Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
contret | contreta
Història
Dit de la persona esguerrada o tolida.
A Barcelona es formà al s XIV una confraria integrada pels mutilats de la guerra dels Dos Peres El 1483 els contrets s’uniren amb els cecs i els coixos en la Confraria del Sant Esperit
Cecília de Comenge
Història
Comtessa d’Urgell.
Filla del comte Bernat VIII de Comenge El 1335 es casà amb el comte Jaume I d’Urgell, fill d’Alfons III de Catalunya-Aragó Hereva del comtat de Comenge per mort del seu germà Joan I 1339, els seus drets foren usurpats, però, pel seu oncle Pere Ramon I de Comenge, davant la passivitat del seu cunyat Pere III de Catalunya-Aragó, que no volgué enfrontar-se amb una guerra No aconseguí tampoc de fer valer els seus drets sobre el comtat de Pallars 1343 Vídua 1347, governà amb eficàcia el comtat d’Urgell durant la minoria d’edat del seu fill Pere II, i aconseguí de liquidar els deutes contrets…
confraria
Història
Nom donat, als Països Catalans, del s. XII al s. XVIII, a les associacions professionals de menestrals ( gremi
) i a d’altres professions, sota una advocació religiosa.
Al començament de la baixa edat mitjana les confraries religioses es desenvoluparen notablement, especialment amb finalitat benèfica exercida per les corresponents almoines i entre els membres d’un mateix ofici Amb el desenvolupament de la indústria menestral, aquestes confraries prengueren cada vegada més funcions de corporació professional, fins al punt que als Països Catalans i a d’altres països de l’occident europeu les corporacions obligatòries dels oficis, amb ordinacions aprovades pels reis i lligades a l’organització municipal, foren anomenades confraries no perderen, però, llur…