de la primera expedició d’aquell rei a Itàlia, en la guerra contra Castella 1430, en l’expedició a l’Àfrica 1432 i en la subsegüent conquesta del regne de Nàpols, especialment en la presa de la capital el 1442 Nomenat governador general de València el 1429 amb caràcter vitalici i amb dret a…

Diputat als estats generals 1789, sostingué l’annexió de Còrsega a França Membre de la Convenció, més tard es féu partidari de Napoleó, que li confià diversos càrrecs Ministre de la policia i de guerra 1806-08 a Nàpols, hi perseguí l’oposició antinapoleònica

Cassandre li confià el govern d’Atenes 317-307 aC En caure la ciutat a les mans de Demetri Poliorcetes, es refugià a la cort d’Alexandria Fou un dels qui aconsellà a Ptolemeu I la fundació de la cèlebre biblioteca A l’adveniment de Ptolemeu II, amb qui estava enemistat, fugí a Tebes

Fill del duc Francesc I i de Cristina de Dinamarca, que regí el ducat durant la seva minoritat Defensà la causa catòlica a França durant les guerres de religió Desenvolupà l’economia i establí noves mines i cristalleries Fundà la Universitat de Pont-à-Mousson 1572, que confià als jesuïtes, i amplià la ciutat de Nancy

Rebutjà la invasió de Silèsia 1109-11 per part de l’emperador Enric V El 1104 inicià la submissió de Pomerània, dominada després de la presa de Stettin 1122, per la qual prestà vassallatge a l’emperador Lotari II 1135 en confià l’evangelització a Ot, bisbe de Bamberg 1124, cosa que afavorí la influència germànica a Pomerània

Fill de Manuel de Llupià i de Ballaró A la cort del 1702 Felip IV de Catalunya-Aragó el féu marquès El 1705, per la seva poca energia a obtenir els juraments preceptius de les vegueries, principalment la de Vic —pràcticament insubmisa—, el lloctinent general Fernández de Velasco el confià a Manresa Malgrat això, durant la guerra de Successió es posà al costat de Felip V i fugí del Principat

Filla de Roger II de Sicília, a la mort del seu nebot Guillem II heretà la corona, que li fou disputada per Tancredi, comte de Lecce, en poder del qual caigué fou alliberada per intervenció del papa Celestí III Mort Enric VI 1197, fou regent de llur fill, Frederic I de Sicília futur emperador Frederic II el féu coronar a Palerm i en confià la tutela al papa Innocenci III

Assassinat el seu marit 1476, féu proclamar successor llur fill Joan Galeàs, assumí la regència i confià el govern a Cicco Francesco Simonetta Havia descartat la intervenció dels seus cunyats Sforza, els quals vencé i exilià 1477 L’aixecament i separació de Gènova 1478 desacredità Simonetta Bona decidí de rebre Lluís Sforza 1479, que s’imposà a Milà, féu ajusticiar Simonetta i constrenyé finalment Bona a renunciar a la tutela i a sortir de Milà 1480

Participà en la guerra de Sardenya el 1411 tornà a Catalunya per tal d’aconseguir que Joan de Corbera fos nomenat lloctinent d’aquella illa Alfons el Magnànim li confià diverses missions diplomàtiques entre altres, el 1433 fou enviat a l’emperador Segimon per tal d’obtenir-ne la continuació del concili de Basilea Fou conseller del rei quan aquest s’establí a Gaeta, i des del 1436 ho fou de la reina Maria, a Barcelona