Resultats de la cerca

Realitzà aquesta fundació amb l’ànim d’ajudar les adolescents desemparades i reformar les menors recloses a les presons A Astorga, amb l’aprovació del seu bisbe, vestí l’hàbit amb sis companyes més el 1896, i s’anomenà des d’aleshores Maria Teresa de Jesús En morir, tenia dues cases més, a Llanes Astúries i a Madrid actualment la congregació es troba estesa arreu del món

Els celestins seguiren la regla d’Urbà IV i foren vinculats als benedictins Es difongueren principalment per Itàlia i França El 1408 foren cridats per Martí I de Catalunya-Aragó per tenir cura de la capella del Palau Reial Major de Barcelona, on estigueren pocs anys La congregació fou dissolta al començament del s XIX

Benedictí de la congregació dels maurins, historiador de la seva congregació i de la litúrgia i editor d’una copiosíssima documentació extreta de biblioteques de França, Bèlgica i Alemanya, que ell recorregué personalment, per a l’obra Gallia Christiana , en la qual treballà set anys De les seves obres cal destacar De antiquis Ecclesiae ritibus 1700-02, en tres volums

Provinent d’una congregació religiosa de Bremen 1197, més tard convertida en l’orde militar dels Germans de la Milícia de Crist, fou conegut ordinàriament pel dels Portaespases Es fusionà amb l’Orde Teutònic 1237 i declinà amb ell

Pertanyia, sembla, a la Congregació dels Dolors de Santpedor Formà part del sometent que s’enfrontà als francesos prop de la muntanya de Montserrat Segons alguns cronistes, fou el timbaler que sembrà el pànic entre els francesos al primer combat del Bruc

Advocat, entrà a la Companyia de Jesús a Andorra el 1873 Nomenat director de la congregació mariana de Barcelona, la dirigí fins a la mort i en fou considerat el restaurador i l’impulsor És autor d’algunes obres històriques, en especial una història del santuari de Meritxell d’Andorra 1874

L’aplicació de la regla en els casos concrets i situacions diverses donava lloc als costums del lloc, i per això hi eren equiparats ja al s VII hom usà la fórmula “segons la regla i els costums del lloc” L' ordo litúrgic, per tal com era una ordenació d’una part de la vida dels monjos, ja al s VI era anomenat costumari Els innombrables cànons antics figuren en les colleccions monàstiques, com, per exemple, en la Legislationem Aquisgranensem , que els monestirs consideraven com la Carta Magna Hom incloïa també en els costumaris els decrets d’abats, bisbes i reis referents a la vida dels…

En exclaustrar-se el 1835 continuà el seu apostolat per França i l’Estat espanyol Fundà la congregació de carmelitanes missioneres terciàries descalces carmelitana terciària descalça primer a Sant Pèire de Livron 1845-50 i després a Lleida i a Ciutadella Menorca Fundà a Barcelona l’Escola de la Virtut, a l’església de Sant Agustí, de caràcter social i religiós

Frare dominicà a Bolonya 1475, predicà al nord d’Itàlia fins que fou nomenat prior de Sant Marc de Florència 1491 Creador d’una congregació dominicana reformada, observant i pobra, i capdavanter d’un moviment ascètic popular, els piagnoni que ploraven la decadència de l’Església, intentà de reorganitzar la república damunt les bases d’un cristianisme radical Partidari de Carles VIII de França en l’expedició contra Piero de Mèdici, sostragué Florència de la Santa Lliga contra França, fet que provocà l’oposició dels seus enemics, els arrabbiati , sostinguts per Ludovico il Moro i per Alexandre…

Des del 1644 era canonge de la seu de Mallorca El 1671, arran de l’atemptat contra Josep de Vilallonga fet dins el temple de Sant Francesc, afrontà la inquisició, la qual l’excomunicà Fou rehabilitat per la Sagrada Congregació el 1678 el papa li conferí la dignitat de bisbe de Santa Justa, el féu prelat domèstic i li encomanà el procés de canonització de la beata Catalina Tomàs Morí en el curs d’una visita pastoral