Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
reina
Història
Muller no morganàtica d’un rei.
A la corona catalanoaragonesa, si no de dret, de fet, la reina tingué intervenció en els afers públics com a consellera del marit, tal com Jaume I ho explica de les seves mullers Elionor i Violant, o bé com a lloctinent del rei, com s’esdevingué amb Maria de Luna, muller de Martí I l’Humà, i especialment amb Maria de Castella, muller del Magnànim A partir de Constança, muller de Pere II el Gran, gairebé sempre foren solemnement coronades eren ungides per un prelat i després coronades pel marit
coronació
Història
Cerimònia d’imposició de la corona a un sobirà.
En els països de tradició cristiana tenia en part caràcter litúrgic i era precedida per la consagració o unció Inspirada en la consagració de Saül i David, feta per Samuel, la coronació fou introduïda a la cort bizantina vers la segona meitat del segle V, i practicada després, seguint el seu exemple, a la cort visigòtica El primer dels carolingis, Pipí el Breu, fou ungit dues vegades 751 i 754, com si hom volgués contrarestar amb això el dret de sang dels merovingis Carlemany fou coronat emperador pel papa el dia de Nadal del 800, però ja abans 774 s’havia coronat rei dels llombards amb la…
torres de Quart
Les torres de Quart
© Fototeca.cat
Història
Portal d’accés a l’antic recinte murallat de la ciutat de València (Horta), a l’antic camí de Quart de Poblet, limitat per dues grans torres de maçoneria, semicilíndriques i coronades per voladissos de matacans.
Fou construït per Pere Bonfill 1441-60 seguint el model de l’arc del Castell Nou de Nàpols de Guillem Sagrera Des del s XVIII fins al XX les torres serviren de presó, primer de dones i després militar Vora seu, extramurs, es formà el raval de Quart