Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Centre d’Història Contemporània de Catalunya
Història
Centre de recerca històrica creat el 1984 per la Generalitat de Catalunya.
Fou dirigit per l’historiador i advocat Josep Benet i Morell des de la seva fundació fins al gener del 2001, i posteriorment per Albert Manent i Segimon 2001-04, Lluís Ferran Toledano González 2004-06, Josep Maria Roig i Rosich 2008-11 i Jaume Sobrequés des del 2012 Actualment, el CHCC té la seu al Palau de Mar, on comparteix edifici i serveis amb el Museu d’Història de Catalunya Des de la seva creació fins a l’any 1992, tingué la seu al Palau Moja de Barcelona, i després fou traslladat a la seu de la Biblioteca Bergnes de las Casas, fins al final del 1997, i des de llavors…
,
Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya
Història
Servei de documentació d’història local contemporània fundat el 1987 al departament d’història moderna i contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
El seu nom actual es formalitzà el 1995 quan esdevingué un servei oficial de la UAB La seva tasca fonamental ha estat la de generar i actualitzar una base de dades informatitzada d’història local de Catalunya Des del 1994 té subscrit un conveni amb la Diputació de Barcelona i amb la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana per a completar la base de dades amb buidatges sistemàtics de bibliografia per comarques els del Vallès Occidental i el Baix Llobregat ja s’han completat i estan en curs els de l’Alt Penedès, el Bages, el Garraf i Osona Recentment ha publicat la Bibliografia sobre…
Josep Cabrinetty i de Cladera
El general Josep Cabrinetty i de Cladera Segons una xilografia contemporània
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Participà com a cadet en els darrers combats de la primera guerra Carlina preses d’Aliaga, Morella i Berga més tard sembla que lluità a la guerra d’Àfrica 1859- 60 Durant la tercera guerra Carlina fou un dels caps militars governamentals més actius que operaren a Catalunya, la qual cosa li valgué l’ascens a brigadier i el càrrec de comandant general de la província de Lleida El 1873 alliberà Puigcerdà del setge dels carlins El seu més directe i constant enemic, el cap carlí Francesc Savalls, el derrotà el 9 de juliol de 1873 a Alpens combat d’Alpens Cabrinetty morí d’un tret al clatell quan…
anarquisme
Atemptat contra el rei d’Espanya Alfons XIII i la seva esposa a Madrid, el 1906, il·lustració contemporània de la revista L’illustration Française
© Fototeca.cat
Història
Política
Doctrina politicosocial que preconitza la llibertat total de la persona humana i la desaparició de l’estat i de la propietat privada, que són considerats opressors i explotadors del poble.
Bé que Plató, Campanella, Thomas More, Mably i altres autors han estat considerats precursors de l’anarquisme, és William Godwin 1756-1836 el primer dels pensadors que hom pot considerar pròpiament anarquista, car rebutjà l’estat i la propietat privada, i propugnà una societat, a la qual calia arribar sense violències, on els béns serien repartits igualitàriament entre tots els homes Pierre Joseph Proudhon 1809-64 i Mikhail Aleksandrovič Bakunin 1814-76 són els dos teòrics de l’anarquisme més importants del segle XIX El primer d’ells fou traduït al castellà per Francesc Pi i Margall, i el…
Joan de Canyamars
Història
Regicida.
Pagès, el 7 de desembre de 1492 ferí greument d’una coltellada Ferran II de Catalunya-Aragó davant el palau reial de Barcelona Declarat boig segons la versió oficial contemporània, potser antic pagès de remença ressentit, fou esquarterat cinc dies després El fet provocà un moviment d’adhesió popular al rei
Theódoros Kolokotronis
Història
Política
Patriota i polític grec.
Seguint l’exemple del seu pare Konstandinos, dirigí la revolta contra els turcs 1821 Collaborador de Ioannis Kapodístrias , s’oposà a la regència d’Otó I i fou empresonat Arribada la majoritat del monarca, aquest l’alliberà i el nomenà conseller d’estat Escriví una història de la Grècia contemporània del 1770 al 1836
Yakup Kadri Karaosmanoglu
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític turc.
És autor de nombroses novelles, entre les quals Nur Baba 1922, Gomorre 1928 i Yaban ‘L’estranger’, 1932 i assaigs Atatürk , 1936 Considerat l’introductor dels corrents occidentals en la literatura turca contemporània, s’adherí al moviment modernitzador de Mustafà Kemal i detingué càrrecs oficials La seva obra tracta sobretot de temes socials i de les tensions entre tradició i modernitat
Carlos Clavería
Història
Literatura
Erudit i crític literari en castellà.
Dedicat a la investigació literària i lingüística, ensenyà literatura a diverses universitats de l’Estat espanyol i de l’estranger El seu primer llibre, Cinco estudios de literatura española moderna 1945, és un interessant assaig de crítica comparada sobre la novellística contemporània Publicà també Temas de Unamuno 1953, Estudios hispanosuecos 1954 i altres Fou membre de la Real Academia Española des del 1971
Manuscrits
Història
Revista d’història moderna fundada el 1985 pel departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Des de la seva aparició publica números de caràcter monogràfic i altres que tracten temes diversos d’història moderna La revista també ha promogut colloquis i conferències amb la presència de destacats especialistes francesos, italians i britànics, fonamentalment
Salāma Mūṣà
Història
Literatura
Política
Escriptor àrab, fundador del socialisme egipci.
Deixeble, a la Gran Bretanya des del 1908, de GBShaw i de HGWells, el seu llibre sobre el socialisme al-Ištirākīya , 1912 constitueix el primer escrit doctrinal àrab Empresonat diverses vegades, fou bandejat de la vida pública És autor, entre altres obres, de La llengua àrab i la retòrica contemporània, Avui i demà, El llibre de les revolucions i l’autobiografia L’educació de Salāma Mūṣà