Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Assemblea Nacional
Història
Política
Cambra baixa o primera cambra de la República francesa, que té la seva seu al Palais Bourbon de París.
És formada per 577 diputats, elegits per sufragi universal, directe i secret cada cinc anys Per influència de la institució francesa, han pres el nom d' Assemblea Nacional la primera cambra o la cambra única en les constitucions de diverses antigues colònies franceses Algèria, Camerun, Costa d’Ivori, Guinea, etc, de diverses democràcies populars i d’altres països Portugal, Turquia, etc El nom d' Assemblea Nacional sorgí amb l’Assemblea Nacional Constituent francesa constituïda el 9 de juliol de 1789, que es transformà en Assemblea Legislativa el 1791 Revolució Francesa L’…
Alexandre de Beauharnais
Història
Vescomte de Beauharnais, fill de marquès François de Beauharnais, governador de la Martinica i de les Antilles.
Participà en la campanya dels Estats Units Fou diputat als estats generals i president de l’assemblea constituent Comandant de l’exèrcit del Rin 1793, no acceptà el càrrec de ministre de la guerra Fracassà en socórrer Magúncia, i fou guillotinat
Mohammed Ali Jinnah
Història
Política
Polític pakistanès.
Estudià a Anglaterra i exercí d’advocat a Bombai President de la lliga musulmana des del 1916, rompé les relacions amb Gandhi i propugnà la creació del Pakistan Fou el primer governador general i president de l’assemblea constituent del nou estat 1947
Luigi Pianciani
Història
Patriota italià.
Estudià jurisprudència a Roma Inspector general de les duanes pontifícies, el 1847 fou elegit gonfanoner de Spoleto Lluità al Vèneto contra Àustria 1848 Membre de l’assemblea constituent de Roma, s’exilià 1849-60 en caure la república Fou batlle 1870 i diputat de Roma
Pierre Leroux
Història
Política
Polític francès.
Fundà el saint-simonista Le Globe , s’enfrontà a Enfantin i preconitzà un socialisme pacifista El 1845 fundà la Revue Sociale Diputat a l’assemblea constituent i després a la legislativa 1848, s’exilià a la Gran Bretanya 1851-69, bandejat per Napoleó III
José Matías Delgado
Història
Cristianisme
Política
Polític i eclesiàstic salvadorenc.
Dirigí la primera rebellió contra Espanya 1811 Més tard intervingué en la proclamació de la independència de l’Amèrica Central 1821 L’any 1823 presidí l’assemblea general constituent de les Províncies Unides de l’Amèrica Central Es retirà de la política després de fundar el bisbat de San Salvador 1825, del qual fou el primer titular
Philippe Joseph Buchez
Filosofia
Història
Filòsof i polític francès.
De primer deixeble de Saint-Simon, més tard se'n separà i tractà de fer una síntesi entre el socialisme, el cristianisme i l’ideal revolucionari El 1848 fou elegit president de l’Assemblea Constituent Escriví, entre altres, Introduction à la science de l’histoire 1833, Histoire parlamentaire de la Révolution française 1834-38 i Essai d’un traité complet de philosophie 1839
Andrés Eloy Blanco
Història
Literatura
Política
Poeta i polític veneçolà.
Rebel a la dictadura de Juan Vicente Gómez, fou empresonat i s’exilià Participà en la revolució del 1945, fou president de l’Assemblea Constituent i ministre Posteriorment s’exilià a Mèxic Fou poeta modernista després seguí els moviments d’avantguarda, amb un autèntic contingut popular Tierras que me oyeron 1921, Canto a España 1923, Barco de piedra 1937, A un año de tu luz 1950, etc
Alberto Mota Pinto
Història
Política
Història del dret
Polític i jurista portuguès.
Diputat a l’assemblea constituent l’any 1975 en representació del Partido Popular Democrático actual Partido Social Democrata, abandonà aquest partit el 1976 i fou elegit ministre de Comerç i Turisme 1976-77 i primer ministre 1978-79 Ingressà de nou al Partido Social Democrata l’any 1981 —el qual liderà els anys 1983-85— i ocupà els càrrecs de vice-primer ministre i ministre de Defensa 1983-85
menxevic
Història
Membre de la facció del partit obrer socialdemòcrata rus que restà en minoria (d’on ve el nom de menxevic, en rus) en el segon congrés de l’esmentat partit (1903).
Els principals dirigents menxevics foren Martov, Aksel’rod i Plekhanov Defensaven l’aliança dels socialistes amb els elements progressistes de la burgesia per tal d’implantar la democràcia política a Rússia La revolució del 1905 consolidà l’escissió amb la facció bolxevic Després de la revolució del febrer de 1917 els menxevics feren costat al govern provisional i a l’assemblea constituent, però després del triomf bolxevic foren posats fora de la llei
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina