Resultats de la cerca

El 1648, durant la guerra contra França, fou capità de la Coronela de Barcelona Fou membre del Consell de Cent i, durant la guerra de Successió, conseller segon de Barcelona Formà part del govern de la ciutat durant el setge de Felip V 1713-14 Caiguda Barcelona, les autoritats filipistes li confiscaren els béns

Membre del Consell de Cent de Barcelona, es destacà en la defensa a ultrança de la ciutat durant la guerra de Successió Pronuncià un notable discurs a la junta del braç militar prèvia a la junta de braços del 1713 President de la junta de tresoreria del nou govern provisional, els borbònics li confiscaren els béns

Com a partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria, fou desterrat de Barcelona el 1704 pel virrei Velasco El 1706 fou nomenat protector interí del braç militar i governador del castell de Montjuïc, amb el grau de coronel del regiment de la ciutat de Barcelona Combaté fins el juliol del 1713, que, malalt, presentà la dimissió Els borbònics li confiscaren els béns el 1714, però no en trobaren a nom seu

Quart comte d’Erill 1676, per cessió materna L’any 1706, durant l’expedició del rei arxiduc Carles III contra Madrid, s’adherí a la causa austriacista, a Guadalajara, i fou membre de la junta de guerra del monarca L’any 1708 li fou atorgada la grandesa d’Espanya, i en 1711-13 fou virrei de Sardenya, on tingué greus dificultats en matèria de proveïments i moneda L’any 1713 emmalaltí i fou substituït poc després passà a la cort de Viena Les autoritats filipistes li confiscaren els béns

Fou membre de la junta de defensa de Barcelona el 1697 i de les corts barcelonines del 1701 El 1705 s’incorporà a l’exèrcit austriacista, i fou membre de la junta de cavallers, govern provisional de Catalunya A les corts del 1706 li fou atorgat el títol de comte, i un any després, el de marquès de Mura Com a membre del braç militar assistí a la junta de braços 1713 que decidí la resistència contra Felip d’Anjou Formà part de les juntes del govern provisional fins a la caiguda de Barcelona El 1714 els borbònics li confiscaren tots els béns

A França l’origen d’aquests béns radicà en les reformes de la Revolució Francesa, quan una sèrie de lleis, dictades des del 2 de novembre de 1789 al 3 de març de 1794, confiscaren els béns del clericat, dels emigrats, els comunals i els dels sospitosos A l’Estat espanyol les lleis de desamortització, iniciades durant la guerra del Francès, desamortitzaren una gran part dels béns eclesiàstics i comunals i una petita part del patrimoni reial En tots dos casos els béns nacionals beneficiaren sobretot la classe mitjana adinerada, que els adquirí quan foren posats a la venda per l’…

Baró de la Roca i Montbui, senyor de la casa de Torrelles i la quadra de Pallejà Fill de Joan de Sentmenat i de Torrelles Era cap del braç militar de Catalunya en pujar al tron Felip V de Castella i IV de Catalunya-Aragó A la cort de 1701-02 presentà un dissentiment i, per tal que l’alcés, li fou obert un títol de marquès, que rebutjà Des d’aleshores es mostrà austriacista i el 1705 formà part de la junta reial interina que governà fins a la jura del rei arxiduc Carles III Aquest el nomenà marquès de Torrelles 1706 Més tard fou portantveus del governador general de Catalunya En caure…

Durant la Guerra dels Segadors lluità juntament amb el seu pare,  Tomàs de Banyuls i d’Orís , al costat de la generalitat contra Felip IV de Castella Contrari a l’acord de la Pau dels Pirineus 1659, fou un dels caps de la conspiració de Vilafranca de Conflent 1674 i afavorí l’ofensiva castellana sobre el Rosselló Descoberts els conjurats març-abril, es refugià al Principat Malgrat tot, encara ajudà el governador de Puigcerdà, Jerónimo Dualdo, a ocupar l’Alta Cerdanya i l’alt Conflent gairebé fins a les portes de Vilafranca Les autoritats franceses li confiscaren els béns del…

Els contactes amb el món bizantí, l’estímul econòmic de les croades i l’administració de les finances pontifícies els permeteren d’organitzar-se precoçment en societats bancàries i de comerç general fortes i tècnicament avançades, que oferiren crèdits a reis, nobles i grans eclesiàstics, al mateix temps que els fornien productes de luxe i comercialitzaven els fruits de llurs terres, fossin llana o gra S'encarregaren de percebre els delmes i altres imposts papals a tot Europa i de transferir-los a Roma, i molts reis i nobles els arrendaren l’exacció de diversos imposts, l’…