Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Conrad III de Germània
Història
Rei de Germània i dels romans (1138-52), fundador de la dinastia Hohenstaufen o de Suàbia.
Fill de FredericI, duc de Suàbia, fou duc de Suàbia i de Francònia 1115, el 1127 s’oposà a l’emperador Lotari II i fou coronat temporalment rei d’Itàlia 1128 Fou elegit rei a la mort de Lotari II, enfront d’Enric X el Superb, duc de Baviera i de Saxònia, cap dels güelfs Això provocà una devastadora guerra civil, origen de les lluites entre güelfs i gibellins El 1142, fou convinguda a Frankfurt una pau molt inestable Participà en la segona croada i, en tornar-ne 1149, començà de nou la guerra civil contra Enric XII el Lleó, fill d’Enric el Superb Morí sense haver aconseguit de…
Dalmau de Banyuls
Història
Cavaller, senyor de Banyuls dels Aspres (Rosselló).
Al començament del s XIV es posà al servei de Robert d’Anjou, rei de Nàpols casat amb Sança de Mallorca i, després, de la lliga güelfa toscana Prengué una part important en la guerra de Ferrara entre la Santa Seu i Venècia pel domini de la ciutat 1308-09 Del 1309 al 1313 fou capità general per la Santa Seu a Ferrara El 1313, al capdavant d’una companyia d’uns 2 000 homes, serví Venècia, juntament amb els seus germans Ramon i Bord de Banyuls, i fou enviat a Zadar Dalmàcia, que s’havia rebellat contra el domini venecià En no cobrar la soldada convinguda, Dalmau, amb les seves…
Carles I de Borgonya
Història
Duc de Borgonya (1467-77).
Fill i successor de Felip el Bo, el qual, el 1465, el constituí lloctinent general seu i li abandonà el govern Participà en la Lliga del Bé Públic contra Lluís XI de França, i, pel tractat de Conflans 1465, aconseguí la restitució de les viles de Somme cedides temporalment al seu pare pel tractat d’Arràs i el protectorat borgonyó sobre Lieja Derrotà definitivament els liegesos ajudats per Lluís XI a Brusthem 1467 pel tractat de Péronne 1468, el rei es comprometé a collaborar en la repressió de Lieja i eximí Flandes de la jurisdicció del parlament de París La rivalitat amb Lluís prosseguí amb…
rota
Història
Tros de terra que un pagès, dit roter, conreava dins un predi d’altri durant alguns anys, generalment pagant al propietari una porció convinguda del que hi collia.
Solia ésser terra prima o allunyada de les cases de possessió, que el propietari no podia conrear directament Les característiques del sistema de rotes tenien diversitats contractuals segons les viles de l’illa a Llucmajor la rota solia ésser d’una quarterada, però n'hi havia de dues o més a Santanyí el propietari cobrava al roter el censal quarta o cinquena part de les garbes obtingudes i el delma desena part de tot el que s’hi collia
Pragmàtica Sanció
Història
Disposició de l’emperador Carles VI convinguda el 19 d’abril de 1713 —però no publicada fins al naixement de la seva filla Maria Teresa (1717)—, que anul·là la de Leopold I (1703) i establí la successió al tron imperial sense distinció de sexes, a partir dels fills de l’emperador mateix.
Bé que generalment reconeguda en vida de Carles VI, en morir aquest 1740 fou posada en pràctica, i això menà a la guerra de Successió d'Àustria