Resultats de la cerca

Gaudia de la simpatia de l’Església Era dirigida per quatre regidors, anomenats després conservadors Els cavallers arribaren a alçar-se en armes, fins que Pere III hagué d’intervenir 1370 i sotmetre les diferències a l’arbitratge de les corts Un dels seus caps fou Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa i de Cantet

Fill de Gausfred II i d’Adelaida El 1075 concertà amb Ponç I d’Empúries una important convinença per a definir les obligacions i els drets respectius el comte d’Empúries li reconeixia la possessió de la meitat del bisbat d’Elna i de les seves rendes, de la meitat dels castells de Salses, Rocabertí, Quermançó, Rocamora i de la ciutat d’Empúries, la meitat dels castells d’Oltrera, Sant Cristau i Requesens, la meitat del vescomtat de Rosselló i de l’abadia de Sant Pere de Rodes i la totalitat de les abadies de Sant Andreu de Sureda, Sant Genís de Fontanes i Sant Esteve de la Tet El…

Fill i successor del vescomte Jofre II En convinença signada el 1214, Arnau Desfar, senyor de Peralada i de Navata, es declarà feudatari seu Al seu torn Dalmau V li cedí una part de les rendes de Peralada, com a feu 1227 Fidel vassall de Jaume I, participà, a les ordres del comte Hug IV d’Empúries, potser oncle seu, en l’expedició a Mallorca segons la crònica dita de Bernat Boades hi contribuí amb 20 cavallers i 100 peons i morí durant el setge de la capital

El 1154 signà una convinença de respecte, ajuda i fidelitat mútua amb el comte Gausfred III de Rosselló 1154, a qui ajudà a sufocar una revolta encapçalada per l’hereu, Girard, i agreujada per l’hostilitat del vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers El mal estat de les finances deixat pel seu predecessor probablement fou la causa que Hug empenyorés la vila d’Ullà a la seu de Girona 1167 i unes possessions aragoneses —Alagó— als hospitalers 1172 Atorgà privilegis de pesca al monestir de Rodes, i es casà amb Jussiana d’Entença, senyora de la baronia d’Alcolea de Cinca

Fill de Gausfred III i d’Ermengarda de Carcassona-Besiers Associat pel pare al govern del comtat des del 1139, quan aquest repudià la seva muller, el fill es rebellà contra el pare vers el 1150, ajudat pel seu oncle el vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers El 1151, però, Gausfred III el confirmà com a hereu, li concedí Perpinyà i Malloles i l’associà més estretament en el govern —es qualificà comte des del 1162— El 1164 signà una convinença amb el vescomte Guillem IV de Castellnou el 1165 rebé l’homenatge del vescomte Ramon de Tatzó Sense cap hereu ni parent més…

En el seu temps fou construït el convent de Sant Miquel de Fluvià, consagrat el 1045, i començada la seu de Castelló, consagrada el 1064, amb l’assistència de la comtessa Almodis, del comte Ramon Berenguer I de Barcelona i del comte Guillem II de Besalú S'esforçà a mantenir bones relacions amb els seus vassalls i sobretot amb els seus veïns en 1064-66 assistí a Toluges Rosselló a la solemne proclamació de la pau i treva de Déu vers el 1067 reté vassallatge al comte de Barcelona reconeixent-li la supremacia jurídica el 1068 prengué part, amb Ramon Berenguer I, al concili de Girona que presidí…

S’hi confirmà la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes, sense servitud reial, subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no acotats el lliure aprofitament dels boscs, de l’aigua tant per a regar com per a moure molins i la llibertat de pescar i de caçar l’exempció de tot dret de barra i l’obligació per part del rei de mantenir-los si havien de seguir-lo per més d’un dia Hom els reconeixia el règim econòmic familiar tradicional de la convinença i el retracte gentilici dit torneria…

Primogènit i successor de Joan II primer delfí de França 1349 Assumí el govern després que Joan II fou fet presoner pels anglesos a Poitiers 1356 Superà amb habilitat el moviment vers un control de l’administració propugnat des del 1356 pels estats generals de la llengua d' oïl , dirigits per Robert Le Coq i Étienne Marcel amb la convinença de Carles II de Navarra Dominà la insurrecció comunal de París d’Étienne Marcel i la revolta camperola de la Jacquerie 1358 Preparà, a Brétigny, la conclusió del tractat de Calais 1360, que permeté el retorn de Joan II Rei el 1364, derrotà…

Durant l’Imperi, després de la davallada de la petita propietat durant la República, les terres foren conreades o bé per esclaus o bé per arrendataris Durant la crisi econòmica del s III dC amb la rarificació de la indústria i el comerç, la terra esdevingué l’única font de riquesa, la qual, per a ésser posada en explotació, necessitava mà d’obra permanent i fidel Aquesta situació féu que l’estat procurés adscriure d’una manera permanent el pagès arrendatari a la terra, puix que aquesta era l’única manera possible de recaptar l’impost territorial exactio , alhora que el controlava a fi de…

Fill del comte Ramon V i de Valença de Tost Des del 1069 féu costat als seus pares en solemnitats religioses, com la donació de la vila de Sort a l’església d’Urgell o les fetes a favor del monestir de Lavaix 1078, 1094, i en pactes polítics i compra de castells a Artau II de Pallars Sobirà 1094 o en el compromís matrimonial de la seva germana Llorença Des del 1098 governà en règim de condomini amb el seu germà Arnau Ramon I, però sembla que com a primogènit exercí sobre aquest una certa primacia i rebia d’ell homenatge i fidelitat pel castell de Talarn Fundà 1100 i dotà 1112 l’església…